Rutes a Collbató

Camí de la Vinya Nova
Itinerari circular que comença des del centre de la vila de Collbató. És un camí, nexe d'unió dels senders tradicionals de pujada a Monterrat. En destaquem el camí dels burros, que queda documentat des de el S. XVI. Iniciem la caminada passant pels graus (comes i clots) on trobem el de l'Alfonsa. A centenars de metres endavant dels torrent de les Artigues i el Clot de la Mònica veiem senayalitzat el Camí del Pont, que esn conduiria directament al cim més alt del massís, St. Jeroni. Arribats a la Vinya nova- masia pròspera i productiva del S. XVI proveïa de vi al monestir i més tard donarà repòs als frares ancians. Reprenem la marxa cap al camí de l'olivar de Marell, que marca la partió de terme. Creuem la urbanització de Can Ollé i agafem el camí vell del cementiri, al tram final ens trobem l'alzina gran.
La fauna de la zona: senglars, cabra salvatge i falcó peregrí.
La flora de la zona: farigola, espígol, olivera, atmetller alternats amb el lledoner o el freixer.
Durada: 2 hores aproximades
Desnivell: 60 m


Camí de l'Oli
El conegut com a camí de l’Oli ens convidarà a viure i a gaudir de la tradició agrícola del passat a Collbató. Situats a la Plaça de l’Era, on hi trobem l’Oficina d’Informació, ens enfilarem per les escales del carrer dels Oficis que ens conduiran al carrer Pau Bertran. Tombarem a mà esquerra i continuarem per aquest carrer. Arribarem al punt d’enllaç amb l’indicador GR172/5. Seguirem recte fins al final del carrer tot recorrent part del camí ral.
Iniciarem una pista forestal i a partir d’ara començarem a caminar entre oliverars. A les vores del camí podrem apreciar els marges de pedra seca que limiten el camí i els clapers.
Més endavant ens trobarem amb un encreuament de camins senyalitzats, el que segueix a mà dreta és la continuació del camí ral que puja a Montserrat. Nosaltres prendrem el corriol que baixa a mà esquerra en direcció al cementiri, fent un gir de 90 graus, conegut també pel Camí de Piera.
Al final d’aquest corriol sortirem a una pista forestal més ampla i girarem 90 graus a l’esquerra, direcció Collbató. Passarem un dipòsit de gas que ens queda a mà dreta i, just després, trobarem un nou trencall.
Ens trobarem amb l’indicador GR 172/5, girem a l’esquerra i seguim uns metres fins a trobar l’Alzina Gran.
En aquest punt, seguirem tot recte fins arribar de nou al poble i desfarem el tros de carrer que hem fet amunt anteriorment, fins arribar de nou al carrer dels Oficis, que ens conduirà de nou a la plaça de l’Era, inici del nostre recorregut.


Camí de Sant Jeroni
Amb aquesta ruta us proposem descobrir la meitat nord-oest del terme municipal, endinsar-vos en el parc natural i enfilar-vos fins al cim més alt del massís.
Partim del carrer Pau Bertran i agafem el camí de la Vinya Nova fins que trobem el trencall, a mà dreta, del camí Vell. Passem pel Casalot, restes del que havia estat una antiga posada tal i com es reflecteix en els gravats dels segles XVI i XVII. Ens dirigim cap a la Taca Blanca, també anomenada llençol o senyera, un referent  visual. Continuem caminant, tot trobant la Roca dels Polls, des d’on podrem gaudir d’impressionants vistes de la vila de Collbató,  i les Voltes, un seguit de revolts i corbes que ens portaran fins a la Font Seca o del Miracle.
Deixem el camí Vell, per agafar la drecera de Sant Joan o camí de Santa Caterina  fins a l’ermita de Sant Joan. Arribats al Pla de les Taràntules, on hi ha l’estació del funicular i una exposició permanent sobre el parc natural, prenem com a referència la senyalització en direcció a Sant Jeroni. Seguim el camí Nou de Sant Jeroni, empedrat i en bon estat. Passem sota la roca de la Gorra Frígia; deixem a la dreta la Panxa del Bisbe, el Pla dels Ocells i, més endavant, el Cap de Mort. Arribem a l’ermita de Sant Jeroni, des d’on podem pujar les escales al cim més alt del Montserrat, amb el seu famós mirador.
Per tornar al punt de partida, baixarem pel camí Nou de Sant Jeroni fins a enllaçar, a la dreta, amb el camí del Pont, que descendeix molt dret fins el camí que va de la Vinya Nova al centre de la vila.
Durada: 5 hores i 30 minuts
Desnivell: 800 m


Camí dels Masos
La ruta s'inicia a la Font del Còdol, un antic raval a peu del camí ral, on hi havia les postes que servien cavalls de refresca a les diligències. El camí travessa la riera de ponent i mena a Can Dolcet, una masia en runes. Arribats a la masia, un caminoi a mà esquerrra baixa directe fins a Can Martí Joan, habitat i en perfecte estat de conservació; a la porta del mas prenem el camí cap al sud fins a Can Guineu, que deixem a l'esquerra, i Can Perellonch. En tots aquests masos podem veure els conreus (oli, vinya, cereal i arbres fruiters), la flora (pi, alzina, boix, espígol) i els elements agraris (les eres, els pous, les cabanes de pedra seca, les basses) propis de la zona.
Just abans d'arribar al mas blan de Can Pêrellonch prenem el camí de la dreta, cap al torrent de Fosalba, i a un quilòmetre ens desviem novament a la dreta per agafar el camí en direcció cap a Can Dolcet direcció cap a la Font del Còdol on podem observar la Torre del Telègraf, utilitzada en les guerres carlines.
La fauna de la zona: conills, guineus, senglars, serps, tudons i pit-rojos
La flora de la zona: pi , alzina, farigola, boix, espígol
Durada: 2 hores
Desnivell: Pla


