Torre Balcells del Prat de Llobregat
| ||||
Es desconeixen els orígens de l’edifici de la Torre Balcells, construïda cap allà els anys 1850-1860, que originalment era una torre aïllada de planta baixa, dues plantes i golfes, amb coberta a dues vessants i torratxa–miranda a la part superior. | ||||
El nom més antic que es coneix de la finca de la que formaria part la torre, és el de Mas Cortit, finca que passà a mans de Joan Vallbona Marí, natural de la Conca de Barberà, que potser seria el promotor d’ aquest edifici. La Torre era el centre de l’explotació agrícola i ramadera dirigida pels masovers i les parts nobles de l’edifici hostatjaven els propietaris, quan visitaven la finca, en especial a l’estiu. | ||||
| ||||
Els propietaris aixecaren edificacions de caràcter rural annexes a la Torre com ara, coberts, estables i tanques. Poc després d’heretar, els germans Balcells i Vallbona van començar a demanar permisos per aixecar cases als límits de la seva propietat. | ||||
Amb l’arribada de la Guerra Civil les propietats dels Balcells foren col·lectivitzades i l’històric edifici passà a ser controlat per la CNT i una part es destina a colònia d’estiu per a nens refugiats i, a partir del 1938, a seu de les forces de vigilància locals. | ||||
Acabada la Guerra, els Balcells van recuperar les seves propietats i van continuar la seva tasca urbanitzadora, que esdevindria el principal eix de creixement de la ciutat, amb l’avinguda Verge de Montserrat com a artèria principal. L’any 1969, els germans Francesc i Enric Balcells van vendre la Torre a l’Ajuntament. Després de les obres de reforma i ampliació, s’inaugurà oficialment com a Casal Municipal de Cultura el gener de 1974.
|
Curiositats
L’escultura Pota blava va ser un encàrrec de l’Ajuntament, l’any 2006, a l’escultor Francisco López com a homenatge i reconeixement a la raça avícola autòctona del Delta del Llobregat i que ha donat tanta anomenada al Prat. El lloc escollit per a la seva instal·lació va ser la plaça de Pau Casals, al costat de la Torre Balcells, una antiga explotació agrícola i ramadera. | ||||||
| ||||||
De les característiques externes de la raça de galls i gallines del Prat en destaquen les seves plomes d’un viu ros fosc sense arribar a rogenc, amb un to més pujat en el gall, especialment a les plomes del coll i del dors, que seran lluents, com envernissades, i en la gallina d’un ros fosc uniforme. | ||||||
El reconeixement oficial a l’aviram pratenc s’aconseguí l’any 1987, quan la Generalitat de Catalunya determina la regió productora per a Denominació de Qualitat d’Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Pollastre i Capó de la Raça Prat. Els pollastres i els capons del Prat s’han de criar en explotacions ubicades en el Prat de Llobregat o en els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló, d’acord amb el reglament del Consell Regulador de la IGP Pollastre i Capó del Prat.
|
Població: El Prat de Llobregat
