Església Nova de Santa Eulàlia de Provençana

Al segle XX quan es va acabar de reconstruir la vella església s’hi adossà, a la part de l'absis, una nova església de tipus neoromànic, l’església nova de Santa Eulàlia de Provençana.

El projecte original fou encarregat a l’arquitecte Joan Rubió Bellver que mostrava influències de Cuypers, creador de nombroses esglésies a Holanda de gust neogòtic. La construcció de l’edifici va començar l’any 1925 segons l’esmentat projecte de Rubió, però es va aturar en diverses ocasions tan abans com després de la Guerra Civil.

Finalment es reprengué el 1952, de la mà d’un nou arquitecte un nou arquitecte, Puig Janer, aprofitant-se els fonaments i alguns murs i fragments escultòrics de la primera obra. El nou temple parroquial neoromànic va ser consagrat el 10 de febrer de 1957 pel Bisbe de Barcelona Doctor Gregorio Modrego.

Presenta dos grans campanars paral·lels de planta quadrada, oberts en la seva part superior amb finestres d’arc de mig punt a l’alçada de les campanes. Per damunt s’aixeca encara un altre pis obert per les quatre cares amb finestrals trigeminats. L'edifici és de maó vist i tots els elements estructurals i ornamentals són una recreació de l'estil romànic, que recorda a grans trets la imatge d’algunes abadies europees. Cal destacar el cos sobresortit de la porta amb arquivolta resseguida per una galeria de finestres allargades de mig punt.