Al voltant de la Fou corren un seguit de llegendes, fonamentades sobretot per la gran quantitat de coves que l’aigua ha anat formant en les roques. Algunes d’aquestes llegendes explica com un bandoler (el Pagna) usava la Fou com a amagatall i com a escapada, com la Mare de Déu va esculpir la seva imatge en les roques (cova de la Mare de Déu).
També es coneguda la llegenda de la cérvola blanca de Tous. Segons alguns autors el senyor de Tous un dia caçant va veure una magnífica cérvola blanca a la qual van acorralar; estranyament en arribar on era havia desaparegut però al lloc hi van trobar una nena acabada de néixer, que va ser adoptada pels senyors de Tous. Van passar els anys i la nena es convertí en una bella donzella en edat de casar-se. Finalment un jove enamorat va declarar-se; la pubilla li va demanar però que abans havia de caçar la fonedissa cérvola blanca de qui tothom seguia parlant. Després de moltes jornades l’enamorat no aconseguia el seu objectiu i la cérvola sempre s’esmunyia entre la foscor del bosc. Una vell bruixot amb l’aparença de pastror, li va oferir la possibilitat de vendre la seva ànima al Diable a canvi de la cérvola. Finalment el jove, el qual havia acceptat la proposta diabòlica, va localitzar de nou a la cèrvola, però únicament la va ferir; seguint el seu rastre va arribar a un indret meravellós, una balma de la qual saltava una cascada que formava un llac d’aigües profundes. A la vora hi havia la seva estimada amb a cèrvola ferida a la falda. La jove donzella li va proposar al seu estimat fugir d’aquest món per viure per sempre junts. I tal com relata Elisa Vidal, “tant bon punt ell digué que sí, el llac es va obrir i la terra els engolí per sempre. Ni ell, ni ella, ni la cérvola tornaren a ser vistos després d’aquell dia”.
|
