Altres llocs per visitar

Capellades - Església de Santa Maria
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
Des del segle X l’església de Santa Maria de Capellades es trobà sota la jurisdicció del monestir de sant Cugat del Vallès, citada iuxta castrum Claromonte en un document del rei franc Lotari datat l’any 976. Aquesta jurisdicció santcugatenca -el monestir va conservar el seu dret de patronat fins pels voltants de 1830- fou reconeguda novament en sengles butlles papals d’Urbà II (1098) i Calixt II (1120). No obstant aixó, el territori de Capellades depengué senyorialment del castell de Claramunt fins l’any 1234, en què el noble Ramon de Claramunt vengué al cenobi benedictí vallesà el terme capelladí, que fou adscrit a la pabordia de Vilafranca del Penedès que s’encarregà de practicar les capbrevacions i els cobraments dels drets i de les rendes. La primitiva església, construïda sota les directrius de l’art romànic, fou substituïda per un segon edifici d’estil gòtic, que experimentà diverses reformes entre els segles XIII i XVI. L’any 1617 s’iniciaren les obres de construcció d’un nou temple que no s’inaugurà fins l’any 1644, ampliant-se el 1689. El 1669 la parròquia capelladina va obtenir, procedent de les catacumbes romanes de sant Calixt, la relíquia d’un braç de santa Dorotea, que el 1699, per un vot de poble, va ser declarada copatrona de la vila, amb festivitat en honor seu el dia 6 de febrer. Aquest fet fou ratificat pel consistori capelladí l’any 1773. El segle XVIII el creixement experimentat per Capellades -degut a la prosperitat dels paraires o manufacturers de la llana i a l’establiment de més d’un dotzena de nous molins paperers- propicià la construcció d’un nou temple parroquial, l’actual, les obres del qual s’iniciaren l’any 1805, quedant paralitzades per la guerra del francès durant més de deu anys; encara que reiniciades l’any 1819, no fou fins la dècada de 1860 quan el temple quedà enllestit. L’any 1896 un greu incendi afectà la construcció, la qual hagué de ser en bona part reconstruïda, seguint les mateixes línies de la part original afectada, encara que experimentà modificacions en el nombre, distribució i ornamentació de les capelles laterals. Així, doncs, l’actual temple parroquial que en resultà és un edifici de signe neoclàssic, de planta basilical (tres naus) i creuer, amb tres absis. A les naus laterals s’hi obren diferents capelles. El creuer és cobert per una llanterna sobre la qual s’aixeca una cúpula de teules vernissades. El campanar, construït amb travertí, és de planta quadrada a la base, essent octogonal al dos pisos superiors. Amb posterioritat a la seva construcció l’edifici ha sofert diferents reformes: així entre 1944 i 1946, a conseqüència dels desperfectes ocasionats durant la guerra civil de 1936, es portà terme una reconstrucció en la qual participà Josep M. Jujol; el 1949 es restaurà el cimbori; el 1955 s’acabaren les obres del nou altar major i la decoració interior, en la qual hi prengué part l’artista capelladí Amadeu Freixas Vivó que l’any 1953 pintà les escenes del “Diluvi”, en què són representats diversos personatges de la vila; les últimes grans reformes portades a terme al temple capelladí foren l’esgrafiat de la façana –on apareixen sant Sebastià i santa Dorotea- l’any 1976, en commemoració del seu mil.lenari i l’obertura d’una nova capella lateral dedicada al Santíssim, amb notables mostres de l’art contemporani.

Capellades - Parc de la Font Cuitora
LA FONT CUITORA
Parc creat al voltant de la font que li dóna nom, ple de plataners, i que des de temps immemorials ha estat un punt de passeig i trobada dels capelladins. Disposa d’un singular auditori que acull, bàsicament a l’estiu, la celebració de diverses actuacions i cicles de concerts musicals que són una mostra de la intensa activitat cultural de la vila.

Capellades - Rec del Corronaire
REC DEL CORRONAIRE
Conducció que feia arribar l’aigua de la Bassa fins als Molins de la Costa, conjunt de setze molins paperers, la producció dels quals als segles XVIII i XIX, va convertir Capellades en un dels principals centres paperers del país, amb renom internacional pel seu paper de barba d’alta qualitat.

