Poua de can Revitllat de Castellterçol ***

L’economia rural va agrair molt que el consum de gel es fes popular, a partir del segle XVI. Significava una nova entrada de diners. De fet, el comerç de blocs de glaç aportava als masos tants calerons com la venta de la fusta i el carbó, el blat, el vi o la carn. A més, l’època de producció queia bé dins del calendari pagès. A l’hivern s’aturava el treball als camps i per tant es podia aprofitar per fer altres feines. Era moment de netejar i omplir les basses, tallar el gel i empouar.

Castellterçol - Poua de glaç de cal Revitllat

Les cases que tenien una riera a prop no van pendre l’oportunitat de comercialitzar l’aigua gelada. És el cas de cal Revitllat. Van construïr una poua a tocar del Torrent del Solà del Sot, que passa just per sota el mas.

La poua de gel de cal Revitllat és una de les més coquetes del terme. És a la punta d’uns camps i la seva cúpula, ben feta i conservada, destaca en el paisatge. Té dues petites finestres, una que mira a nord i l’altre a sud.

Aquesta poua queda força destapada. En podem veure una bona part de la paret circular, coronada pel sostre de volta. En total, nou metres d’alçada. La part subterrània de la construcció és una paret de 8,40 metres de diàmetre. S’hi pot observar una filera horitzontal de forats, que servien per fixar la plataforma de fusta des d’on s’accedia a l’interior i es podia treballar.

Pel què fa a d’altres llocs on no hi havia aigua, també van participar de la indústria. Però en comptes de vendre gel venien neu. A les parts més altes del terme, com l’Era de les Cases, es van excavar sots i es van protegir amb murs de pedra. Hi guardaven blocs de neu, tapats amb branques. Encara ara es pot veure alguna d’aquests magatzems, tot i que estan força emboscats. Aquests pous són més típics, però, d’altres zones, com el Pla de la Calma, al Montseny.