|
L’església de Santa Maria de Cervelló o de Sant Esteve de Cervelló, situada a la part baixa del castell, s’esmenta ja l’any 904 en la donació feta per Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat del Vallès, malgrat que l’obra més antiga conservada es remunta al segle XI bastida en estil romànic llombard. Inicialment estava sota l'advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau.
|
|
Quan Ênnec Bonfill, fundador del llinatge dels Cervelló, va comprar el castell a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l’església, malgrat que el monestir de Sant Cugat mantingués alguns drets. A finals del segle XI l'església va passar a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló. El temple fou de nou consagrat el 1230, segurament a resultes de les obres que es van haver de fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I.
|
|
|
Consta d'una única nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular allargat per un tram curt obert per un arc presbiteral de mig punt. L'any 1587 es van portar a terme una ampliació del temple. A aquest moment correspon el portal renaixentista amb dues columnes toscanes sobre pedestals adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles adossats als tres angles, a l'interior del qual hi ha la imatge del Pare Etern.
|
Als laterals s’afegiren dues capelles a manera de transsepte amb volta de creueria, una amb la imatge de sant Antoni Abat a la clau de volta i l'altra dedicada a la Mare de Déu del Roser. Damunt el creuer es bastí un cimbori octagonal damunt trompes i semiesfèric al damunt. Aquest cimbori tenia al damunt un campanar, de planta quadrada amb teulada a quatre vents amb rajoles de ceràmica vidriades, que va ser enderrocat el 1968 en unes obres de restauració. I també s’obrí un òcul per sobre de la porta i es construí un cor amb volta de creueria amb la imatge del Pare Etern a la clau de volta.
|
|
Amb el creixement de la població, al s. XVIII hi va haver una nova ampliació d'estil barroc, obrint-se dues capelles més als laterals, amb decoració de pintures barroques. Una de les noves capelles va ser dedicada a santa Maria de Cervelló, que havia estat beatificada el 1692, i l'altra capella va ser dedicada al sant Crist.
|
|
Però des de finals del segle XVIII la població s’havia anat desplaçant a redós de la nova carretera de Carles III. El 1872 s'anà abandonant l'església per la seva llunyania i el seu difícil accés entre d’altres motius. Entre 1872 i 1879 es va improvisar una església al poble, però a partir de 1879 el rector va comprar una antiga sala de ball, que no es feia servir, i la va transformar en església interina. Es van transportar tot els paraments de l'antiga església romànica (altars, imatges dels sants, mobles, roba, documentació, llibres...) i va estar en funcionament fins la construcció del nou temple parroquial.
|
|
Cal destacar que a l'entorn del temple hi havia el cementiri parroquial, que fou traslladat al poble l'any 1901. Queden restes d'on hi havien uns nínxols i un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i unes coves que podien haver estat d’utilitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades l'any 1980 per l'equip d’arqueòlegs encapçalat per Jordi Bolós i Iñaki Padilla.
|
|
L'antic temple romànic es va tancar al culte fins que es va procedir a la seva restauració per la Mancomunitat de Catalunya amb l'arquitecte Jeroni Martorell i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l'advocació de santa Maria de Cervelló o dels Socors.
|
|
Si bé, sota la direcció de la Diputació de Barcelona, es van portar a terme diferents obres de restauració i consolidació entre els anys 40 i 70 del segle XX, la gran rehabilitació i restauració de l'església va ser duta a terme l’any 1998 per l'entitat Segle Nou, segons el projecte encarregat a l’arquitecte Joan Albert Adell.
|
|
|