El creixement de la població de l’Hospitalet durant el segle XIX va provocar que les dues fonts existents de la xarxa pública de subministrament d’aigua resultessin insuficients per abastir les necessitats. L'any 1867 es va construir el Repartidor, que portava les aigües d'una mina d'Esplugues que havia canalitzat el baró de Maldà fins a la seva propietat, Can Xerricó. Des d'aquí es repartia l'aigua a cinc fonts de la ciutat.
Originalment era una torre de les aigües. El seu aspecte actual data de la restauració portada a terme el 1927 en motiu de la visita de la reina Victòria per inaugurar l’estafeta de Correus que hi ha a la plaça i s’afegiren els brolladors i els llums de gas, convertint-la en la Font del Repartidor. Es tracta d’una font amb forma de torre prismàtica, que combina el totxo arrebossat amb el totxo vist. Presenta aixetes que desguassen a piques en tres dels seus costats. El quart costat l’ocupa la porta d’accés a l’interior de la torre. La resta de la construcció presenta una simetria total: quatre fanals amb globus de gas; quatre finestres geminades d'arc de mig punt realitzades amb totxo vist que emmarquen persianes de fusta per a la ventilació interior. Sota la coberta a quatre vessants realitzada en ceràmica policromada hi ha una línia d'arquets cecs de mig punt de totxo vist.
A una banda de la plaça, fent cantonada, hi ha l’edifici de l’estafeta de Correus, de dues plantes, obra de Ramon Puig Gairalt. Articulant ambdós costats de l’edifici, a la cantonera sobresurt un cos de forma mig hexagonal on s'obre la porta d'entrada. A la planta baixa d'aquest cos hi ha un porxo sostingut per dos pilars que aguanten un entaulament llis, al primer pis s'obren finestres quadrangulars i està rematat per una obertura circular; aquest cos està coronat per una estructura de ferro forjat de forma cònica.
|