| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
El que en origen era el jardí de la casa pairal de Can Boixeres o Buxeres actualment és un parc públic, on a més de gaudir de l’arquitectura de les diferents dependències i elements, podem també fer-ho de les espècies vegetals (arbres, flors..) i de les seves fonts i escultures. Envoltant el jardí hi ha un mur de pedra a les estructures de suport (parts baixes de les portes, pilastres, contraforts...) i de maó en els arcs de mig punt de les portes. A la carretera d'Esplugues presenta una gran portalada de pedra i ferro d'estil classicista de pilastres de tipus corinti, amb la data de 1911 a la part superior. | ||||||
| ||||||
La primera referència a la casa es remunta a 1770 quan la finca pertanyia a Antoni Alemany i Berozi, comte d’Alemany. L’any 1854 la línia del ferrocarril va limitar la finca. L’any 1875 es va canviar el traçat del camí d’entrada a la masia, fent-lo coincidir amb l’arc central del pont del ferrocarril, i es van plantar plataners. Per contra, a la part nord-oest de la finca, es van plantar pins, garrofers i alzines. El 1877, el nou propietari de la finca, Lluís Buxeres i Abad, va encarregar l’obra de transformació de la vella masia en palauet i la finca residencial, als arquitectes Antoni Serrallach entre 1901 i 1904 i Manel Joaquim Raspall posteriorment, qui va dissenyar els jardins. L’estiu de 1906 van concloure les obres de remodelació interior i llavors van començar a unificar l’exterior per donar-li un volum homogeni gràcies a la incorporació d’unes galeries laterals, unes torrasses a la façana posterior i a l’eliminació dels desnivells propis d’una masia. | ||||||
| ||||||
D’aquesta remodelació en resultà un edifici de dues plantes i golfes, amb un porxo circular amb quatre columnes dòriques aparellades i dues pilastres, que suporten una balconada amb balustrada. Actualment, només les dues sales del pis inferior conserven la decoració i els elements decoratius neoclàssics originals. La planta superior ha estat remodelada i alguns mobles han passat a les sales del Museu d’Història de la ciutat. A la banda esquerra segons s’entra, hi ha una torre de planta quadrada de factura neomudejar feta de maó vist, amb obertures d’arc de ferradura a cada un dels pisos de la torre i en cada una de les seves cares. La torre resta rematada per una cresteria de maó a manera de merlets, bastida a partir d’un voladís que remata l’últim pis. | ||||||
| ||||||
Juntament amb la casa noble hi ha la masoveria, un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant, amb porta adovellada d’arc el·líptic que contrasta amb la resta d’obertures de llinda. La façana té un acabament o capcer mixtilini de característiques abarrocades. A banda i banda hi ha dos cossos afegits d'una planta, que al primer pis fan un balcó tancat per una balustrada. Finalment cal destacar la glorieta modernista, de planta circular, coberta amb cúpula sobre tambor que reposa sobre sis columnes. El tambor de la cúpula està decorat amb mosaic de ceràmica vidriada de garlandes. La cúpula presenta mosaic de ceràmica vidriada de tonalitats blanques i ocres Les columnes, amb petits capitells, són de formigó i estan decorades amb mosaic blanc a la part superior i amb mosaic vermellós a la part inferior. Una tanca de ferro forjat recorre la construcció. | ||||||
Als jardins trobem diferents escultures. En primer lloc farem esment de l’obra d’Hèctor Cesena “La família”, un grup escultòric en marbre blanc, que representa un home agafant a una dona per l’espatlla, amb un nen de bolquers als braços. L’obra, encara que realista, presenta un cert esquematisme, defugint els detalls excepte en els rostres de les figures. L’altra escultura que cal esmentar és l’obra de Rafael Solanich “La noia del colom”, un nu femení en posició ajupida, i que porta un colom a les mans. La factura d’aquesta escultura transmet els valors de l’escultura noucentista, impregnada d’una gran influència de l’obra d’Arístides Mallol. | ||||||
| ||||||
| ||||||
Can Buxeres va deixar de ser la residència habitual de la família a partir de la guerra Civil i tan sols la utilitzaren com a finca d’estiueig. L’any 1968, els descendents de Lluís Boixeres van vendre la finca i el jardí a l’Ajuntament per 32 milions de pessetes, destinant la finca a parc públic i els edificis per a usos institucionals. El parc es va inaugurar l’any 1972 i avui allotja un gran nombre d’espècies vegetals i també d’ocells.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||