|
|
CASTELL DE COLLBATÓ
En un turó proper es conserven les restes del Castell de Collbató , citat a la documentació des del 1113, que es centren en els basaments d’un torre mestra circular que conserva pedres de part del revestiment exterior. Coneguda popularment com torre del Moro, estava envoltada d’una muralla de forma rectangular de la qual es conserven diversos fragments.
|
TALLER D’ORGUES BLANCAFORT
“A Collbató es construeixen orgues des de 1925 , data en que Joan Rogent la fàbrica de “Organos Nuestra Señora de Montserrat” sota la direcció de l’orguener genovès Silvio Puggina. En aquest primer període que s’allarga fins el 1963 es van construir 48 instruments d’estètica post-romàntica. L’any 1963 Gabriel Blancafortfunda el seu taller juntament amb Joan Capella, sent pioners en la reintroducció a l’estat de l’orgue d’estètica barroca i transmissió mecànica. En aquest període que s’allarga fins el 1988 es van construir, reconstruir o restaurar 134 instruments. L’any 1999 es va fundar la societat “Blancafort, orgueners de Montserrat” que sota la direcció d’Albert Blancafort compta amb un equip de 6 operaris. Les instal·lacions del taller estan situades a cal Vicentó, un antic teatre-sala de ball que compta amb més de 450 m2 de superfície i una sala de muntatge de 9 metres d’alçada”, així es descriu aquesta singular activitat des de www.orguesblancafort.com
|
EL CASINET
Antic edifici del casino, construït entre la segona meitat/finals de segle XIX. Actualment és un espai dedicat a activitats lúdiques i juvenils. De planta rectangular i sostre a dos vessants, té una distribució simètirca: dues portes a cada costat i un arc de mig punt i sostre, a l’interior el sostre presenta un fustam de suspensió espectacular. Va ser restaurat el 2006 i a la façana posterior s’hi van col·locar dos murals de l’artista Josep Minguell, dedicats al Mansuet, heroi local de la guerra del Francès.
|
CASA D’AMADEU VIVES
Casa natal del músic, compositor i escriptor català Amadeu Vives i Roig que va néixer a Collabtó l’any 1871 i va morir a Madrid el 1932). Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català. Destaquen les seves composicions líriques com per exemple la sarsuela “Doña Franciscquita”, “Bohemios” o “Maruxa” i peces corals com l’Emigrant o la Balanguera. El 1914 es va instal·lar una plaça commemorativa a la façana de la casa que el va veure néixer.
|
MUSEU DE COSES DEL POBLE
Museu etnològic ubicat al segon pis de la Casa de la Vila. Fou inaugurat l’any 1978. És un ampli recull del tipus de vida de la zona vinculat fonamentalment al treball del camp i a la ramaderia i que fins fa poques dècades foren les principals activitats econòmiques. Així el visitant pot gaudir d’una visita d’un museu amb un ampli recull d’eines del camp i utensilis d’us quotidià en una casa de pagès de Collbató habituals en qualsevol explotació agrícola fins la implantació de la tecnologia i la mecanitzaciò agrària del segle XX; hi ha a l’entorn de 2.000 peces. Mereix especial atenció la reproducció fidedigna d’una cuina tradicional d’una llar catalana abans de la implantació de la electricitat i dels moderns electrodomèstics. També hi ha un apartat dedicat als personatges de Collbató que al llarg de la història s’han distingit en algun camp o activitat, els que són personatges il•lustres de la població: el folklorista Pau Bertran i el músic Amadeu Vives.
Dissabtes i diumenges de 10 h a 14 h (entre setmana obert per visites concertades)
|
CAL NOLLA
L’actual edifici de l’Ajuntament, antigament propietat dels Missé, fou la casa d’estiueig de la família Nolla, una nissaga que es va enriquir per les seves activitats colonials a Cuba. Des de 1975 el jardí de la casa ja fou públic i poc després l’edifici es convertí en casa consistorial. De l’edifici destaca especialment la torre coberta a quatre vessants.
|
CASA ROGENT
Casa pairal del segle XVIII, conegut anteriorment com can Torralbes, propietat de la família Rogent que conserva una façana esgrafiada molt interessant. És la casa pairal dels Rogent , important nissaga d’artistes i intel·lectuals, entre els que destaquen l’arquitecte Elies Rogent i Amat (1821-1897), els seus fills, el primer Josep (1867-1933), tresorer de la Junta de Museus de Barcelona, i el segon, Francesc Rogent i Pedrosa (1861-1898), qui restaurà per exemple cal Cau Ferrat de Sitges, el bibliògraf Elies Rogent i Massó (1893-1924), el pintor Ramon Rogent i Perés (1920-1958) i l’organter Joan Rogent i Massó. De l’edifici destaquen els magnífics esgrafiats presidits per un rellotge de sol, recentment restaurats.
|
|
|
