La Mare de Déu de les Salines és un santuari situat al puig homònim, en un espai natural excepcional, a poc més de mil metres d’altitud, a tocar la frontera amb França. L’església apareix a la documentació al període medieval, concretament l’any 1271, i l’actual edifici d’una única nau i absis semicircular correspon a una obra efectuada a l’entorn del segle XVII.
|
A redós del santuari hi ha un refugi i l’hostatgeria, un edifici de finals del segle XVII. Entre el 1680 i el 1690, es fan unes reformes a la capella que consisteixen, en la construcció d'un nou altar, la porta principal i la reforma total de l'hostatgeria.
|
Pere Roura i Saba ens recorda com el pare Narcís Camós, en la seva obra "Jardin de Maria plantado en el principado de Catalunya", explica que: "En els anys 1590, vingué un heretge hugonot, que es deia La Mandra, amb uns altres 9 o 10 de companyia, amb tan males intencions, que desprès de cometre tantes crueltats matant i robant arreu; arribant a la capella en feu d'altres de pitjors. Desprès d'haver comés alguns estralls als devots que visitaven la Verge, i mort a l'ermità i un comissari del Sant Ofici de la vila de Castelló, arribà a tant la seva còlera, que girant-se envers la santa imatge, la va tirar per terra des de l'altar i queda molt trossejada. No obstant això, la retornaren de nou al retaule, reparant-la com pogueren; i on va restar fins el 1640, que n'hi posaren una d'alabastre, i dipositaren aquella dintre una arca".
|
L’actual imatge de la Mare de Déu ja no és aquesta citada d’alabastre que se n’ha perdut el rastre. És obra de l'escultor local Josep Verdaguer i Sales de finals del segle XIX.
|