|
La seva singularitat és deguda pel caràcter de fortalesa que va tenir des d’un bon començament, dominant cap al sud tota la plana. Cap al tercer quart del segle XI, damunt de l’antic nucli habitacional i la fortificació es va construir un temple romànic. L’actual temple gòtic es construí l’últim quart del segle XIII a proposta dels senyors de Castellolí, potser enterrats a la zona del presbiteri. Consta d’una nau coberta amb doble volta de creueria, presentant als vèrtexs dues claus de volta esculpides amb l’Anyell pasqual i un petit Pantocràtor. Els arcs arrenquen de mènsules esculpides: sant Joaquim i santa Anna al presbiteri, escuts heràldics dels Castellolí a l’arc toral central i l’àliga de Sant Joan amb un escut a la zona del cor.
|
|
El caràcter fortificat de l’edifici ve reforçat per la presència de zones emmerletades entre els contraforts, la torre-campanar i un baluard. El temple té dos accessos o portes: la que dóna al sud és sòbria i de petites dimensions, amb forma d’arc de mig punt adovellat i motllurat; la que dóna al nord és més gran i ornamentada, corresponent al que s’anomena dins del romànic, l’escola lleidatana, composta d’arquivoltes de mig punt que arrenquen de columnes aparellades amb capitells esculpits amb motius vegetals i zoomòrfics. Situades a l’angle nord-est hi ha la sagristia i una capella corresponents a aquesta època gòtica. La resta de capelles van ser obertes entre els contraforts en els segles XVI i XVII, coincidint amb la construcció del tercer pis del campanar i el cor. Entre els segles XVI i XVIII l’església sofrí diverses restauracions igual que en el segle XX, fins arribar a l’última, portada a terme entre 1985 i 1989.
|
