Altres llocs per visitar

CASA JOSEP PALET I BARTOMEU
Martorell - Casa Josep Palet

En aquesta casa del carrer Santacana, 14, va néixer l’any 1877 aquest insigne tenor. Va triomfar arreu d’Europa destacant per les seves grans qualitats interpretatives i melòdiques. Va actuar arreu del món, triomfant a Amèrica i Egipte.

CAL NICOLAU RIC
Martorell - Cal Nicolau Ric

Edifici neoclàssic de 1834, propietat d’Antoni Nicolau, que féu fortuna exportant de vins i actualment és la seu de l’Escola Municipal de Música. S’estructura en tres plantes i porxo. El patí d’accés principal disposa de sis columnes d’estil toscà; s’observa una reixa que ens recorda l’any de construcció de l’edifici ("AÑ 1834"). Com a curiositat la tradició oral ha identificat una de la estances interiors com la cambra de la reina, tot recordant les estades de la reina Isabel II a Martorell.

CAL GAUSA
Martorell - Cal Gausa

És probablement la casa més antiga que es conserva a Martorell. Va ser edificada possiblement a cavall entre els segles XIV i XV. Es constata el seu origen en els portals, el ràfec de la teulada i la seva reminiscència gòtica en la decoració de la finestra.

SANT BARTOMEU
Martorell - Sant Bartomeu

Església situada prop del Pont del Diable que apareix a la documentació des d’inicis del segle XIII però possiblement existent anteriorment; cal recordar que el culte a Sant Bartomeu s’introdueix a Catalunya vers el segle X. Avui únicament es conserven els basaments d’un temple d’una única nau rectangular amb testimonis d’altres edificacions a la banda nord possiblement corresponents a una sagristia annexa.

ESCOLES EL CONVENT
Martorell - Escoles del Convent

Durant la primera meitat del segle XX a Martorell no hi havia cap mena d’escola i els nens aprenien a llegir i a escriure en locals de cases del poble llogats per l’Ajuntament.

El 15 de juny de 1934, el govern de la República aprova un decret pel qual concedeix ajuts, amb unes determinades condicions, als ajuntaments que vulguin edificar escoles. L’alcalde de Martorell, un lerrouxista anomenat Miquel Canyameres Salvany, va reaccionar de pressa. L’11 de juliol, el consistori es posa d’acord que fan falta escoles. 19 de novembre encarreguen els projectes de dos grups escolars, el del Convent i el del Pontarró, a Josep Lluís Sert, "arquitecto técnico en construcciones escolares", diu l’acta que reflecteix l’acord municipal. Sert els lliurà els plànols el 7 de gener del 1935, la subvenció arribava el 30 d’abril i el grup del Convent cobria aigües el juliol del 1936, mentre que el del Pontarró quedava una mica endarrerit respecte al seu germà gran. Sert no els va veure acabats. El grup del Convent, que és el que està en més bon estat i que encara funciona, tot i l’autopista que gairebé l’esclafa, té una planta en forma d’ela. L’orientació és el paràmetre més important que determina la forma, deixant un generós pati de jocs al sol. Les classes orientades cap al sud-oest (davant de cada classe un arbre de fulla caduca que a la primavera i a l’estiu fessin ombra i a la tardor perdessin les fulles), els passadissos orientats cap a la cara nord per comunicar les diferents dependències, l’edifici ple de finestres que deixaven que els nens hi poguessin veure el món .... ens demostren la mentalitat progressista del concepte d’escola que animava aquell moment. Presenta dues plantes i una solidesa volumètrica impecable que al darrere s’afirma sobre d’un gran mur de pedra d’una forta alçària i al pati s’acota amb el volum cilíndric de l’escala que ordena la composició del conjunt. El del Pontarró disposa les aules en paral•lel, també per motius d’orientació i per organitzar un pati de jocs propi, amb una admirable solució d’encontre amb el mur de contenció que salva el desnivell del solar i una calculada transparència dels volums que permet donar la idea que estem en un edifici unitari. Un llenguatge racionalista radical en reforça l’avantguardisme.

TORRE ROS
Martorell - Torre Ros

Aquesta torre, coneguda com Torre Ros, ja que és obra de l’arquitecte Josep Ros i Ros, és un exemple de la denominada arquitectura eclèctica. És una barreja d’estils, a cavall del modernisme i noucentisme. L’edifici té dos cossos units per una magnífica torre de planta octogonal coronada amb una coberta piramidal de ceràmica. És l’exemple d’un edifici projectat per un arquitecte que ha rebut influències del corrent conegut com historicista.

EL PROGRÉS
Martorell - El Progrés

L’edifici del Cafè del Progrés, inaugurat el 1928, és un altre projecte de l’arquitecte Josep Ros i Ros que adopta aquí paràmetres allunyats de l’eclecticisme, apropant-se cap a finals dels anys vint al corrent artístic del noucentisme que promou el retorn a l’arquitectura clàssica: ordre, mesura, serenitat, harmonia, seguint al mateix temps paràmetres del classicisme grecoromà i un eclecticisme monumentalista que barreja elements del barroc, del plateresc o de l’art déco, molt evidents a la façana principal.

