Retaule de Santa Maria de Rubió ***

El retaule de Rubió, de característiques formals italogòtiques, constitueix una de les peces pictòriques més importants del gòtic català. Estilísticament és una peça tres-centista. Al capdavall del retaule sembla llegir-se LXVII que podria correspondre a la data en que fou pintat, 1367, encara que els estudiosos, atribuint-lo a l’anomenat mestre de Rubió, deixeble de Ramon Destorrents, situen la seva factura més enllà de l’any 1380 sota el domini dels Boixadors. L’obra pintada al tremp sobre fusta consta de tres cossos verticals subdividits en tres pisos als laterals i dos al cos central. Entre el cos central i els laterals i entre aquests i el guardapols hi ha quatre muntants rematats per pinacles. El bancal original, a la part inferior del retaule, es conserva al Museu Episcopal de Vic.

Iconogràficament el retaule, està dedicat als goigs de la Mare de Déu, i conté set escenes de goig i set escenes de dolor. Les escenes de goig, descrites de dalt a baix, són: al cos lateral esquerre l’Anunciació coronada pel profeta Isaïes, la Nativitat i l’Epifania; al cos lateral dret la Resurrecció coronada pel profeta David, l’Ascensió i la Pentecosta; i a la part baixa del cos central la Coronació de la Verge. Les escenes de dolor són: a la predel·la o bancal i d’esquerra a dreta trobem la Oració a l’hort de Getsemaní, la Traició de Judes, l’Acusació de Jesús pels jueus, la Flagel.lació, el Via Crucis i la Pietat o davallament de la creu, i la Crucifixió a la part superior del cos central. En els muntants, sempre d’esquerra a dreta i de dalt a baix apareixen els Apòstols i Profetes, que alguns porten filactèries amb textos al·lusius a la seva persona: Pere, profeta David, profeta Isaïes, Pau, Joan, Andreu, Mateu, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Isaïes, profeta Salomó, profeta David, profeta David, Jaume fill del Zebedeu, Bartomeu, Lluc, Jaume fill d’Alfeu, profeta David, Marc, Judes Tadeu o Judes Iscariot, profeta Ezequiel. El guardapols presenta una decoració heràldica a base de roses de talla daurada que representen l’escut dels Boixadors, motiu que es repeteix al camper.

A principis del segle XVII es refeu l’església fent-la més gran i construint-hi un nou presbiteri. El retaule gòtic, però, continuà presidint el nou temple. No obstant la part central ocupada per la Coronació de la Verge fou pintada de blau marí amb estrelles i serví de fons a talla barroca i el bancal fou substituït per un altar esglaonat coronat per un manifestador.