Nucli històric de Blanes

Diversos són els edificis que dibuixen el nucli de la vila de Blanes i caracteritzen la riquesa arquitectònica de la història dels carrers i urbanisme d’aquesta vila marinera oberta a la Mediterrània com a porta d’entrada de corrents artístics. El nucli antic de la població és el compendi de la seva història.

Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila


L’Ajuntament, construcció bastida entre mitgeres, és una arquitectura amb façanes al passeig de Dintre i a la plaça dels Dies Feiners.

Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila


La façana principal, que dona al passeig de Dintre, té tres pisos d’obertures emmotllurades de les quals destaquen les del primer pis, amb balcó. El cos central de la façana es caracteritza per l’emmarcament de pilastres corínties, que assenyalen la porta i la balconada principals. A la part superior d’aquests, hi ha un petit frontó amb l’escut municipal entre garlandes. Aquesta façana fou restaurada l’últim quart del segle XIX sota la direcció de l’arquitecte Martí Sureda Deulovol.

Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila


La segona façana destaca per la porta principal, d’arc de mig punt amb grans dovelles i també amb l’escut municipal. Les finestres del primer pis són obertures d’arc rebaixat i les restants són rectangulars. Existeix una rica decoració esgrafiada a les llindes i als brancals de les obertures de tipus garlanda vegetal i medallons d’una filosa i un vaixell. La restauració d’aquesta façana de la Plaça dels Dies Feiners es portà a terme a mitjan segle XX (1954), moment en que passà a ser secundària. A la base de l’esgrafiat llegim FORMA NOVA EGREGIA FACTA ANNO DOMINI MCMLIV.

Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila
Blanes - Ajuntament o Casa de la Vila

Blanes - Casa del poble
Blanes - Casa del poble


La Casa del Poble és un espaiós immoble de línies noucentistes i amb tota una sèrie d’elements ornamentals d’inspiració clàssica. Disposa d’un entaulament mixtilini típic d’aquest corrent arquitectònic. Corona l’edifici per sota del capcer la figura femenina que personifica la República que forma part de l’escut, amb el lema per antonomàsia de la Revolució Francesa: “Igualtat, llibertat i fraternitat”.

A la façana, trobem la porta flanquejada per dues columnes estriades, coronades amb uns capitells jònics les volutes dels quals són àmpliament emfasitzades i accentuades. En el primer pis, hi ha una finestra central geminada, separada també per una columna de capitell amb volutes. En el segon pis, hi trobem un gran balcó central de pedra, amb finestres a cada costat i amb decoració sobre la llinda. Al pis superior hi ha una galeria, amb set finestres de mig punt separades per columnes.

Blanes - Casa del poble
Blanes - Casa del poble
Blanes - Casa del poble
Blanes - Casa del poble


Els seus orígens van lligats a la figura del blanenc Agustí Vilaret i Centrich, que va fer fortuna a l’illa de Puerto Rico i que fou l’impulsor de les caves Mont-Ferran. La Casa del Poble, nascuda l’any 1905 i que va tenir el seu primer emplaçament en uns locals del carrer de la Muralla, agrupava a les persones ideològicament d’esquerres i amb esperit republicà. Les seves activitats culturals i polítiques, un cop instal·lats en el nou edifici, van augmentar considerablement. 

El cafè era la principal activitat de la planta baixa. El primer pis era el destinat a teatre i a sala de ball. Gran part d’aquesta distribució va canviar radicalment després de la Guerra Civil, quan l’edifici va ser decomissat per les noves autoritats. El projecte de l’arquitecte Ferran Galvany per avaluar l’estat de l’edifici de finals de segle XX serviria per la seva rehabilitació integral.

Blanes - Casa Oliveras
Blanes - Casa Oliveras
Blanes - Casa Tordera
Blanes - Casa Tordera


La part més monumental de la casa Oliveras és la façana que dóna al passeig de Dintre. La casa va ser reformada el 1890. Encara que de línies senzilles,  destaquen les balconades, sobretot la del primer pis, correguda, amb ferro forjat i quatre mènsules decoratives amb forma de cap femení seriat. La planta baixa està formada per una finestra forjada i una entrada amb vestíbul. Les obertures del segon pis tenen els balcons individuals, sobre mènsules amb motllures vegetals. La cornisa és motllurada de manera senzilla.

La casa Tordera  actualment coneguda pel nom dels últims propietaris, era anteriorment ca la Teresina Saboia, antiga propietària el nom real de la qual era Teresina Ferrer, vídua del prestigiós doctor Joaquim Albareda. La família Tordera conservà bona part del seu aspecte original, sobretot la seva façana principal i la característica tribuna circular que fa xamfrà.

Blanes - Casa Tordera
Blanes - Casa Tordera


L’edifici es composa de planta baixa que actua com a accés i dos pisos d’habitatge. La ornamentació impregna tot l’espai, apoderant-se des de la façana (basament de blocs a la manera de carreus regulars; obertures d’arc rebaixat amb impostes, coronades amb uns motius decoratius en pedra... ), passant pels pisos superiors (obertures d’arc rebaixat donen a balconades sustentades per mènsules esculpides), la tribuna cantonera coberta per cúpula semiesfèrica de gallons, fins a la cornisa , coronada  amb un medalló amb la data de 1903. A nivell interior, tota la planta baixa està impregnada d’una opulència, pompositat i abarrocament tant en el sostre com en les parets, a través d’un programa d’estucat.