Camí dels Peregrins
Us proposem realitzar part de la ruta d'accés tradicional al massís. És el camí que, amb la consolidació de Montserrat com a gran centre de pelegrinatge, fou aprofitat pels collbatonins per desenvolupar una forma més de subsistència complementaria, el transport de viatgers i de pelegrins cap al monestir amb ases.
Encetem el camí a la mateixa plaça de l'Església, anem pel carrer Pau Bertran fins al Pujolet. Prenem la drecera de Fra Garí, punt en el que ens veiem gaire bé obligats a recordar la llegenda de fra Joan Garí, l'ermità que, induït pel dimoni, va deshonrar i assasinar la filla del comte Guifré, raó per la qual va ser condemnat a viure per sempre sota la forma d'una horrible bèstia. La drecera ens portarà fins a les Voltes, estalviant-nos el tram inicial del camí Vell, descrit en l'itinerari núm. 2.
Travessem el coll de les Garrigoses per un lloc conegut com les Bateries. Fou l'emplaçament triat pels soldats francesos el 1812 per situar-hi una bateria de nou canons, però un grup d'homes del poble que coneixien bé la muntanya estimbaren aquests canons de l'enemic penya-segat avall.
Tot seguit travessem el torrent Fondo i emprenem un tram lleugerament ascendent fins al Pla de St. Miquel, passant per la Creu dels Escolans. I des d'aquest punt fins al monestir pel camí de Sant Miquel, planer i empedrat.
Per al descens us suggerim prendre el camí dels Misteris o de la Plata, anomenat així pel gran cost que suposà la seva construcció (a l'inici del s. XVIII), que ens portarà fins a la Santa Cova. Cal remarcar el gran valor artístic d'aquest quilòmetre i mig de recorregut, amb obres de Gaudí, Puig i Cadafalch i Llimona, i el valor simbòlic de la capella on es va trobar la Mare de Déu de Montserrat.
Continuem pel camí del Forat, sempre descendent i en ziga-zaga, paral·lel al torrent de la Bellasona. Seguim els senyals de GR-172/5, fins a la cruïlla en què deixem a l'esquerra el GR. 6 i voregem l'extrem sud del serrat dels Monjos tot traspassant el torrent Fondo pel conegut pas de la Barra.
Avancem pel peu del penya-segat, per un tram del mateix camí del Forat, també anomenat de les Feixades o de les Coves, de mig a mig atapeït de vies d'escalada. Passem sota l'entrada de la Cova del Salnitre, i baixem els 220 esglaons fins al pàrquing, per agafar la carretera que ens portarà fins a l'àrea de picnic i l'ermita de la Salut.
Per tornar fins al centre de la vila prenem les escales del darrera de l'ermita i el camí que, un cop traspassada la carretera, ens conduirà al passatge de la Salut just al darrera de l'església.
Durada: 5 hores
Desnivell: 400 m


Ruta de l'aigua i la pedra seca
Agafarem un petit corriol que surt del marge dret de l'Antic Forn de Calç i pujarem per unes peculiars escales de gat que ens quedaran a mà dreta. Avançarem per la pista que en suau pujada ens porta a una gravera. On la pendent s'accentua, abandonarem la pista principal i agafarem a la dreta un camí.
Avançarem en suau pujada, al arribar a un revolt molt tancat que forma una petita esplanada trencarem novament a la dreta d'on surt un fressat corriol que ens condueix pel camí carener de la serra dels Gatells. Arribarem a un coll força ample, marcat amb una fita, girarem 90 graus seguint un camí força evident vorejant una bassa i les restes d'un antic hostal. En suau baixada ens apropem a les restes de la barraca del avrela. Arribem tot seguit a la pista principal que creuarem per dirigir-nos a la dreta, cap a l'esplanada del Camp de Tir.
Grans arbres i unes vistes excepcionals ens donen la benvinguda. Haurem d'agafar un corriol fitat que mena a llevant i que ens condueix primer de tot a una bàscula natural, el continuem i descendim per una forta baixada fins a quedar-nos a mà dreta uns petits esglaons voladissos, els baixem.
Ens trobem als Saltadors de Can Rogent. Una obra magnífica en pedra seca que  que consta d'un mur de més de 3 metres d'alçada amb una barraca margenera i pou en el seu interior i amb uns graons en voladís completament simètrics. Retornarem novament pel corriol fitat, passarem de llarg el Camp de Tir dirigint-nos altre cop a la barraca d'en Varela.
Agafarem la fressada pista que mena cap a Collbató, és a dir, a la dreta. Arribarem a un pla i a l'esquerra observarem una bassola de recollida d'aigua de pluja, la coneguda com la "bassa dels senglars" perque si obriu bé els ulls, trobareu més d'una evidència de la presència d'aquests a la fresca de la bassa (petjades i siluetes en el fang).
Seguirem per la pista i en una corba molt pronunciada d'esquerres agafarem un camí fitat que ens surt envers llevant (dreta) i que ens mena cap a la Font Closa. El camí planeja uns 70 metres per després trencar a l'esquerra on el desnivell és més pronunciat. Unes esclaes de pedra ens ajuden en l'últim tram abans d'arribar a aquesta eixuta mina d'aigua que abastia la població local des de l'edat mitjana fins ben entrat el segle XX.
Seguim ara pel fressat corriol que mena a la font, ometem un corriolet que ens surt a la dreta i prosseguim cap a ponent. Arribarem de nou a la carretera B-112 on finalitza el nostre recorregut.
Durada: 1 hora i 10 minuts
Desnivell: 100 m



 

Centre informació 1

Consorci de Turisme

Diputació

Població: Collbató

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Collbató - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web