Capellades - Convent Mare del Diví Pastor
CONVENT DE LA DIVINA PASTORA
La comunitat de Terciàries Caputxines o germanes de l’Institut de Religioses de la Mare del Diví Pastor, establertes a Capellades l’any 1858, aixecaren un nou convent l’any 1862 en el lloc que havien ocupat els estricadors (els qui aclarien i desembullaven les troques de fil generalment desprès de l’operació del tenyit) de la confraria dels paraires o manufacturers de la llana. El nou edifici, sota les directrius de les tendències neoclàssiques, consta de dos cossos de coberta plana, coronada per una cornisa sobre mènsules: el més alt, dedicat a col·legi, i el més baix, dedicat a recinte conventual. La capella, que presenta una rosassa semicircular a la façana, és coronat per un frontó triangular. Les obertures del conjunt, malgrat ésser arquitrabades, presenten un trencaigües d’arc de mig punt que contrasten amb el caràcter rectilini de tot l’edifici. La construcció, que utilitza el travertí, a la vista a les cantoneres, no obstant presenta un acabat arrebossat.

Capellades - Antiga Casa Ubach
ANTIGA CASA UBACH
Aquest habitatge, que data de 1852, és un exemple més de les construccions que dintre dels cànons neoclàssics es bastiren a la vila de Capellades. Ubicat a la plaça de sant Jaume, és un edifici que consta de planta baixa i dos pisos. A partir del primer pis, tres pilastres decoratives d’ordre corinti emmarquen la façana, trencada la central per una fornícula o capella a la part baixa. Aquest mateix esquema de pilastres decoratives a la façana el trobem en un altre edifici del carrer de sant Francesc, encara que en aquest cas són quatre i l’ordre utilitzat és el jònic. El coronament de la casa Ubach el constitueixen una balustrada i unes copes.

Capellades - Casa de la Vila
CASA DE LA VILA
L’edifici de l’Ajuntament de Capellades, edificat en un terreny cedit per Ramon Godó Lallana -hereu del periòdic La Vanguardia, diputat pel districte d’Igualada (1898-1905) i primer comte de Godó- es troba situat al carrer Onze de setembre, entre les places de l’Església i de sant Miquel, constitueix un exemple d’edifici eclèctic que combina la tendència neoclàssica amb el naixement del gust per l’ornamentació del modernisme. Així, doncs, construït el 1905, a cavall entre dos corrents artístics, utilitza la simetria i l’ús d’elements de tradició clàssica amb un marcat caràcter de tendència decorativa. És un edifici de dos pisos amb tres obertures d’arc de mig punt a cadascun d’ambdós nivells. Les de la planta baixa formen un porxo que precedeix la porta de l’edifici pròpiament dita. Les obertures superiors obren l’edifici a una balconada de balustres. En aquest nivell o pis sis columnes de capitell compost i decoració de fulles d’acant a la part baixa del fust emmarquen les obertures. Corona l’edifici una cornisa que reposa sobre mènsules decorades amb elements vegetals. Finalment cal destacar també la decoració de temàtica geomètrico-vegetal de les mènsules sobre les que reposa la balconada.

Capellades - Torre Guasch
TORRE GUASCH
Al carrer de sant Ramon, prop de la fàbrica del mateix nom, trobem aquest habitatge residencial de clar regust neoclàssic, envoltat de jardins. És una construcció de planta baixa i dos pisos, coronada per un terrat amb balustrada, rematada per copes i gerros-jardineres decoratius. D’entre els elements que li confereixen el seu caràcter cal destacar les columnes d’ordre jònic que emmarquen l’entrada principal, les que sostenen el balcó del segon pis i la cornisa amb elements d’ordre dòric. Les obertures són d’arc de mig punt, presentant tot el conjunt una marcada simetria. Un altre element en què cal deturar la nostra atenció el constitueix el reixat de ferro forjat que dóna accés al recinte. Aquest treball del ferro forjat el trobem també en cases de pisos, de les quals cal destacar la ubicada al carrer d’Amador Romaní número 21.

Capellades - Societat La Lliga
SOCIETAT LA LLIGA
Edifici d’estil eclèctic, que trobem al carrer del Pilar, construït a principis del segle XX -consta l’existència de l’entitat la Lliga Comercial, Industrial i Agrícola des de 1901-. És una construcció d’una sola planta, de la qual cal destacar els elements constructius ornamentals així com l’esgrafiat de la seva façana.

Capellades - Escola Marquès de la Pobla
ESCOLES MARQUÈS DE LA POBLA
Conjunt format per tres edificis construïts dins el corrent artístic del noucentisme, dos dels quals de planta quadrada, coberts amb teulada a quatre vessants, amb ràfec sobresortint de l’edifici, presenten un nexe d’unió consistent en un cos d’edifici allargat, més baix que els anteriors. Un porxo amb columnes jòniques i coberta de teules precedeix cadascun dels accessos principals als diferents cossos d’edifici. A la façana cal destacar els esgrafiats amb jardineres i garlandes florals que ornamenten la part superior de les finestres.

