Castell de Santa Maria
Un poble de molta pau
I de treball i alegria,
és Castell Santa Maria,
i ho serà si a Déu plau.
És un poblet molt petit,
situat dalt d’una serra,
on no hi ha soroll ni guerra,
ni enveja ni despit.
Voltat de fermes alzines,
que vetllen son benestar,
de nostres avis varen ja
contemplar-ne les joguines.
Hi ha una església xamosa,
amb una Verge Immaculada,
de troncs i llamps advocada,
Santa Bàrbara gloriosa.
D’allí a l’església la vora,
i de la plaça al costat,
entre forat i forat,
s’hi troba a cal Casanova.
Junt a la plaça també,
hi ha cal Vilardosa,
amb una quitxalla xamosa,
que a tothom entreté.
Cal Cuiné, una mica més enllà,
on hi ha una filla
i simpàtica pubilla,
que sempre la rialla fa.
En allà a cal Ros Vell,
viuen amb molta harmonia,
un pastor i sa família,
que fa poc son al Castell.
I tot baixant de dalt,
per un carrers de graons,
davant d’una mata d’oms,
s’hi troba a cal Vidal.
Doncs ja ho podeu ben dir,
que la casa principal,
veïna de cal Vidal,
és de la cal Valentí.
I a baix, prop de la carretera,
dues típiques masies,
passen feliços els dies,
com les flors de primavera.
De l’una cal Ros se’n diu,
casa feta de pocs anys,
amb els seus suors i afanys,
treballant hivern i estiu.
L’altra és cal Vinyals,
la casa d’un servidor,
que s’ofereix de debò,
per a servi’ls i ajuda’ls.
La nostra Festa Major,
primer diumenge de maig,
sempre és d’alegria un raig,
de pollastre i xampany bo.
I el qui hi vingui a passar un “rato”
No se’n veurà penedit,
Que aquest poble és divertit,
i sobretot sa i “barato”.
Autor: Enric Vilella i Guberna de cal Vinyals (a l’entorn de 1950)
Recollida: Josep Mª Gras i Civit de cal Vidal
|