Com molt bé es descriu a www.martorell.cat: “La façana principal i la posterior tenen el coronament curvilini i tres portals semicirculars separats per pilastres decoratives estriades amb capitells jònics. Al centre hi ha un gran oval amb el nom El Progrés envoltat d’una decoració de garlandes. A les façanes laterals, un seguit d’arcs s’enllacen emmarcant les finestres. L’any 1931 s’inaugurà la sala d’espectacles, encara avui dia una de les de més capacitat de la comarca, de dues plantes i un gran escenari. A la planta baixa, llotges de fusta ventrudes amb motllures el·líptiques decorades envolten la pista de ball. En dues de les columnes el capitell té forma de petits caps amb barrets frigis, al·legòrics de la República”

TORRE D’EN MALLA
Martorell - Torre d’en Malla

Edifici del 1898 de característiques molt semblants a la veïna Torre de les Hores. Té planta rectangular amb torre-mirador central, coberta a quatre vessants, i detalls ornamentals de tipus clàssic, de gran sobrietat. Dos medallons a la façana ens indiquen l’any de construcció.

CA L’OLLER
Martorell - Ca l’Oller

Casa noucentista de 1926, molt sòbria en l’execució. Estructurada en tres plantes i coberta amb teulada a dos vessants. La part més significativa de la casa és la façana que s’aixeca envers el jardí interior, presidida per una galeria de finestrals.

CASA MESTRES
Martorell - Casa Mestres

Un altre edifici d’interès d’esperit noucentista és Cal Mestres, amb llotges de columnes toscanes i esgrafiats de Ferran Serra de l’any 1957.

CENTRE CULTURAL
Enquibeix la Biblioteca Francesc Pujols i l’Auditori Joan Cererols, que porta el nom de qui fou monjo de Montserrat a inicis del segle XVII i un dels compositors de música religiosa més importants del país. Disposa també d’infraestructures destinades a exposicions i espais destinats a diverses institucions culturals de Martorell. La coberta de l’edifici està formada per cinc grans plafons de colors que li donen personalitat i singularitat arquitectònica.

CASTELL DE ROSANES
El castell de Rosanes estava inclòs dins del terme de Castellví de Rosanes. El seu origen pot datar-se al segle IX o X, tot i no apareix a la documentació fins l’any 1032.
D’aquest malmès castell es conserven paraments de la seva muralla que s’adaptava al relleu del terreny, el basament d’una torre circular i una estança de planta rectangular coberta amb volta apuntada que és la resta més ben conservada en l’actualitat.

SANT GENÍS DE ROCAFORT
L’església s’alça damunt un promontori damunt l’antic cementiri de Martorell i l’autopista de Barcelona a Tarragona. Aquest monestir fou fundat pels senyors de Castellví de Rosanes, Bonfill i la seva esposa Sicarda l’any 1042. Va Rebre com a donació, el terreny a l’entorn del monestir, el molí que hi havia al riu Anoia i el dret de servir-se dels prats, arbres, aigües i les garrigues de tot le terme de Castellví.

Es coneixen possessions d’aquest priorat, terres, masies o esglésies, a Olesa de Montserrat, Abrera, Martorell, Castellbisbal, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí o Conellà de Llobregat.

Després fou annexat al priorat de Sant Miquel de Cruïlles. Va patir les conseqüències del terratrèmol de 1448, que va fer caure la volta de l’església i va enderrocar la casa dels monjos. Va ser secularitzat el 1534.

Del recinte monacal es conserven bàsicament elements corresponents a l’església romànica, de mitjan segle XII. És un edifici de planta rectangular que estava cobert per una volta de canó apuntada. Destaca la porta d’accés principal decorada amb dues arquivoltes, emmarcades per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb boles partides per la meitat. Al mig del timpà, apareix una flor de sis pètals; a la llinda també apareixen relleus amb formes geomètriques, una creu grega i dues flors amb sis i quatre pètals.

COLÒNIA DE CAN BROS
En aquest indret hi havia una antiga masia que al segle XVII era propietat de Jaume Bros, cognom que va donar nom a la colònia fabril. Al segle XIX hi havia una farga de coure, una serradora i un molí paperer, propietat de la família Elias

Fou a partir de l’any 1852, amb l’arribada de la família igualadina Castells-Catarineu quan s’inicià la construcció de la colònia, amb habitatges pels obrers, escola, i església, a redós d’una molt important fàbrica amb més d’un centenar de telers i milers de pues de cotó i de llana. A partir de 1921 la fàbrica va passar a propietat de Fondevila i Prat i la colònia es va dedicar a la producció de filatures. Els Elias construeixen cases per als jornalers de la seva finca agrícola i per als treballadors dels molins, mentre que els Catarineu construeixen els tres blocs d’habitatges. Molts habitants de can Bros són alhora pagesos i obrers

Del conjunt destaca l’església d’estil historicista neogòtic, projecte de Joaquim Bassegoda i Amigó de l’any 1897, arquitecte que fou catedràtic i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Martorell - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web