|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
|
El lloc de Sant Martí del Fai apareix citada en un precepte del rei Lluís el Tartamut l’any 878 com “domum Sancti Genesii et Sancti Martini situm in rivo Tenesi”. En un precepte del rei Lotari de l’any 986 consta ja “et ecclesias Sancti Martini et Sancti Felicis que sunt ad ipsum Fallium”. L‘ermita de Sant Martí consta també en dues butlles papals dels anys 1002 i 1120. Sant Genís i Sant Martí eren les advocacions originals d’aquesta església, restant després únicament la de Sant Martí.
|
|
Durant els segles XIII i XIV fou parròquia de set o vuit masos dins la demarcació del monestir del Fai. El despoblament provocà que la parroquialitat es traslladés a l’església prioral de Sant Miquel, restant com a ermita a cura del priorat. Mantingué el culte fins el 1936 en què fou profanada. En un intent de restauració el 1967 van aparèixer unes pintures del segle XIV, d’inspiració romànica a l’absis.
|
|
|
L’ermita de Sant Martí és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, capçada per un absis semicircular. Els paraments interiors estan enguixats. Presenta finestra de esqueixada a l’absis i una finestra en forma de creu a ponent.. La portalada és adovellada. Queden restes d’un campanar de cadireta de doble ull, bstit sobre l’arc triomfal. Un envà tapiava l’absis convertint-lo en sagristia. El 1967 en desmuntar l’envà van aparèixer unes pintures murals de traç gòtic. L’arquitectura de l’edifici el situen en un moment avançat del segle XII.
|
|
|
