L’any 1921 Dolors Sala i el seu marit Rossend Soler, membre destacat del Partit Nou (futurs catalanistes i republicans) en un terreny de la seva propietat adquirit a Mª Mercè de Ponsich i de Sarriera el 1919, van construir el seu habitatge, l’anomenada Torre Mon Racó o Torre de l’Estació que el 1924 consta ja com edificada.
El 1925 s’instal·là la segona gran empresa del Prat de Llobregat, l’empresa tèxtil “La Seda de Barcelona, SA”, que el 1941 va arrendar la Torre per a destinar-la a centre on s’impartien classes nocturnes. El 1949 s’impartia comptabilitat, càlcul mercantil i taquigrafia.
|
La coneguda com Escola la Seda es tracta d’una torre residencial aïllada de planta semisoterrada més amplia, planta baixa i golfes, coberta a l'holandesa. L'accés posterior a la planta baixa, és a través d'una escala de ferradura, mentre que el de la façana principal és per escala d'una tramada, ambdós formant terrasses amb balustrades de pedra artificial.
|
Les façanes disposen de finestres amb d’arc mixtilini, a la planta baixa, combinades amb finestres balconeres més grans, d'arc de mig punt amb balustrada i pilastres separadores. La planta de les golfes s'il·lumina amb finestres d'arc de mig punt i finestres de teulada. La coberta, de teula àrab i rematada amb pinyates ceràmiques, disposa d'un ample ràfec, amb alternança de cartel·les de fusta i rajoles de ceràmica decorada a la part inferior.
|
|
La porta principal, d'arc de mig punt adovellat, està coberta per una marquesina de ferro treballat i vidre. La planta semisoterrada és coberta amb voltes escarseres de maó, i comunica amb les plantes superiors de l'edifici a través del pati exterior.
|
L'any 1959, "La Seda", va crear un centre docent i s'impartiria la primera classe amb l'assistència de 100 alumnes. El curs 1967/68 es va fer una ampliació a l'escola amb la construcció de noves aules en un edifici annex. El curs 1980-1981 va deixar de pertànyer a "La Seda", però es mantingué l'ús com a escola.
|