Plaça de la Vila del Prat de Llobregat
Els pobladors del delta durant segles van viure un alt grau d’aïllament degut a la manca de vies de comunicació i l’existència del riu Llobregat que es travessava a gual fins la primera meitat del segle XIII quan s’establí un pas de barca. Els modestos camins de trànsit reduït confluïen al voltant de les restes d’un estany, conegut amb el nom d’en Moragues, que servia de repòs per a les persones i els ramats que anaven a buscar la barca. Aquí s’aixecaren les primeres construccions que van anar donant forma a l’actual plaça de la Vila, el nucli original a partir del qual van néixer els carrers principals i tota la xarxa de carrers secundaris que aniran donant forma al primitiu nucli urbà. | ||||||
L'actual Ajuntament substituí l'antiga Casa Consistorial aixecada cap el 1730 al mateix indret i enderrocada entre 1904 i 1905. El nou Ajuntament es començà a planificar a començaments del segle XX després de les nombroses queixes de les autoritats municipals per l'estat ruïnós de l'antic consistori. | ||||||
| ||||||
Els plànols de l'edifici de l’Ajuntament daten de juliol de 1904 i foren signats per l'arquitecte municipal Joan Feu i Puig. Les obres foren adjudicades al mestre d’obres Albert Feu Guilera, qui després seria alcalde en diferents ocasions, per un import de 30.357,73 pessetes, encara que al final l’obra costà 43.000 pessetes que endeutaren al municipi. L’edifici resultant fou una arquitectura aïllada, marcada per la simetria, de tres cossos, el central de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües i els laterals de planta baixa i pis amb terrat pla. Les obertures són de composició vertical, emmarcades amb trencaaigües decoratius. | ||||||
La façana principal és simètrica d'estil neogòtic, amb portalada d'accés d’arc rebaixat de dovelles de pedra natural, i presenta un gran finestral amb balcó presidencial amb barana de balustres. El cos central més elevat està rematat formant per un capcer esglaonat amb pinacles i agulles gòtiques sobre cornises inclinades.
La façana lateral de llevant és també simètrica, amb coronació que utilitza el mateix llenguatge que a la principal. La façana oest es troba totalment tapada pel cos afegit. Els cossos laterals estan acabats amb cornisa horitzontal ben marcada, amb cartel·les i ampit calat amb pilastres alternades. | ||||||
Sobre el terrat del cos lateral de l'oest es disposa un carilló, amb base d'obra i conjunt de tres campanes disposades verticalment sobre estructura metàl·lica amb coronament i laterals amb motius decoratius de passamà de ferro. | ||||||
L'interior s'organitza a l'entorn del gran cos central de tres crugies paral·leles a la façana suportades amb arcs rebaixats de gran llum. A la planta baixa aquestes tres crugies conformen el gran vestíbul d'entrada. A planta pis contenen la sala de plens, amb sortida al balcó presidencial; aquests dos espais representatius estan connectats mitjançant una escala imperial situada en el lateral dret. | ||||||
| ||||||
El Pou del Comú, situat a la plaça de la Vila, era on antigament anava a recollir l’aigua la gent del poble, i encara que sempre havia estat un pou discret, tenia, però, un abundant doll d’aigua. | ||||||
El 1895 es portà a terme la primera remodelació de la plaça i van convertir el pou en font, la Font del Pou del Comú, amb un fanal al damunt. En la darrera transformació urbana, l’any 2002, va ser traslladada a una façana lateral de l’Ajuntament, la que dóna al carrer Major, conservant les aixetes i la pica de la font original. | ||||||
Al seu damunt s’hi ha instal·lat una majòlica o mural de ceràmica, on es pot contemplar com deuria ser la plaça cap al segle XIX, abans de la gran transformació urbana que van canviar la fesomia del poble de El Prat de Llobregat. La inscripció que hi ha entre la majòlica i les aixetes, a més de fer referència a les dues remodelacions urbanístiques que van afectar la font, diu: ANTIGA PLAÇA I CASES CONSISTORIALS NASCUDES COM EL POBLE EN EL SEGLE XVIII. | ||||||
| ||||||
Cal Xica o Casa Colominas es construí el 1880 com a habitatge residencial. L’edifici fou reformat per l’arquitecte Emilio Gutiérrez Díaz l’any 1931. És un edifici marcat per l’eclecticisme on hi destaca la tribuna, amb columnes clàssiques i ornamentació de garlandes i altres elements esculpits d'aire neobarroc, com el coronament ondulat on s'hi pot veure un medalló amb les inicials del propietari, Josep Colominas.
