Fou sufragat per Pere Oliver, pagès de la vila. Ja el novembre de 1602 es troba totalment acabat i la pintura finalitzada vers l’any 1605. És obra del taller dels Huguet, a l’igual que el retaule de Sant Roc de la mateixa església. Mantenen unes característiques tècniques similars i plenament identificables.
Està presidit per la representació del Judici Final o les Ànimes del Purgatori amb l’Àngel Exterminador i Crist com a protagonistes. És una escena plena de simbologia: la creu en forma d’X fent referència al martiri de Santa Eulàlia i que separa les diverses escenes, la creu llatina que formen els núvols i Crist i l’Àngels que separen l’espai terrenal del celestial. Apareixen al costa de Crist, sant Pere, els Doctors de l’Església, així com Llucifer a la part inferior on es representa l’Infern.
|
|
Sant Pere, apòstol i primer Papa. Apareix ja des de les primeres representacions com un home d’avançada edat de barba rodona i grisa; com correspon al més antic dels apòstols. Aquí es presenta amb indumentària pontifícia i tiara (barret de tres corones), assegut en una gran trona i sostenint les claus celestials. Quan es representa així es conegut com Sant Pere a la càtedra.
Sant Gregori sempre llueix els atributs del càrrec de Papa, càrrec pel qual fou escollit l’any 590: la tiara (barret de tres corones) i l creu pontifícia. Se’l representa amb un llibre i inspirat per l’Esperit Sant en forma de colom blanc, al costat de Sant Pere. Existeix abundant iconografia que acompanya a Sant Gregori, sobretot al passatge de la Missa de Sant Gregori, amb diverses variants com la que diu que aquesta fou una Missa per les Ànimes del Purgatori. La perspectiva d’aquesta i de la resta de peces dels Doctors de l’Església ens marca el dibuix del paisatge.
|
|
|
|
Sant Jeroni va néixer a Dalmàcia o Venècia ver l’any 340 i fou anacoreta i cardenal com ens indica la indumentària. Fou també íntim amic del Papa Damàs que li encomanà la traducció de la Bíblia al llatí, la Vulgata, la qual esdevindrà la versió oficial per a l’Església Catòlica a partir del Concili de Trento (meitat del segle XVI). El passatge més conegut i representat de la seva vida és aquell en què guareix a un lleó ferit per una espina a la pota. Volem remarcar aquí les característiques de l’escenari on hi ha les mateixes rajoles a terra i idèntics ornaments en la balconada.
Sant Agustí, bisbe, va néixer l’any 345 i fou batejat als trenta anys d’edat pel seu amic i mentor Sant Ambrós, bisbe de Milà, també representat en aquest retaule. Pot lluir vestidures episcopals i, com és el cas, l’hàbit negre amb cenyidor de cuir, propi de les ordres religioses que el tenen per fundador i patró. Se’l representa habitualment amb el cor inflamat o travessat per una sageta, que simbolitza l’amor de Déu. Remarquem també la similitud entre les rajoles i la balconada d’aquesta pintura i la de Sant Ambrós.
|
|
Sant Ambrós, bisbe de Milà al segle IV. La seva llegenda recorda com ja al bressol, les abelles havien posat al seus llavis la mel de la ciència. Se’l representa habitualment amb la indumentària episcopal i escrivint el llibre, en aquest cas obert a les mans. La figura d’aquesta pintura apareix acompanyada atributs propis del Sant, com el rusc d’abelles o el bou de Sant Lluc, en al·lusió al seu comentari a l’Evangeli de Sant Lluc.
|
|
|
|
|
