Tàrraco, la Tarragona romana ***

La ciutat de Tarragona té el seu origen en una base militar establerta per Cneu Escipió a l'inici de la conquesta romana de la península (218 aC) en el marc de la segona Guerra Púnica entre Roma i Carthago, per tal de tallar el subministrament de les tropes cartagineses des de la rereguarda de Carthago Nova. Tingué després un paper important com a port i porta d'entrada de la vall de l'Ebre, eix de la penetració romana a Hispània. El 45 aC fou erigida en colònia (COLONIA IVLIA VRBS TRIVMPHALIS TARRACO), i esdevingué capital de la Hispania Citerior i després de la Provincia Hispaniae Tarraconensis.

En època d'August la ciutat romana es configurà definitivament en tres recintes o terrasses, d'acord amb la seva topografia: a la part alta hi havia el fòrum provincial i una zona de temples, a la terrassa mitjana el circ i altres construccions ocupades després per la ciutat moderna, i a la inferior el fòrum de la colònia, el teatre, una àrea residencial i l'amfiteatre.

L'any 2000 la UNESCO va declarar el conjunt arqueològic de Tàrraco patrimoni mundial de la humanitat. Amb el nomenament es reconeixia que les restes romanes de Tàrraco són d'excepcional importància en el desenvolupament de la planificació i el disseny urbà romans i que aquesta planificació va servir com a model per a les capitals de província en el món romà en altres llocs; i es posava de manifest que Tàrraco proporciona un testimoni eloqüent i sense precedents d'una etapa important en la història dels pobles de la Mediterrània en l'antiguitat.