|
Acabada la guerra Civil s'encomanà a l'arquitecte municipal, Manuel Puig Janer, la construcció de l'actual església parroquial, i també la de l'edifici de "La Caixa", que venien a omplir el buit que havia provocat l’enderroc l’any 1936 de la vella església renaixentista de Santa Eulàlia de Mèrida i, un cop acabada la Guerra, d’un grup de cases que es trobaven a la ubicació del nou edifici. La construcció de l’edifici de la Caixa de Pensions i de la nova església en un mateix moment i de la mà d’un mateix arquitecte conferiren a la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet una homogeneïtat i una harmonia d’estil.
|
|
Situat davant de l’Ajuntament, l’edifici de la Caixa de Pensions, respon a les característiques arquitectòniques del classicisme marcat pel nou règim polític. El conjunt consta de dos grans cossos: un d’horitzontal de gran llargària, format per planta baixa i quatre pisos, amb obertures gairebé totes rectangulars. A la planta baixa el mur està arrebossat i imita carreus. En la primera i segona planta les obertures donen pas a balcons i estan separades per unes pilastres dòriques, que ocupen els dos pisos, i aguanten una cornisa. En el tercer i quart pis les finestres són més petites i, coronant l'edifici, hi ha una cornisa amb un fort ràfec i el mur de tancament del terrat.
|
A la dreta s’aixeca un segon cos marcat per la verticalitat amb un pis més d’alçada. En aquest cos d’edifici les pilastres corínties són més grans i arriben fins al tercer pis. Aquestes aguanten un entaulament i en el fris hi ha la inscripció " Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros". En el centre hi ha un relleu escultòric dedicat a la família. En el cinquè pis les finestres són d'arc de mig punt i per sobre hi ha la cornisa i el mur de tancament del terrat.
|
|