Altres llocs per visitar
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA | ||||||
| ||||||
ERMITA DE SANT ANTONI ABAT DEL PLA Aquest edifici religiós el trobem a la documentació des de l’any 1508, tot i que a les seves proximitats es conserva una necròpolis medieval dels segle XI-XII. És d’una única nau, amb l’accés situat a llevant. És d’una tipologia senzilla, pròpia del moment històric en el qual fou construïda. Des de 1864 els feligressos de la zona van sol·licitar que es celebrés missa en aquesta capella els dies de precepte. Actualment està reconstruïda i oberta de nou al culte. | ||||||
| ||||||
SEPULCRE MEGALÍTIC DE COMALLAGOSA La prehistòria recent de l’Europa central, entre el Neolític i l’Edat del bronze, es coneix sobretot per la construcció d’innombrables monuments megalítics. Si retrocedim en el temps uns cinc mil anys, l’home, que fins aleshores havia viscut a l’aire lliure, es comença a establir en valls que possibiliten els conreus, en poblats formats per cabanes circulars. Van aprendre a iniciar el procés de transformacions tècniques, humanes i econòmiques. És el moment que es comença a mesurar el temps mitjançant l’observació atenta del moviment del sol i les estrelles. La població creix i s’inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Quant a aquest darrer canvi, el religiós, les creences dels prehistòrics a l’entorn del Més Enllà feien que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana: tombes monumentals fetes amb grans lloses, que es construïen entre el IV i el III mil·leni aC. Segons la definició clàssica, un dolmen és una cambra sepulcral oberta, generalment megalítica, recoberta per un túmul i destinada a rebre diferents inhumacions. Els homes arrossegaven els blocs de pedra mitjançant cordes des d’un indret pròxim fins a un talús. Una vegada a dalt es deixava caure la llosa dins un forat fet prèviament i es falcava bé amb rocs i terra. Un cop muntada la cambra, les lloses s’apuntalaven amb troncs o pedres, i llavors s’hi col·locava la coberta amb la mateixa tècnica del talús. El sepulcre de Comallagosa és una cista megalítica del temps del Calcolític (2.500 aC) o de finals del Neolític (2.000 aC). La seva troballa s’afegeix a d’altres exemples del megalitisme anoienc: Tres reis i Maioles a Rubió, Plans de Ferran a Argençola i inscultures de Sant Esteve de Ferriols a Bellprat.
| ||||||
ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DE ROFES Aquest nucli, format a redós de l’establiment de molins fariners que aprofitaven l’abundància d’aigua d’aquesta zona, està presidit actualment per l’església de Sant Josep, construïda el 1985, d’estil neogòtic. És un edifici d’una nau amb absis poligonal.
| ||||||
MOLÍ DE VENT Es tracta d’una turbina eòlica que s’utilitza pel bombeig d’aigua i com a generador d’electricitat. És de l’empresa Enercon, principal fabricant d’aereogeneradors d’Alemanya. Quan es va construir, l’any 1999, era el més alt de la península.
| ||||||
ESGLÉSIA DE SANT JOAN A MAS BALTÀ Edifici del segle XVIII COVES DE LES RONDES També coneguda com cova del frare està situada prop de la masia de cal Marquet. És la cavitat amb més recorregut de la comarca de l’Anoia, amb 564 metres i 37 de profunditat. Es tracta d’una cavitat tectònica produïda pel lliscament de la cinglera, que un cop desplaçada va provocar una gran cicatriu al terreny que es pot observar des de lluny; testimoni d’aquest moviment és la roca singular del Frare. És una esquerda orientada d’est a oest, amb tres obertures i diverses cavitats perifèriques que no es connecten amb la branca principal. La galeria principal segueix la diaclasa que transcorre paral·lela a l’enfonsament del terreny i com la resta de cavitats és de secció triangular, alta i estreta.
AVENC DE BIUMALA, VIUMALA o BEUMALA
|
