L'Artesà

El Centre Artesà, conegut popularment com l'Artesà, és l'edifici modernista més emblemàtic del Prat de Llobregat construït el 1919 seguint el disseny de l'arquitecte Antoni Pascual i Carretero. El 23 de gener de 1883 s’havia fundat al Prat l'entitat cultural "Centre Artesà" a la Sala d'en Bou a la Plaça de la Vila. Aquesta sala funcionava com a ateneu, fent de centre social amb activitat tant cultural com lúdica. Amb el temps, al voltant del cafè s'hi acabaren aglutinant des de la biblioteca o el teatre fins al ball i d'altres activitats.

El Prat de Llobregat - L'Artesà

L'any 1919 la societat original s'escindí. D'una banda, els membres del Partit Nou (de caràcter progressista i catalanista, afins a ERC) romangueren al local, que fou rebatejat com a "Centre Autonomista". De l'altra, els partidaris del Partit Vell (conservadors i afins de la Lliga Regionalista, principalment agricultors d'alt poder adquisitiu, comerciants i fins terratinents) es mudaren provisionalment al veí Cafè del Pont de la mateixa plaça encara que el mateix 1919 el Centre Artesà va decidir la construcció del nou local al carrer del Centre que fou enllestit per la Festa Major, el 27 de setembre d'aquell mateix any, comptant  amb la participació d'associats i veïns.
El Prat de Llobregat - L'Artesà

L'Artesà va esdevenir una peça fonamental en la vida social i cultural del Prat. A l'Artesà s'hi instal·là l'edició de l'Avenç. També fou l'escenari predilecte pels balls i concerts de Festa Major, la programació teatral i fins i tot s'usà com a cinema. El teatre de l'Artesà, a més, fou un dels principals teatres de Catalunya. Acollí els assajos de noms destacats com Núria Espert i la seva companyiam i s’hi representaren obres com La tempesta, de William Shakespeare amb direcció de Jorge Lavelli en 1983 i El Mikado de Dagoll Dagom en 1986.
El Prat de Llobregat - L'Artesà

A causa de diversos factors com el canvi d'hàbits, l'aposta pels equipaments públics, la fràgil situació econòmica i el declivi de l'associacionisme, l'activitat de l'Artesà va decaure al llarg de les dècades del 1970 i 1980. El 1987 el centre fou arrendat a l'Ajuntament, que el 1988 tancà la part del teatre pel seu mal estat. El 2003 el centre passà a ser de propietat municipal. L’estat de l’edifici que empitjorava per la manca d’actuacions provocà que es magnifiquessin els moviments civils en defensa de l'edifici i la seva rehabilitació. El juny del 2013 es tancà el bar de l'Artesà i se n'enderrocà una part amb el pretext de la rehabilitació del bar, que es reobrí el 20 de juny de 2014, però no s'atengué el clam popular i no es portaren a terme obres a l'edifici del teatre.
El Prat de Llobregat - L'Artesà

El complex arquitectònic de l’Artesà és un clar exemple del modernisme industrial, malgrat haver estat realitzat en una època en què el noucentisme s'allunyava ja de l'excés decoratiu per apropar-se a estructures compositives més senzilles i ordenades, de caràcter clàssic. Les façanes són construïdes en maons i els diversos espais que conformen el Centre Artesà són amplis i coberts amb voltes.
El Prat de Llobregat - L'Artesà
El Prat de Llobregat - L'Artesà

L'Artesà està format per tres edificis ben diferenciats: el vestíbul, el teatre i el cafè. El conjunt queda unit i envoltat per una zona enjardina, de perímetre marcat per diversos arbres que doten l'espai d'ombres fresques. Als fons s'hi situen voltes a la catalana sobre pilars sense maó, antigament usats com a cavallerisses o magatzem.
El Prat de Llobregat - L'Artesà
El Prat de Llobregat - L'Artesà

La façana del vestíbul es caracteritza per l'esglaonat característic del modernisme industrial. Pel que fa a les cobertes, els espais laterals al bar i al vestíbul són ben originals i coberts amb volta bufada de maó. L'espai central del bar, de notòria alçada, queda rematat per una coberta ceràmica a dues aigües. El vestíbul està cobert amb volta de canó.
El Prat de Llobregat - L'Artesà

El teatre és l'edifici més destacat del Centre Artesà, però es troba gairebé ruïnes. Les llargues façanes laterals del teatre són cegues i compostes amb pilastres i finestres que ornamenten de forma senzilla l'aparell de maó manual. La platea del teatre disposava d'un dels sistemes basculants per regular del terra més innovadors d'Europa, avui en un estat insalvable davant la manca de manteniment. La planta del teatre, de 768 localitats, és de ferradura. A més, l'edifici del teatre té dos nivells d'amfiteatre amb divisió de les llotges. La volta bufada cobria el cos del teatre, si bé en algun moment va ser substituïda per una senzilla coberta d'uralita a dues aigües.

 


 

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
El Prat de Llobregat - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web