Església parroquial de Sant Vicenç de Tossa de Mar ***
| ||||||
A partir de mitjan segle XVIII la majoria de la població de Tossa ja vivia fora de les antigues muralles, al barri de sa Roqueta, al Veïnat Nou, al carrer dels Socors i als ramals inicials del carrer de la Guàrdia i del Pou de la Vila. Des de mitjan segle XVIII es començà a configurar el creixement urbanístic de la vila de Tossa i dins aquest creixement destaca, a més de l'hospital de pobres i pelegrins (Hospital de Sant Miquel), la nova església parroquial de Sant Vicenç, que es va començar a construir el 1755 quan es va obtenir la llicència del Real Consejo i s’establí el Trentè (que obligava a destinar d'una trentena part de la producció de Tossa a la seva construcció). La seva construcció coincidí amb un moment de creixement econòmic relacionat sobretot amb els permisos de lliure comerç amb les colònies americanes (1765-1778). Això va permetre ampliar els contactes mercantils i comercials que la marina de Tossa ja tenia al Mediterrani amb els de l'Atlàntic. | ||||||
| ||||||
El nou temple, d'estil barroc tardà, l’obra del qual fou dirigida pels mestres de cases Josep Petit i Salvi Lliura amb els seus socis Narcís Soriano i Jaume Blanch, es va consagrar el 1776. El 29 de novembre s’hi traslladà el Santíssim Sagrament procedent de l’església vella acompanyant d'una solemne processó encapçalada per dues cobles i amb la presència del bisbe de Girona Tomàs de Lorenzana. L’obra, però, es va acabar l’any 1777, tal com ens indica una pedra al frontis. | ||||||
| ||||||
La coberta és de volta de mig punt i llunetes. Les capelles, cinc per banda, són més baixes que la nau central, cosa que permet l'entrada de llum, juntament amb la gran rosassa del frontis. Hi ha una capella, paral·lela a la nau central, dedicada al "Santíssim" i un cor als peus de la nau. La nau central presenta un seguit de pilastres corínties, decorades i pintades amb base de pedra. La decoració de l'església consta de pintures a la volta i les parets presbiterals. Cal assenyalar l'existència, al presbiteri, d'una pica medieval d'aigua beneïda procedent de l'antiga església de la Vila Vella. | ||||||
A la façana, feta amb pedra de Montjuïc (Barcelona), sobre l'entrada d’arc rebaixat, destaca l'escut municipal i la imatge en fornícula de Sant Vicenç que corona una falsa estructura arquitectònica barroca. Tanca l’edifici un capcer mixtilini. L'absis o zona presbiteral és poligonal amb quatre pilastres exteriors. La teulada exterior està coberta a doble vessant. El campanar, de planta quadrada i no excessivament alt, està adossat a la part dreta de la façana. | ||||||
| ||||||
El 1936 bona part dels retaules i imatgeria barroca del seu interior, procedent de l'antiga església, alguns dels quals obra d’artistes locals com la família tossenca Fuster-Martí, desaparegueren. Després de la guerra es va refer el retaule del Roser, del segle XVIII, encara que una Immaculada substituí a la primitiva del Verge del Roser.
|