El seu pati va desaparèixer, durant una intervenció no datada, per donar lloc a una àmplia sala d’estar amb una llar de foc. Aquestes habitacions eren l’espai més assolellat de les cases del passeig i el preferit per passar els dies d’hivern.

Blanes - Nucli antic
Blanes - Nucli antic
Blanes - Nucli antic
Blanes - Nucli antic


Joaquim Ruyra solia passar la primavera i la tardor a Arenys de Mar, l’hivern a Barcelona i l’estiu a Blanes a la casa familiar on s’havia traslladat la seva família el 1873 per motius polítics. La costa i el mar van ser sempre motiu d’inspiració poètica i així ho trobem en uns versos escrits en unes parets d’un edifici del nucli de Blanes:  Al mar de Blanes mira una finestra/i mon amor s'hi posa llargues hores./Mai he sentit sonar més grata orquestra/que la que fan les ones cantadores/del mar de Blanes sota ma finestra".

L’única casa gòtica que es conserva al carrer Nou és can Girbau. De la façana, cal destacar el portal adovellat, amb dovelles de grans proporcions, i la finestra gòtica d’arc conopial lobulada, amb impostes decorades. Una d’aquestes impostes que sustenta l’arc, conté una ornamentació escultòrica esculpida, a base d’una sèrie d’elements interessants, com ara una cabra minúscula en medallons de dimensions reduïdes, que podrien al·ludir perfectament a la nissaga dels Cabrera, la qual va participar activament en l’origen, creació i desenvolupament de la vila de Blanes.

Blanes - Nucli antic
Blanes - Nucli antic
Blanes - Nucli antic
Blanes - Nucli antic


El nucli antic de Blanes  a part d’edificis d’arquitectures més o menys complexes que segueixen el models i corrents artístics i constructius de determinades èpoques, presenta també exemples de construccions més senzilles i modestes, però a la vegada importants a l’hora de caracteritzar el seu paisatge urbanístic com són les cases de planta baixa, de parets blanques que evoquen la tradició marinera de la població, reforçada per elements encastats als seus murs com den ser les rajoles de ceràmica catalana que evoquen activitats relacionades amb el mar i la pesca.

Blanes - Hospital de pobres de Sant Jaume
Blanes - Hospital de pobres de Sant Jaume


El primer document que parla de l’Hospital de pobres de Blanes fa referència a la llicència que li concedeix el 9 de gener de 1369 el bisbe de Girona per recollir donatius. El 1423, quan s’estava construint la capella -que es va acabar el 1468- l’hospital tenia ja la funció assistencial de salut. A causa de la guerra, l’any 1471 la capella de l’Hospital va actuar provisionalment com a parròquia. L’any 1496, el bisbe va autoritzar als jurats de la vila i als obrers de la parròquia la pesca els dies festius per a poder sufragar les despeses de l’ampliació de les obres de l’hospital.

El 1661, degut a les pèssimes condicions de conservació, es va contractar a l'arquitecte Miquel Nogués, el qual va emprendre ràpidament les obres de restauració. El 12 d'agost de 1858, l'hospital també es convertirà en auspici. D'aquesta manera, l'hospital, a més de ser de malalts i pobres, també ho era dels abandonats i desemparats. L'1 de desembre de 1860, es va dotar a l'hospital d'un espai sorprenent i inaudit, al tractar-se d'un hospital, com era un teatre. El teatre estava en el lloc on durant tants segles va ocupar la capella, i que va ser tancada entorn dels anys 1838-39, habilitant-se una altra de més petita.

Edifici que consta de tres cossos, sobresortint els laterals. Els dos cossos laterals són similars i segueixen la mateixa distribució: dos pisos amb finestres dobles als extrems del parament i finestra simple al centre. Les obertures del pis superior són d’arc apuntat mentre que les del pis inferior són d’arc de mig punt rebaixat. Les motllures de les finestres estan fetes en rajol, seguint la modalitat d’obra vista, a l’igual que ens els extrems de l’edifici. Cal ressaltar l’àmplia decoració de ceràmica vidriada verda a les finestres del pis inferior (motius florals), a la cornisa (trèvols de quatre fulles amb flor al centre) o a la cornisa contínua que rodeja tot el perímetre de l’edifici.

El cos central, que fa les funcions de capella, disposa de dos pisos, amb obertures de tres tipus: arc apuntat (en els laterals, petites al pis superior i més grans a l’inferior), arc de mig punt rebaixat (al centre del pis superior) i de dintell  esglaonat (centre del pis inferior). Les motllures de les finestres són de rajol vist. També hi és present la decoració de ceràmica vidriada (mènsules que sustenten la cornisa amb petits medallons estrellats intercalats i cornisa continua). Coronen aquest cos o capella la balustrada, el campanar d’espadanya i dos pilars elevats amb la data de construcció  (1923).De la part posterior i secundària de l’edifici, cal remarcar sobretot la capçalera de la capella, la qual sobresurt extraordinàriament de l’edifici, la qual està ornada amb vitralls als laterals.

