Castellterçol ha tingut dos grans creixements històrics. Un al segle XVII gràcies al tèxtil i al gel, i l’altre a principis del segle XX, gràcies a l’estiueig. Aquestes dues etapes han donat personalitat al poble, amb edificis característics i carrers que conserven un estil propi. Els del Quadró, Sant Francesc i Sant Llogari, en són bons exemples. Moltes cases tenen llindes històriques, que daten del 1.600. En aquella època el poble es va guanyar el privilegi de poder fer fires, i això atreia gent. A pagès va créixer el negoci del gel, que es feia en grans poues i es venia a Barcelona. I, sobretot, es va fundar el Gremi de Paraires, un negoci que va fructificar i va fer que molts fills de les masies anessin a viure al poble. Per Castellterçol passaven molts ramats transhumants. Aquí mateix s’esquilava les ovelles, es netejava i tractava la llana, es teixia i es tenyia. Molts dels habitatges del carrer de Sant Llogari, per exemple, tenen la mateixa estructura. Cases petites però amb jardí, on hi ha un pou, amb l’aigua necessària per poder rentar la llana. I un espai mínim per poder estendre el producte, per tal que es ventilés i s’assequés. |