|
|
El nucli agrupat de Cervelló es va anar desenvolupant a partir de les darreries del segle XVIII quan va irrompre el traçat de la nova carretera. Però no seria fins a mitjans de segle XIX, quan es decidí construir l’actual església. Fins el 1872 l'església parroquial del municipi va ser el temple romànic de Santa Maria de Cervelló.
|
El 1864 s'encarregà un projecte a l'arquitecte Oriol Mestres i Fosses, per la nova església parroquial de Sant Esteve, que no arribà a portar-se a terme. L’any 1896 es va col·locar la primera pedra de l'edifici projectat per Antoni Maria Gallissà i Soqué i Josep Font i Gumà, que substituí el primer a la seva mort. Les interessants escultures de la façana són de l'escultor del modernisme Eusebi Arnau i Mascort. La nova església fou promoguda per l’empresari del vidre Joaquim Mensa i Prats, però la mort d’aquest el 1901 i el 1903 del seu arquitecte Antoni Maria Gallissà feren que l’obra restés inacabada el 1908.
|
|
|
|
El conjunt d'església i rectoria fou bastit amb pedra alternada amb elements de talla i obra de maó vist. La casa parroquial és de planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'accés és clavetejada i d'arc de mig punt. A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats i tot està envoltat de formes vegetals.
|
|
L'interior de l'església és d'una sola nau molt esvelta amb arcs faixons apuntats, de rajola. Les voltes estan fetes amb panys d'esgrafiat i rajola vidriada igual que els revestits de parets de les capelles laterals, que se situen entre els contraforts. L'absis és poligonal. A la façana destaquen els arcs ogivals, on hi ha la porta d'entrada, i uns petits arcs a la planta superior.
|
|
|
En un costat hi ha el campanar de planta quadrada. El campanar actual no ho havia de ser ja que Gallissà projectà un gran campanar amb agulla al centre de la façana. La torre-campanar actual representa una torre de defensa d'una casa pairal, de la qual està inspirada la rectoria.
|
|
|
|
Les conseqüències de la Guerra Civil van ser devastadores, així van desaparèixer els altars (renaixentistes, barrocs i contemporanis), les imatges (gòtiques, barroques i del taller de Josep Llimona), els bancs, els objectes litúrgics... la majoria dels quals provenien de l'antic temple parroquial romànic. Acabada la guerra va ser restaurada i, acabada la part de la façana que hi mancava, per l'arquitecte Manuel Baldric i Tibau. En motiu del centenari del temple el 2008 es va realitzar la restauració de l'absis junt amb les pintures del sostre i es va col·locar un nou vitrall dedicat a sant Esteve, obra de Joan Vila-Grau.
|
|