|
|
L’església de Sant Martí del Congost rep també el nom de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt. L'església d'Aiguafreda de Dalt fou fundada per l'abadessa Emma, filla del compte Guifré el Pelós i consagrada pel bisbe Gotmar el dia 5 d'agost del 898 amb el nom de Sant Martí del Congost, concedint-li els delmes i primícies sobre Nogueroles, el vilar de Sant Martí, Aiguafreda, Avencó, Canyelles, Cantallops, el vilar d'Elià i Canyelles de Campllong, així com l'església de Santa Coloma amb els delmes i primícies dels vilars que li eren propis. Per la seva part, l’abadessa Emma donà per a la dedicació d'aquesta església tota l'aprisió que li concedí el seu oncle, difunt, el comte Sunifred a més d’alguna possessió que tenia per compra. Després d’haver-se portat tasques de restauració, l’any 1105 es va portar a terme una segona consagració del temple.
|
El conjunt d'edificacions de l'antiga parròquia d'Aiguafreda de Dalt, es van erigir sobre una cova amb enterraments dels segles VI i VII. El temple romànic va patir múltiples modificacions i l'afegit de cossos adossats que oculten els murs exteriors. Així, a l’edifici hi trobem diferents etapes constructives dels segles XVII-XX.
|
|
Sant Martí del Congost respon a un edifici romànic d'una nau amb absis semicircular, que presenta a l'interior una ornamentació de sis fornícules i set columnes força esveltes. L'espai absidal enllaça amb la nau amb un arc presbiteral en gradació sustentat per dos pilars de quart de cercle. La nau es coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera. A la façana de ponent es conserva una finestra geminada separada per una columna i capitell en forma de mènsula. En les reformes del segle XVII es substituí el portal de migdia per un altre a ponent, s'afegí la sagristia i la capella del Sant Crist a banda i banda de l'absis i s'obriren les dues capelles a manera de transsepte, modificant substancialment l'estructura original. Finalment s'afegí el campanar de planta quadrada adossat a la rectoria.
|
D'aquesta església prové el retaule del Roser, de 1650 i realitzat per l'escultor Costa de Vic. Cap el 1690 el decorà el pintor Salvador Colobrans de Centelles. Va ser cremat durant la guerra de 1936 i actualment les restes que es conserven es troben a l'ajuntament (talla de fusta de la Mare de Déu del Roser i la figura del Pare Etern)
|
|
|
|
