Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Encara que el lloc de Provençana és documentat el 908, en la venda d'una casa i terres al prevere Radulf, fill del compte Guifré, la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana no és esmentada fins el 1045. La categoria de parròquia del temple fa pensar que la seva construcció és anterior a aquesta data. El 1076 és documentada l'obra de l'església que ha arribat als nostres dies, començada a construir en temps del bisbe Humbert de Cervelló (1069-1085) i es devia concloure vers el 1101, any que va ser consagrada pel bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, Berenguer Folc.

Fins a mitjans de segle XIV fou la única parròquia del terme. Però com que s'havia format un nucli agrupat al lloc de la Pobla de l'Hospitalet, el 1426 els feligresos obtingueren del bisbe de Barcelona, Francesc Climent Sapera, la llicència per a edificar-hi una nova església parroquial, que es bastí a mitjan segle, a la qual es traslladà la titularitat de la vella església de Provençana que restà com a capella eremítica, tot començant a degradar-se. Al segle XVIII es feren les primeres restauracions. Al segle XIX havent-se format un nou nucli agrupat a Provençana, els seus veïns, lluny de la parròquia de L'Hospitalet, demanaren que l'ermita s'obrís de nou als fidels i el 1879 recuperà la categoria de parròquia. Al segle XX es va acabar de reconstruir i s'adossà, a la part de l'absis, una nova església de tipus neoromànic.

Quan es va construir la rectoria que hi ha al costat es trobaren restes arqueològiques romanes. Aquestes restes juntament amb d’altres aparegudes en fer un rebaix a l’església (opus signinum, terra sigil·lada i dues monedes) o prop de la mateixa (cap de Medusa) fan pensar en l'existència anterior d'una vil·la romana.

L’església de Santa Eulàlia de Provençana és un edifici romànic de tres naus separades per arcades de mig punt que recolzen sobre pilars rectangulars. La volta de la nau central és de canó i les laterals són voltes de quart d'esfera, i es recolzen sobre una línia d'impostes. No es conserven els absis romànics i l'actual està embegut en la sagristia.

El seu parament està fet amb carreus regulars i ben col·locats, més grans a les cantonades fent línies de reforç. El portal presenta una arquivolta de mig punt amb motllures ornades amb fulles i motius geomètrics. Dues de les motllures es recolzen sobre dues columnes amb capitell corinti de factura tosca. Al timpà es poden llegir la inscripció: "ANNO MILLESSIMO DUECENTESSIMO PRIMO ACTUM EST HOC MENSE MARCIO A QUODAM MAGISTRO A” que data la portalada el març de 1201, essent mestre d’obres un personatge d’inicial A.

A la façana nord hi ha una finestra de forma el·líptica que no es correspon a l'estil de construcció romànic. També hi ha dos arquets inscrits a la part inferior del mur que són difícils de datar o situar. L'espadanya de la façana de ponent és nova.