| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
I TAMBÉ DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA VIRTUAL EN 360º | ||||||
| ||||||
El retaule de Rubió, de característiques formals italogòtiques, constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Estilísticament és una peça tres-centista. Al capdavall del retaule sembla llegir-se LXVII que podria correspondre a la data en que fou pintat, 1367, encara que els estudiosos, atribuint-lo a l’anomenat mestre de Rubió, deixeble de Ramon Destorrents, situen la seva factura més enllà de l’any 1380 sota el domini dels Boixadors.
L’obra pintada al tremp sobre fusta consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants rematats per pinacles. El bancal original, a la part inferior del retaule, es conserva al Museu Episcopal de Vic. | ||||||
| ||||||
Les escenes de dolor, al cos lateral dret: la Resurrecció coronada pel profeta David, l’Ascensió i la Pentecosta; i a la part baixa del cos central la Coronació de la Verge.
| ||||||
| ||||||
Les escenes de dolor són: a la predel·la i d’esquerra a dreta trobem l'Oració a l’hort de Getsemaní, la Traició de Judes, l’Acusació de Jesús pels jueus, la Flagel.lació, el Via Crucis i la Pietat o davallament de la creu, i la Crucifixió a la part superior del cos central. | ||||||
En els muntants, sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix apareixen els Apòstols i Profetes, que alguns porten filactèries amb textos al·lusius a la seva persona: Pere, profeta David, profeta Isaïes, Pau, Joan, Andreu, Mateu, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Isaïes, profeta Salomó, profeta David, profeta David, Jaume fill del Zebedeu, Bartomeu, Lluc, Jaume fill d’Alfeu, profeta David, Marc, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Ezequiel. El guardapols presenta una decoració heràldica a base de roses de talla daurada que representen l’escut dels Boixadors, motiu que es repeteix al camper.
A principis del segle XVII es refeu l’església fent-la més gran i construint-hi un nou presbiteri. El retaule gòtic, però, continuà presidint el nou temple. No obstant la part central ocupada per la Coronació de la Verge fou pintada de blau marí amb estrelles i serví de fons a talla barroca i el bancal fou substituït per un altar esglaonat coronat per un manifestador. |
El 1936 una colla d’estudiants de l’Ateneu Igualadí desmuntaren el retaule per tal de preservar-lo de la maltempsada. Un temps després el professor Joan Ainaud de Lasarte amb la finalitat de restaurar-lo l’ingressà als tallers del Museu d’Art Romànic de Barcelona, d’on, gràcies a les bones gestions de les autoritats comarcals i del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, el retaule passà a ocupar el seu lloc d’origen. La predel·la és una reproducció feta posteriorment per l’escultor Emili Colom, el qual va incorporar alguns personatges que representen diversos tècnics que es van ocupar de la darrera restauració del recinte el 1989, que no apareixen evidentment a l’original que es conserva al Museu Episcopal de Vic; concretament a l’escena de la Pietat apareixen retratats l’arquitecte i l’aparellador que van dirigir les obres de restauració. | ||||||
| ||||||
Un altra curiositat d'aquest retaule la trobem a l'Epifania o Adoració del Reis de l'Orient -a l'esquerra, al primer pis-. Apareix la Mare de Déu amb Jesús a la falda, sense Sant Josep. Els tres Reis es representen de pell blanca -no és fins a finals del segle XV quan els portuguesos van donar la volta al Àfrica que Baltasar es començà a representar amb la pell negra-. Però la curiosistat encara és molt més interessant: els dos primers Reis són homes, amb barba, però el tercer és molt més jove... i és una dona; apareix a una certa distància, vestida de rei, coronada i entre els plecs de les mànigues es llegeix F. Savella -Francesca, senyora de Savallà!. | ||||||
Per accedir a l’interior cal trucar a l’Ajuntament. Telèfon 93 809 41 81 |