Edificis Rambla Just Oliveras de l'Hospitalet
L'any 1907 es va començar el segon eixample de la vila vella, que ja començava a ser un espai massa limitat per a les necessitats del moment, amb l'obertura de la Rambla Just Oliveres. Inicialment havia de ser el carrer "residencial" i d'avantguarda, ja que es van edificar magnífics exemples de modernisme (cases barates, casa Sabadell, etc) i també, més endavant, alguns exemples de racionalisme (casa Sanfeliu, Banc Central, etc.). Actualment continua essent un dels eixos més importants de la vida social de L'Hospitalet i és un dels espais públics que més destaquen del barri Centre de l’Hospitalet de Llobregat, essent lloc de trobada i una de les principals zones d'oci. Aquests poden ser alguns dels més destacats edificis d’aquest segon eixample: | ||||||
| ||||||
| ||||||
La Casa Joan Batlle, del mestre d’obres Marià Tomàs i Barba, construïda cap el 1908 amb funció d’habitatge, fou posteriorment un jardí d’infants i actualment seu d’una entitat bancària. Casa de planta rectangular, amb baixos, un pis i terrat. A la façana principal s'obren a la planta baixa tres obertures d'arc rebaixat, resseguides per una motllura llisa. Al primer pis, en correspondència a les obertures inferiors hi ha tres balcons, amb les obertures d'arc rebaixat i la part superior decorada amb motius vegetals de guix, a l'igual que les mènsules que suporten els balcons. Les baranes dels balcons són de ferro forjat amb la part inferior corba. La barana del terrat està format per una alternança de pilars arrodonits i de barana de ferro. La façana que dóna al carrer Tarragona, encara que semblant, presenta quatre obertures per planta.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Un altre edifici del mateix mestre d’obres és la casa Josep Oliveras, de finals de la primera dècada del segle XX, que combina elements noucentistes i elements modernistes. El vestíbul de l'edifici està decorat amb esgrafiats, estucats de motius florals i caps femenins a les mènsules. Al centre de la planta baixa s'obre la porta d'arc rebaixat amb les inicials J.O. inscrites a la clau. Envolta la porta un parament encoixinat. Flanquegen la porta finestres geminades que tenen la part superior decorada amb relleus vegetals. Al primer pis hi ha quatre balcons amb baranes de ferro forjat. Les obertures que donen als balcons presenten llinda decorada amb relleus. Entre el primer i el segon pis hi ha uns medallons amb motius florals. Al segon pis hi ha quatre obertures de llinda, amb relleus vegetals a la part superior. Les dues obertures centrals donen a un balcó. Coronant la façana hi ha una cornisa sostinguda per mènsules i a sobre es troba un frontó semicircular, amb un ornament floral al timpà, i per darrera el mur de tancament del terrat. | ||||||
| ||||||
L’actual edifici noucentista del Centre Catòlic, obra de l’arquitecte Ramon Puig Gairalt, data de 1925. La construcció del centre consta de planta baixa, un pis i golfes. A la planta les obertures són d’arc de mig punt, tant la porta com les finestres que la flanquegen. Al primer pis les tres obertures donen totes a balcons suportats per mènsules. La obertura central és composta: dues finestres rectangulars amb pilastres a les bandes sostenen sengles entaulaments on es recolza la motllura que ressegueix l’obertura central d’arc de mig punt, amb ulls de bou a les bandes. Als extrems les obertures són de llinda. Dobles pilastres decoratives recorren de dalt a baix la façana entre obertures com si suportessin un entaulament a sobre del qual hi ha un gran frontó triangular amb una petita finestra circular al centre. A la façana cantonera les finestres a la planta baixa són de llinda en grups de dos i al primer pis d’arc de mig punt. Entre 1939 i 1942 aquest edifici feu les funcions d’església parroquial. L'altre cos, unit al primer per un cos de planta baixa sobrealçat posteriorment, consta de planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'obren dues portes rectangulars amb una finestra d'arc de mig punt al centre. L’obertura del primer pis és com la central del primer pis del centre. Al segon pis hi ha una galeria amb quatre finestres d'arc de mig punt. La façana està rematada per una cornisa amb un gran voladís i per sobre el mur de tancament del terrat. L’edifici de Ca n’Oliveras era el domicili de la família Oliveras, propietaris de la primera línia d’autobusos de l’Hospitalet . Es tracta d’un habitatge de planta baixa i dos pisos amb teulada a quatre vessants. Destaquen la gran tribuna del primer pis amb columnes dòriques i els esgrafiats de tipus floral dels seus murs. | ||||||
| ||||||
Els habitatges núm. 21-23-25 de la Rambla de Just Oliveres, construïts entre 1910 i 1916 formen un conjunt homogeni no per les seves, doncs el núm. 21 té un pis més, sinó pel tractament del seu aparell i la seva decoració. Al número 21 les obertures són d’arc de mig punt a la planta baixa i de llinda, mentre que els habitatges núm. 23 i 25 presenten obertures d’arc deprimit còncau. L’aparell utilitzat és el maó vist de color vermell que contrasta amb el verd dels porticons i el color beix de cornises que separen els diferents pisos i d’altres que uneixen les obertures entre sí. Les baranes de balcons són de tipus helicoïdal amb motius florals. Un altre element singular que trobem en aquesta Rambla és una còpia de la Font de Canaletes, l’original de la qual està ubicada al començament de les Rambles de Barcelona. | ||||||
| ||||||
Les Cases Barates, construïdes per l'arquitecte municipal R. Puig i Gairalt, entre 1914 i 1915, en el seu origen eren tres cases però la que feia cantonada es va derruir. Responen a un model de casa a l’abast de tothom, fet que s’aconseguia amb la reducció de volums i la utilització de materials de baix cost com el totxo. Puig i Gairalt tenia la intenció de projectar-ne dues-centes cases barates seguint un traçat de ciutat-jardí. Les Cases barates són habitatges de planta baixa, un pis i golfes. Aquestes cases no són simètriques, sinó que, mantenint una mateixa estètica, cadascuna és diferent. Els parament d’ambdues cases utilitzen l’arrebossat. També hi ha elements decoratius de ceràmica blanca i verda. La de l’esquerra presenta a la planta baixa tres finestres allargades i al primer pis una tribuna de tres cares amb barana. Aquest cos principal sobresurt respecte a l’adjacent. Al primer pis d’adjacent presenta un balcó amb barana de maons, que a la planta baixa crea un petit porxo, davant de la porta principal, aguantat per una columna salomònica feta de maó. Cadascun dels cossos presenta teulada a doble vessant. La casa de la dreta té a la planta baixa la porta d'entrada i una finestra doble a la dreta. Al primer pis hi ha una porta al centre, que dona pas a un petit balcó, i una finestra enganxada a cada banda. A les golfes hi ha una tribuna sustentada per arcs de maó que es recolzen sobre mènsules, també de maó. Curiositats de la Rambla La Rambla porta el nom del pare de Just Oliveras Prats, empresari del món dels transports i polític català, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat assassinat durant la guerra civil espanyola. Havia estat alcalde durant uns mesos el 1916 per la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes), tornà a ser-ho entre 1918 i 1923 i per tercer cop entre 1930 i el 14 d’abril de 1931 quan a les eleccions municipals espanyoles de 1931 va guanyar l'alcaldia Esquerra Republicana de Catalunya. Durant els anys de la Segona República Espanyola va compaginar els seus negocis amb el seu càrrec de regidor per la Lliga Catalana a l'ajuntament.
|
