Font del Prat del Pou de Castellterçol
| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||
Al terme de Castellterçol hi ha una cinquantena llarga de fonts inventariades, dins el poble, als afores o al mig del bosc. N’hi ha de broc i de bassal. En algunes encara hi ha gent que hi carrega aigua, i en d’altres només s’hi abeuren els animals. També n’hi ha d’emboscades i gairebé perdudes. Les més properes al poble i a les masies són, es clar, les més conegudes. Com que, històricament, la gent hi ha anat a fer berenades o passejos, sovint s’han equipat amb bancs o taules de pedra, petites basses d’obra, detalls religiosos com figures o dibuixos d’algun sant o verge. Les fonts més populars són la del Prat del Pou, Sant Antoni, l’Àngel, el Pontarró, Canals, La Vinyota i la Blada. Totes es conserven en bon estat gràcies a la tasca d’una colla de voluntaris del poble, que les neteja i les endreça.
| ||||
| ||||
Una de les passejades tradicionals pel poble és la que surt de la Plaça dels Estudis o del pavelló esportiu, passa pel castell de Castellterçol i arriba fins la font del Prat del Pou. En total, uns quinze minuts escassos d’anada. La font està situada sota el turó de Rosanes, enmig de boscos, antigues feixes i horts. La vista des d’aquest paratge és fantàstica: el poble, el castell i el massís del Montseny. La font és de raig i serveix l’aigua amb un broc gruixut de ferro. El brollador està protegit per una volta de mig punt, que medeix 3,20 metres de llarg, 4,40 metres d’ample i 2,80 metres d’alçada. Aquesta coberta està feta amb pedra, disposada a plec de llibre i relligada amb argamassa. A dins, enganxats a la paret, hi ha dos bancs, que fan la font molt acollidora, sobretot en dies de calor. A sobre el raig, dues fornícules solen guardar figures religioses que la gent acompanya amb petits rams de flors.
L’entorn del Prat del Pou és agradable, compta amb tres grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure. També hi ha una segona font més petita, que brolla d’una altra deu diferent. L’aigua que es perd, serveix per regar els horts. | ||||
| ||||
Des de sempre la font del Prat del Pou ha estat una de les predilectes de tothom. Almenys té tres-cents anys de vida, hi ha documents del segle XVIII, en l’època dels peraires, que ja en parlen. Des de sempre ha sigut un lloc ideal per anar a estirar les cames després d’un bon àpat de diumenge o per fer un berenar amb la canalla quan els dies són més llargs. Molta gent encara hi va amb garrafes a proveïr-se d’aigua. |
