CASTELL DE CALONGE
El lloc de Calonge està habitat ja en el segle II aC. L’origen de la denominació del nom del municipi que prové del llatí “colonicus”, entès com a lloc compost de diferents colònies o propietats rurals, ens expliquen els múltiples llogarrets amb defenses -algunes desaparegudes- que formen el terme (Calonge, Mirambell, Dusfort, Sant Pere de l’Arç, Aleny, Castelltort, el Soler, les Quadres i Enfesta, actualment incorporat al municipi de la Molsosa), apareix documentat com a castell des del 1010, any en què hi morí el bisbe de Vic Arnaulf, tornant de l’expedició dels comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d’Urgell a Còrdova per defensar el califa Muhammad al-Mahdi dels rebels berbers. El castell des d’aquest moment restà vinculat a la família vescomtal dels Cardona. De l’edificació únicament en resten uns pocs vestigis (estança amb volta de canó dels segles XII-XIII i restes de murs i d’una possible cisterna). Les restes d’una torre circular podrien correspondre a l’època més antiga del castell, el segle XI.
CASTELL DE MIRAMBELL
El llogarret de Mirambell va néixer a recer d’un puig coronat pel castell, situat estratègicament prop de la via de comunicació que uneix les terres de Lleida amb la Catalunya central. El castell, citat ja el 1039, fou propietat de la casa vescomtal de Cardona. La vescomtessa Engúncia féu una deixa de terres del seu terme al monestir de sant Pere de Casserres (Osona) -la família Cardona n’eren fundadors- per la qual aquest monestir es convertí en senyor de la parròquia de sant Pere de Mirambell des del segle XII fins la seva fi l’any 1572.
Les restes d’una torre circular del segle XI podrien referir-se al topònim si s’entén mira- com a lloc de guaita. Posteriorment es bastí un castell de planta poligonal de la que únicament en resten part dels seus murs. La família Mirambell foren castlans del castell des de l’any 1170.
SANT PERE DE MIRAMBELL
Sota el castell i arran d’un reordenament de les funcions eclesiàstiques portat a terme l’any 1878, es va començar a construir la nova església parroquial de sant Pere, on es va celebrar culte per primera vegada l’any 1890. La nova parroquial venia a substituir l’antiga parroquial romànica dedicada a sant Pere i sant Sadurní, un xic apartada del poble. El nou edifici presenta porta d’accés d’arc rebaixat, coronada per una capelleta amb la imatge del titular i un petit rosetó. El campanar presenta un coronament piramidal. A l’interior es conserva una imatge de Sant Pere, original del retaule del mitjan segle XVII, obra de Joan Grau, el mateix autor del retaule de la Immaculada Concepció de Pujalt; també es conserven dos plafons amb escenes de la vida del sant. El retaule actual de Mirambell fou renovat al segle XIX.
ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT PERE DE MIRAMBELL
Situada al cementiri de Mirambell, és un edifici romànic d’una única nau, culminada a llevant per un absis semicircular sense decoració. A ponent conserva l’arrencada d’un campanar de paret escapçat.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE DUSFORT
Aquest nucli, Dusfort, que vol dir reducte fort, conserva l’església romànica de Sant Maria, documentada des de l’any 1040. Les múltiples reformes portades a terme a la seva estructura han fet que el conjunt esdevingués força diferent de l’original. A obres posteriors corresponen la integració a la nau, coberta amb volta de mig punt, de l’espai desaparegut de l’absis que capçava l’edifici, el campanar d’espadanya, la porta d’accés, les finestres i les dues capelles laterals.
ALENY
Aquest nucli, que etimològicament vol dir lloc poblat d’alzines, conserva un caràcter secular, està presidit per l’església de Sant Miquel, molt restaurada però d’origen romànic, període en el qual consta com a parroquial, situació que va perdre en dependre de Sant Pere de l’Arç abans de l’any 1313. És d’una única nau amb un petit campanar d’espadanya al mur de ponent.
CASTELLTORT
Ens trobem davant d’un gran casal fortificat documentat com a tal des del segle XII. Per cessió depenia de la canònica de sant Jaume de Calaf. Consisteix en una gran casa forta de planta quadrangular bastida amb petits carreus. De l’edificació cal destacar una finestra geminada trilobulada amb columna al mig. De la nissaga dels seus senyors, els Castelltort, en fou el mercader Berenguer de Castelltort, fundador de l’Hospital de Castelltort a la vila de Cervera el 1398. Aquest castell s’integrà també als dominis cardonins.
Avui desapareguda, adossada al mas hi havia una capella dedicada a la Concepció de Maria, documentada al segle XVII.
ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DE LA VALL O DEL SOLER
Aquesta petita església adossada al mas del Soler ha patit també remodelacions de la seva estructura originalment romànica del segle XII (i documentada a partir de 1294) a part d’un cert abandó que fan que el seu estat de conservació sigui molt precari. És un edifici d’una sola nau capçada per un absis semicircular que per la banda de fóra tendeix a ser poligonal, cobert amb volta de quart d’esfera. La volta de la nau possiblement corresponent a una refeta d’època barroca és de maons. L’interior presenta algunes motllures de factura plenament barroca. També a aquesta època correspon el portal adovellat.
|
