El Far de Tossa de Mar
| ||||||
| ||||||
El que havia estat el castell de Tossa de Mar després de segles va ser reconvertit en el molí de vent, fins que el 1917, havent-se enderrocat el molí i les ruïnes del castell, al seu lloc es construí, seguint el projecte (1913) de l’enginyer José March Docet, l'actual far de Tossa de Mar, un edifici de planta quadrangular, pintat de blanc amb franges grises. Té un terrat envoltat per un petit muret. Actualment és seu de l'exposició permanent "Un segle de senyals marítims a la Costa Brava". De la part central s'alça una petita torre quadrada il·luminada per una finestra i coronada per una cornisa, la balconada de ferro, una torrassa cilíndrica i una llanterna de planta cilíndrica o esfèrica. El cap de Tossa era el punt costaner que sortia més entre els fars ja existents i permetia resoldre l'existència de punts foscos entre els fars de Calella i Palamós. | ||||||
| ||||||
L’òptica del far fou construïda per la casa "Chance Brothers" de Londres va arribar el 1916 i la llanterna, el basament i la màquina de rotació del far, construïts a València en els tallers de "La Maquinista Valenciana", van arribar per ferrocarril a l'estació de Blanes i foren muntats l'estiu de 1917. Quan es va inaugurar el far funcionava amb un llum de gasolina. El 1922 es va introduir el gas acetilè i el 1929 s'hi va instal·lar l'electricitat. | ||||||
| ||||||
Durant la Guerra Civil al far hi hagué una posta de guàrdia militar i no va tornar a funcionar com a far fins el 5 de març de 1939. I no cal dir que al llarg dels anys l’edifici ha sofert diferents reformes per anar-ne adequant la seva utilitat.
|
