Església parroquial de Sant Fruitós de Castellterçol
Just al centre del nucli antic, en el punt més elevat de la població vella, hi ha la plaça de l’Església i el temple parroquial, dedicat a Sant Fruitós. Té un campanar alt i esbelt, visible des de molts punts del terme. La vida també passa en aquesta raconada del poble. S’omple quan hi ha batejos, comunions i casoris. I quan s’ha d’acomiadar a algun veí. A la plaça es beneeixen les palmes el dia de Rams i hi desfilen les autoritats per la missa de Festa Major. Mai hi falten els oficis dedicats a Sant Fruitós, patró del poble; Sant Antoni Abad, patró dels traginers, pagesos i ramaders; i Sant Antoni de Pàdua, patró del gremi de la construcció. I sovint, el temple, acull concerts musicals. | ||||
| ||||
| ||||
L’actual església és, com a mínim, la tercera que s’ha aixecat sobre el mateix solar. El primer temple que hi va haver sobre aquest turó era pre-romànic. Es devia construïr poc abans o en el mateix moment en que el senyor Terçol va aixecar el castell i va organitzar el terme. Molt probablement aquesta església senzilla es va reformar o engrandir cap segles XI o XII. | ||||
| ||||
|
| ||||
Pel què fa a la parròquia, ha viscut diversos moments històrics importants. L’any 1130, l’església de Sant Fruitós i totes les seves esglésies o ermites sufraganes, van ser cedides a la comunitat de canonges de Santa Maria de l’Estany. Això faria canviar el lloc on es pagaven els tributs i també el futur del poble. A finals del segle XIV a l’Estany hi havia molts disturbis i baralles pels dominis, i sovint la comunitat es refugiava a Castellterçol. Així que es va decidir donar autonomia a la parròquia i concedir-li el títol de pabordia. És inferior a un priorat, però permet administrar les propietats de manera indepenent. La pabordia de Castellterçol va ser la última en crear-se, de les cinc que va tenir el monestir de L’Estany.
|