Capellades - Font de la Reina
FONT DE LA REINA
El veïnat de la Font de la Reina constituïa un lloc estratègic de pas en el camí ral en el sector que unia la vila d’Igualada amb la de Piera, fet que explicaria l’existència de nombrosos hostals. Al costat d’un dels portals adovellats d’un d’aquests establiments adreçats als viatgers, Ca n’Alòs datat en el segles XVI-XVII, hi ha una font neoclàssica esculpida en forma de bust femení, de la qual brollaven dos raigs d’aigua dels seus pits. Hom creu que fou esculpida en memòria de la reina Peronella d’Aragó, muller de Ramon Berenguer IV, que el 1151, traslladant-se a la ciutat comtal, va passar pel lloc, que ha conservat en el seu topònim el fet històric. Un altre hostal situat en aquest veïnat va ser l’Antic Can Bernat, datable en el segle XVII, que conserva un portal adovellat amb un escut.
Des de mitjans del segle XVIII la Reial Junta de Comerç de Barcelona establí en aquest punt del camí ral d’Aragó un control de verificació obligatori per a tots els paperers del Principat que servien els organismes oficials. La Font de la Reina es convertí en un enclavament de constant moviment de carros que transportaven paper català cap a la península, en especial cap a Madrid, tal com recull el Baró de Maldà a la darreria del segle XVIII.

Capellades - Capella de Santa Bàrbara
CAPELLA DE SANTA BÀRBARA
Al veïnat de la Font de la Reina trobem la capella de santa Bàrbara, d’una nau amb coberta a dues vessants i sostre pla. Presenta un portal allindat i un campanaret d’espadanya. La primera construcció dataria al menys del segle XII com a sufragània de la Pobla de Claramunt. L’actual edifici podria datar-se al segle XVII, època en què es portaren a terme alguns enterraments en el fossar existent al costat de la capella. L’any 1718 va ser incorporada a la parròquia de Capellades. Tancada al culte l’any 1919, pel seu estat d’abandonament, fou reoberta el 1925 després de la restauració costejada pels marquesos de La Pobla de Claramunt. Després de la profanació patida a la guerra civil va estar tancada entre 1969 i 1987; un any després es va iniciar el procés de restauració a càrrec dels Amics de la Capella de Santa Bàrbara.

Capellades - Fàbrica Guasch
FÀBRICA GUASCH
Els Guasch, família reusenca d’acreditats fabricants de teixits, s’establí a Capellades l’any 1859. Isaac Guasch i Pujol, el primer de la nissaga capelladina, instal·là 30 telers manuals. Aviat, però, compraren uns terrenys a banda i banda de la carretera de Capellades a Martorell, el que és ara la confluència del carrer Pau Casals amb l’avinguda Maties Guasch, on entre 1879 i 1881 aixecaren els edificis fabrils que actualment veiem. El 1899 la societat Guasch Hermanos engegà els primers 29 telers mecànics i una màquina de vapor. La principal producció de teixits s’ha destinat als mocadors, encara que també fabriquen, entre d’altres, robes de matalàs.
La fàbrica Guasch és formada per tres edificis: el més antic, construït seguint el corrent estilístic del noucentisme, consta de quatre cossos o naus allargades, tots elles de totxo vist i teulada a dues vessants, coronada amb boles; l’edifici més modern, que segueix els paràmetres de l’art decó del primer quart del segle XX, és format per dos cossos; finalment, el tercer edifici consisteix en una torre amb uns rellotges a la part alta.

Capellades - Capella de la Mare de Déu del Pilar
ESGLÉSIA DEL PILAR
Capella erigida l’any 1801 per la família Serra, importants fabricants paperers de la vila, el paper de la qual, de gran qualitat, va ser emprat per destacats artistes, com és el cas de Francisco de Goya o Ramon Casas. El culte es dedicà a la Mare de Déu del Pilar. La imatge d’aquesta santa presideix el retaule de l’altar major i hi ha també les imatges de Sant Joan i Santa Victòria.

Capellades - Casa Bas
CASA BAS
És una casa senyorial que pren el nom de la família. L’actual construcció data de les darreries del segle XVII. La seva estructura incorpora una singular volta arquitectònica que constituïa un dels portals d’entrada a la vila, així com els baixos de l’edificació feien també funcions de muralla.

Capellades - Antiga Villa Buenos Aires
ANTIGA “VILLA BUENOS AIRES”
Potser el nom fa referència a l’estada o relació dels seus propietaris amb aquesta ciutat llatinoamericana. Es tracta d’un habitatge situat al carrer del Castell cantonada sant Ramon construït a la segona dècada del segle XX. Destaca el perfil esglaonat en forma de motllura de la façana principal. L’edifici, cobert amb teulada de doble vessant, és envoltat de jardins.

 

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Anunci no disponible
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web