|
|
L'església parroquial de Santa Magdalena conserva trets arquitectònics de finals del segle XIII malgrat tractar-se d'un edifici construït en diversos períodes posteriors, especialment als segle XVI i XVII. Aquesta circumstància es pot constatar en la coberta construïda amb volta creueria a l'absis i de canó seguida lleugerament apuntada a la nau, així com l'abis pentagonal amb la mateix amplada que la nau. A banda i banda de l'absis hi ha dues capelles fondes a modus de creuer que estan cobertes amb volta de creueria. També al llarg dela nau s'obren dues capelles més cobertes amb volta lleugerament apuntada.
Exteriorment destaca la porta d'accés adovellada -hi ha autors que afirmen que no es una obra original d'aquesta església- amb un quardapols amb decoració geomètrica en ziga-zaga que confirmen una datació romànica; també a la façana s'observa la cornisa sostinguda per permòdols amb diversos símbols esculpits. De fet l'església la trobem documentada des de l'any 1314 quan fou visitada pel bisbe de Tortosa; el lloc de Caseres ja apareix documentalment molt bans, concretament l'any 1153 en una donació del castell de Miravet.
|
|
|
Hi ha autors que afirmen que es tracta d'una església templera a partir de diversos elements constructius, fins i tot tenint en compte l'advocació de Santa Magdalena que segons algunes versions de l'esoterisme templer, es considerada l'esposa de Jesus i representaria un antic culte a la mare terra. De fet si que es poden constar alguns detalls que es podrien relacionar amb el Temple com marques de picapedrer i relleus esculpits: creu templera, esquadra maçònica, creu grega, potes d'oca, una ma, el baphomet...
|
|
|
|
El temple està presidit a l'interior per un retaule modern -l'original va patir la seva desaparició durant la guerra civil- amb Santa Magdalena al centre amb la creu i un crani com atributs. Està flanquejada a una banda per Sant Roc vestit de peregrí mostrant la seva llaga a la cama i acompanyat d'un gos amb un pa a la boca i Sant Ramon de Penyafort amb la creu d'or, el llibre de les Decretals i una mitra a terra -fent referència al fet d'haver renunciat a la dignitat de ser nomenat arquebisbe; a l'altra banda l'acompanyen Sant Gil -patró del poble- amb hàbit benedictí i bàcul d'abat, amb un llibre obert i una cérvola nodrissa i Santa Teresa de de Jesús amb els atributs de doctora –birret, ploma, llibre- i el colom que representa l’Esperit Sant.
|
|
|
|
|
|