Església parroquial de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat
En una època en què el poblament era dispers i no hi havia cap nucli de població, el veïnat de les masies de la zona central del delta del Llobregat van obtenir per butlla del papa Pau III la concessió de constituir una parròquia independent de les parròquies de Santa Eulàlia de Provençana de l’Hospitalet i de la de Sant Boi de Llobregat. | ||||
El dia 9 d’agost de 1556 al pati de la casa senyorial d’en Galcerà Sala, situada al Prat, es van congregar una assemblea de propietaris, bona part d’ells terratinents barcelonins, que van tractar de l’edificació de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, en presència del prevere Mn. Pere Pellicer, que seria nomenat primer rector. | ||||
La primera construcció, bastida precipitadament a tocar a la cruïlla de camins, era una senzilla església de tapia, que la riuada de 1579 va enderrocar. Cap al 1580 es va decidir construir en el mateix punt una sòlida església d’estil gòtic, amb els fonaments a prova de riuades. El culte s’establí cap el 1613-1615, tot i que l’església estava inacabada. La vida parroquial ja existeix i neixen alhora les primeres confraries. El 1674 el nou rector de la parròquia, Mn. Bernat Masferrer, va impulsar l’acabament de l’església. | ||||
Després de molts entrebancs en la seva construcció, el 1678 es va acabar el campanar i el portal major. Va ser en aquest període, precisament l’any 1689, que el Prat va aconseguir la seva independència municipal emancipant-se de la tutela dels terratinents barcelonins. El nou Consell es reunia a la Rectoria. | ||||
| ||||
Però el 1709 el temple va tornar a quedar sense campanes. Posteriorment, se'n va adquirir una (de 17 quintars, 2 arroves i 15 lliures), es va cobrir la part superior del cor i dels altars de Nostra Senyora del Roser i Sant Isidre. Quedant així l'obra més consolidada. El temple tenia una barreja d'elements gòtics, renaixentistes i barrocs. | ||||
Cap el 1740, el rector Mateu va destinar uns terrenys a la part de llevant del seu clos per alçar-hi casetes, s’estava configurant el que seria el primer carrer del poble. Entre 1876 i 1877 el rector Claramunt va ampliar l’església amb la construcció de la capella del Santíssim adossada al temple. | ||||
| ||||
El 20 de juliol de 1936 a l’inici de la guerra civil, un grup de la FAI procedent del barri de la Torrassa de l’Hospitalet al qual s’afegiren membres locals, van incendiar l’església i l’arxiu va ser destruït i poc temps després, durant la guerra Civil, totes les edificacions del conjunt parroquial foren enderrocades. Al final de la contesa, el 1939, el cinema Moderno fou habilitat com església. | ||||
Després de la guerra es va constituir una “Junta de Reconstrucción del Templo Parroquial del Prat de Llobregat”, que amb els ajuts oficials i els diners aconseguits a través d’actes organitzats va promoure la construcció d’un nou temple neogòtic, projectat per l’arquitecte municipal Joaquim de Moragas Ixart, del qual només se’n va construir la cripta amb pintures murals de Josep Bages -beneïda el 1948 pel bisbe de Barcelona, Mons. Gregori Modrego- juntament amb el campanar i la rectoria. | ||||
| ||||
El 1968 el nou rector Mn. Salvador Albuixech, va impulsar l’acabament del temple, les obres del qual feia temps que estaven paralitzades. Es va optar per un nou projecte, obra de l’arquitecte Robert Terradas Via. L’obra, començada el 1969 es va cloure l’any 1971 i el 20 de maig es portava a terme la benedicció del nou temple.
|
Població: El Prat de Llobregat
