Conjunt arqueològic, pertanyent a l’antiguitat tardana, format per setze tombes de lloses, un fons de cabana i tres estructures d’ús desconegut. La seva cronologia, obtinguda dels materials procedents de l’excavació del fons de cabana que va funcionar simultàniament a la zona d’enterraments, és dels segles IV-V dC. Cal destacar d’aquest conjunt l’associació d’una necròpolis amb una estructura d’habitació, fenomen que no es dóna, llevat que sigui més normal en contextos rurals, perquè el més corrent és l’associació de la sagrera amb una capella.
Les estructures funeràries –fossa excavada al terra i revestida de lloses- foren reutilitzades, car les setze tombes allotjaven 26 individus inhumats. Totes elles presentaven una orientació est-oest, el que fa pensar en un ritual d’enterrament probablement cristià, encara que no es descarta un ritus pagà de culte solar.
|
Respecte al fons de cabana excavat enmig de les estructures funeràries cal senyalar que era de planta ovalada retallada al terra natural, sense cap més preparació, el que fa pensar que estava construïda amb materials peribles, restant únicament uns amuntegaments de pedres que potser sostindrien les estructures sobre les quals es bastiria la coberta. Els materials recuperats són bàsicament ceràmics –destaquen les de pastes grolleres precursores de les ceràmiques altomedievals i les ceràmiques sigil·lades clares africanes-, algun element metàl·lic, algun fragment de vidre i algun element lític.
|