|
|
El castell termenat d'Almudèfer situat en un indret estretègicament fonamentalt en la frontera amb els sarraïns. En l'actualitat no podem confirmar que existís en temps andalusins com el seu nom ens vol orientar. Tampoc no és improbable que el castell fos construït pels templers. El lloc està documentat des de l'any 1263 com a "mansi de Mudefer". El comanador de Miravet va fomentar la repoblació d'Almudèfer en concedir el mas homònim a uns tals Pere Salvador Ral i Jaume Marçà, habitants d'Horta. L'any 1358 al lloc hi havia quinze focs i estava integrat a la comanda hospitalera de Miravet.
|
|
|
Del castell veiem una torre mestre de planta gairebe quadrada -algunes fotografies antigues permeten veure que estaà culminada per un perímetre emmerletat- i restes del recinte fortificat escampades pel cim, entre les quals es poden constatar una bestorre una mica atalussada, una altra torre amb planta poligonal i una cisterna esculpida a la roca.
|
A l'ombra del castell hi ha l'església de Santa Anna, un edifici bàsicament de construcció gòtica. L'edifici és de planta rectangular i ha estat molt mutilada per diverses expoliacions i modificacions; la nau i la capçalera -de construcció posterior- resten diferenciades. Emli Morera a la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras y Candi afirma que: "fou parròquia abans de 1842, en que a la vegada Almudefar constituia municipi compost de 150 habitants, existint encara les despulles de varies cases abandonades y les runes d'un castell incendiat, axís com les de la primitiva església".
|
|
|
|
|
|
|
