|
Fins al segle XVIII per Castellolí el camí que creuava el terme era utilitzat bàsicament pels pagesos i només transitaven viatgers escadussers que anaven o venien de Montserrat, amb un hostal ubicat a can Parera. Fins a finals d’aquesta centúria encara s’anava de Lleida a Barcelona pel camí ral que passava per Piera. La situació va canviar totalment quan el tram de Martorell a Igualada es va desviar per Esparreguera, el Bruc i el mateix Castellolí. Aquesta variació del camí públic ha perfilat el creixement i el poblament de Castellolí des d’aleshores i fins avui en dia. A banda i banda del camí van aparèixer cases, tendes, societats d’esbarjo i algun altre hostal i fonda. I així tenim un poble-camí, allargat, que va acompanyar primer carruatges, animals i galeres i després vehicles de motor, un poble que manté un esperit de bona convivència i un perfecte equilibri entre antigor, ruralitat, tradicions i modernitat.
|
