És una creu de terme ubicada en una base circular àmplia amb tres graons i sòcol quadrangular que conserva uns relleus esculpits en tres de les quatre cares: l’escut de la vila dins d’un rombe, un manat de cànem i la llegenda Colles Sta AS M. dient un parenostre i Ave Maria guanya 40 dies de perdó. Any 1679.
|
|
La columna és de base quadrada i un magnífic fust salomònic soldat a la base amb plom i un capitell corinti compost.
|
|
La creu és llatina, de braços lobulats. En una cara s’hi representa la Mare de Déu al centre i querubins als extrems; a l’altra hi ha la inscripció Coll de Santa Maria, que fa referència a l’emplaçament original, al coll del mateix nom.
|
Tomàs Balvey en les seves notes al Dietari de 1895, creu que en enderrocar-se les muralles, suposadament a finals del segle XVII, i en acabar d’edificar-se el carrer riera, el terme de la vila s’estendria cap a ponent i que marcaria el límit de Santa Maria. En aquest coll és on es col·locaria la creu de pedra actual. Quan s'erigí assenyalava el començament del terme de Vilalba, que llavors formava municipi propi.
|
|
El 1896 l’Ajuntament, a instàncies d’un foraster, estava disposat a incloure en el pressupost de l’any següent 500 pessetes per fer un reixat de ferro per preservar-la. En els primers dies de la guerra civil (21 de juliol de 1936), la creu fou arrencada del capitell i trencada en bocins. Aquests, conservats per Romà Julià i Bonet, van tornar a ser reconstruïts pel picapedrer Josep Sabatés, i la creu va ser beneïda de nou el 29 de gener de 1941.
Després de patir diversos accidents, el juny de 2018 es va restituir amb una rèplica. L'original es conserva al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu.
|
|
Text extret de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu (1995). Diputació de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local.
|