|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
|
|
Sant Julià d’Úixols és una ermita molt estimada a Castellterçol. Queda una mica lluny del poble, però està enfilada dalt d’un turó, i les vistes són magnífiques. Per això és un lloc tradicional on anar d’excursió. Històricament, va acollir importants processons per combatre la sequera.
La domus sancti Iuliani surt esmentada ja abans del 961 en compres fetes per Guadamir, fill del noble Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la qual fou cedida al monestir de Santa Maria de l’Estany el 1130. Al segle XIV passà a dependre de la parròquia de Granera fins mitjan segle XVI que retornà a Castellterçol.
|
L’edifici va patir reformes i ampliacions durant les segles XVII i XVIII que configuraren l’aspecte actual de l’edifici. De la primitiva església romànica en queda la base del campanar, que podria ser un atri preromànic reaprofitat, i una única absidiola de la original capçalera trevolada.
El temple actual està format per un cos rectangular, amb capelles afegides. L’element més destacat és el campanar, una torre de planta quadrangular coberta amb teulada a quatre vessants. Sant Julià tenia una rectoria, però l’hivern de l’any 1975 va quedar destruïda per un incendi i només en queden les parets mestres.
Just al darrera del temple hi ha un petit pedró, amb la imatge d’una Mare de Déu. L’any 2015 tota la capelleta de pedra va ser robada. Pocs mesos després, diversos veïns del poble la van substituir.
|
|
|
Els actes més massius i populars que tenien lloc a Sant Julià d’Úixols eren en motiu de la sequera. Quan es volia demanar que plogués, els veïns del poble hi portaven les relíquies dels Sants Màrtirs. En ocasions s’hi estaven tres, quatre i, fins i tot, cinc dies. Cada jornada es feia missa i sermó. Algun cop fins i tot van pagar músics per acompanyar els oficis cantats. Hi havia tanta devoció, que en aquestes processons i pregàries també hi participaven la gent dels pobles veïns, com Sant Quirze Safaja, Castellcir, Granera, Gallifa, Moià i Collsuspina.
A Sant Julià també es feia una concorreguda processó per Sant Marc. Però el 1744 es va prohibir perquè un bisbe va considerar que, tant anat com tornant, “la gent se extravia o queda allí y se fan glotonerias y altres inconvenients”.
|
|
|
|
|