La família Colominas ha tingut una fortíssima vinculació amb la consolidació internacional de la Raça de Pollastres i Capons del Prat, i també amb el transport local entre el Prat i Barcelona, que durant anys es feia amb els carruatges de Cal Xica. | ||||||
L’escultura “Nen amb sargantana”, obra de Francisco López, va ser inaugurada a la festa Major de 1994. Fou una obra encarregada per l’Ajuntament del Prat per culminar el procés de remodelació d’una part important del nucli antic del Prat, que afectà els carrers de Ferran Puig i de Jaume Casanovas, l’avinguda de Josep Anselm Clavé i la mateixa plaça de la Vila. | ||||||
L’obra consta de dos blocs petris, amb una peça de bronze en cadascun d’ells: un nen (110 x 33 x 50 cm) i una sargantana (15 cm). Es tracta d’una escultura de bronze a mida natural, que mostra un gran realisme, en una escena de gran quotidianitat com és un nen assegut que observa una sargantana. | ||||||
| ||||||
L’autor ha dedicat molts anys de la seva vida a l’estudi de la interrelació de les obres escultòriques amb l’arquitectura i els plans urbanístics. “Nen amb sargantana” s’emmarca dins de l’estil realista de l’autor, amb una gran capacitat de commoure, tot mostrant una escena de gran tendresa i veracitat. Les mides naturals del model del nen refermen aquesta plasmació de la realitat amb una càrrega poètica. | ||||||
Quan la família s'establí al nucli urbà del Prat, Josep Vallhonrat Puig es feu càrrec dels antics locals de la Plaça que funcionaven com a taverna. El seu nebot Pau Vallhonrat, propietari de l’anomenada “Sala Moderna” el 1906 va dermanar permís a l'Ajuntament amb la intenció de fer als patis un saló de ball i poder-lo convertir. si fos convenient en teatre. Aquesta reconversió, arribà el 1929 quan la vídua encarregà un projecte de cinema a l'arquitecte municipal Emilio Gutiérrez Díaz. Després de la Guerra Civil, el local fou requisat pel nou Règim i convertit en església provisional fins la inauguració el 1948 de la cripta del que havia de ser el nou temple parroquial en substitució del destruït el 1936. Posteriorment, funcionà com a cinema fins el 1985, any en què fou tancat definitivament. Des de 1991 és un edifici de propietat municipal.
| ||||||
El Teatre Modern presenta dues parts ben diferenciades. Un volum de planta i pis, que dóna a la plaça, amb la façana principal d'estil neoclàssic, i que serveix d'accés, que presenta una simetria amb quatre pilastres acanalades i remat de fris, cornisa i barana de balustres, amb esferes i florons, destacant el coronament central superior, amb medalló buit, decorat amb garlanda. A la planta baixa disposa de gran portal central sota marquesina i dos portals laterals, amb la clau de volta que suporta les llosanes dels balcons de la planta superior. A la planta primera trobem una gran obertura central d’arc de mig punt, dues finestres balconeres amb barana de balustres i dos balcons de planta semicircular amb barana de ferro. Presenta llindes i brancals remarcats. El volum d'entrada conté el vestíbul amb dues guixetes; i el distribuïdor general que dóna als serveis, als accessos al pati de butaques i a les escales laterals que comuniquen les dues plantes de l'amfiteatre. L'altre volum, donant al carrer lateral, conté la sala del teatre i l'escenari. La façana, reformada posteriorment, disposa de sortides d'emergència a la planta baixa i grups de tres finestres figurades, als dos nivells superiors.. El volum posterior conté el pati de butaques -de foma rectangular- i dos balcons d'amfiteatre de forma corbada, a més de la caixa escènica.
|
