|
Les primeres notícies de la parròquia de Sant Vicenç de Tossa es remunten a l’any 966, el que ara és la capella de Sant Benet. Amb la carta de poblament de 1186 es construí un nou temple parroquial al Mont Guardí, el que avui coneixem com la Vila Vella, encara que es reservà la part més alta del lloc per a bastir-hi el castell i així quedava dibuixada una jerarquia senyor-església-poble.
|
Les restes de l'església vella de Sant Vicenç que es conserven actualment dins el recinte emmurallat (l'absis central i les restes d'una capella lateral), corresponen al segle XIV. El segle XVII va viure un moment d’esplendor com ho demostren l’adquisició de dues campanes el 1624 al campaner olotí Miquel Calsa i d’una custòdia. A mitjan segle XVIII el temple resultà insuficient i amb la construcció d’un nou temple aquest restà en l’abandó. Durant la guerra del francès, les tropes napoleòniques hi tenien un polvorí que va explotar i va malmetre la part davantera de l’edifici. Després els mateixos tossencs utilitzaren la malmesa estructura com a cantera on anar a buscar pedres per construir les seves cases i a indicació del propi ajuntament per protegir la vila dels atacs carlins.
|
|
Originalment era un edifici d'una sola nau principal dividida en quatre parts i dues capelles laterals marcant un creuer, coberta amb volta de creueria simple, que únicament es conserva a l’absis, de planta octogonal. A la clau de volta hi ha un relleu amb la imatge de Sant Vicenç, titular de l'església. Al centre de l'absis trobem una finestra d'espitllera.
|
Diferents elements estructurals (capitells, clau de volta, arcs...), encara es poden contemplar en el seu lloc d'origen, com és el cas del capitell de la capella dels Quatre Evangelistes, que simbolitza a Sant Joan com molt bé ho evidencia l'àliga, ornada amb una banda en la que es pot llegir: "SANCTUS JOANNES". El campanar, a la banda esquerra de la façana, era de torre quadrada.
|