Blanes - Pastisseria Orench
Blanes - Pastisseria Orench
Blanes - Pastisseria Orench
Blanes - Pastisseria Orench


Dues plantes amb galeria porxada que dóna a tres carrers caracteritzen l’edifici de la Pastisseria Orench, restaurat i reconstruït el 1926 per Francesc Folguera. La planta baixa està adaptada a dos comerços, un d’ells amb porta monumental d’arc arc de mig punt amb decoració barroca de frontó truncat, escut municipal i coronament amb gerres plenes de fruita. El primer pis té vàries obertures rectangulars amb marcs motllurats de pedra, amb relleus vegetals i petites mènsules, i una obertura d’ull de bou a la façana principal. La cornisa consta de decoracions circulars i motllures vegetals. 

Pel que fa a la galeria porxada que hi ha sobre el primer pis, ocupa la part central de l’edifici i té tres arcades de mig punt amb la cornisa emmotllurada i pilars quadrats amb decoració vegetal.

Blanes - Portal de la Verge Maria
Blanes - Portal de la Verge Maria
Blanes - Mare de Déu de l'Antiga o Santa Maria de la Riera
Blanes - Mare de Déu de l'Antiga o Santa Maria de la Riera


El Portal de la Verge Maria és un dels pocs vestigis del recinte emmurallat de la vila de Blanes era l’entrada nord a la vila. El 1381, per encàrrec de Bernat de Cabrera, es va refer la muralla i es van obrir nous portals sota planejaments del mestre d'obres Arnau Bargués. Actualment el portal queda inserit al mig de la ciutat.

La porta està formada per una doble arcada de mig punt amb grans dovelles i brancals de pedra que es completava amb una porta que baixava de dalt a baix. Per sobre hi ha la fornícula amb tanca de vidre amb la imatge de la Verge. Té una protecció de vidre i està decorada amb dos fanals sobre l'emmarcament de mig punt amb motllures i pilastres. La fornícula forma la part superior de la porta medieval i uneix els dos edificis separats pel carrer de la Verge. Sobre la Verge tenim una cornisa mixtilínia amb una mena d'urna o floró ornamental. El 1936 la imatge de la Verge es va salvar de la destrucció per romandre amagada i, posteriorment fou restaurada per l'artista blanenc Narcís Oliva. Les devotes principals d'aquesta imatge eren les dones embarassades, que s'encarregaven que no li faltés llum per a què els parts anessin bé.

L’ermita de la Mare de Déu de l’Antiga està formada per una nau rectangular allargada, coberta amb volta de canó, que disposa de presbiteri, absis semicircular, sagristia i un cor als peus de la nau. Des de l’absis s’accedeix a la sagristia, construïda fora del recinte de l’església. Originàriament pertanyia a la jurisdicció civil i eclesiàstica de Palafolls, coneguda per Santa Maria de la Riera. El 14 de novembre de 1603, l’ermita no passa al terme de Blanes, amb motiu de la signatura un document, allargant el terme blanenc fins el riu Tordera. L’ermita va incorporar-se a la població de Blanes i va prendre el nom de l’ermita de Nostra Senyora de l’Antiga.

La coberta està formada per una volta de canó rebaixat i interceptat per llunetes, dividida en cinc trams delimitats per arcs faixons de mig punt rebaixat, que recolzen directament sobre els murs de tancament laterals. L’absis semicircular està cobert amb volta de ¼ d’esfera, i presenta dues obertures d’arc de mig punt. Als peus de la nau i sobre l’accés trobem el cor. Està sobre elevat de la resta de la nau. La coberta de l’edifici és un teulat àrab a dues aigües. Sobre la façana principal trobem un campanar d’espadanya típic de la població. La façana principal conté un portal d’accés amb obertura de llinda i arc de mig punt rebaixat de pedra. A banda i banda de la porta d’accés i adossades als brancals de l’obertura, trobem dues petites finestres quadrades de carreus ben treballats i sobre la porta un òcul. 

Durant la Guerra de Successió, l’ermita fou emprada pel consell de la vila per dur-hi a terme les reunions. Entre 1854 i 1880 sou utilitzada per les religioses Filles de Maria, tant pel culte com per fer-hi classe. Des d’aquella data en tenen cura dos veïns del barri de la Massaneda, escollits pel rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes, prèvia consulta veïnal.

Acabada la Guerra Civil el temple fou reconstruït. L’any 1963 es va dur a terme la benedicció del temple, cerimònia a càrrec del bisbe de la Diòcesi de Girona, Josep Cartañá Inglés, esdevenint, l'ermita, sufragània de la parròquia de Santa Maria de Blanes. 

 


 

Població: Blanes

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Blanes - Ajuntament
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Diputació Barcelona (tots els portals) 2020
Diputació de Lleida - Ara Lleida Diputació de Lleida - Patronat de Turisme Patronat de Turisme de Girona Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona - Terres de l´Ebre amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web