Altres llocs per visitar
Centre Cívic del Pla de la Masia | ||||
| ||||
A cavall entre el barri de Sant Pere i el Pla de la Masia es troba aquest edifici sòcio-cultural, de construcció moderna i funcional. Destaquen les façanes de totxo vist, dotat de gran lluminositat i articulat a partir d’una escalinata coberta amb una cúpula de vidre. Les Casetes d'en Mussons | ||||
| ||||
Són un nucli, a redós de l’actual carretera coneguda com de les Malloles, configurades per un parell de carrers i diversos masos disseminats. Sorgides a partir d’establiments de can Mussons i dins les seves terres. L’origen de les Casetes d’en Mussons és inicialment similar al del raval d’Aguilera. Durant el segle XVIII es va produir una plantada i expansió del conreu de la vinya: els pagesos treballaven de valent fent la rompuda de boscos i conreant terrenys ermolats que ells anaven convertint en vinyes esplèndides. La rabassa ha estat interpretada com l’eina jurídica d’aquest impuls, tot i que aquest contracte estava pensat per a explotacions mixtes amb blat, llegum, oliveres, etc..., complint d’aquesta forma la condició de policonreu que caracteritza l’agricultura tradicional. Era habitual que en les vinyes "clares" es plantés qualsevol tipus de cereal o llegum, mentre que els arbres fruiters acostumaven a situar-se en els marges o en les immediacions de la barraca. Aquesta situació es va mantenir en segles posteriors, sorgint en tot aquest període la residència i nuclis dels rabassaires: "una casa con lagar, bodega y habitación fundando una nueva célula de vida campesina ". El Raval d'Aguilera | ||||
| ||||
Al segle XVIII es va produïr una expansió de la vinya que va motivar uns contractes, la "rabassa morta", que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. El Raval d’Aguilera és un testimoni d’aquest moment històric.
Va sorgir a finals del segle XVIII, a partir d’establiments de Jaume Aguilera, del mas Aguilera de la Costa, en la partida de la "Soleia", on es situaren parcers o rabassaires de terres del mas de les Rovires, de can Rossinyol de Moragues -actual can Macià- i del mateix ca n’Aguilera. En alguns casos s’efectuà una venda d’una peça de terra a canvi d’un preu acordat i en d’altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d’aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. Així es van construïr petites cases amb horts al darrera que van permetre, a més de consolidar la presència dels pagesos en el territori, accedir al cultiu de les terres a partir del contracte de la rabassa morta i ampliar contínuament la superfície conreada de vinya bàsicament. | ||||
| ||||
El 24 de febrer de 1924 es va constituir la "Cooperativa Sindicato Agrícola" amb 250 socis i 1031 persones, sota la presidència de Silvestre Torras. El 1925 l’entitat va obtenir un benefici de 11.750,75 pta. El 10 de gener de 1937 es va constituir una altra col.lectivitat, el "Sindicato de Oficios Varios de la C.N.T." i el 23 de setembre la "Cooperativa de Consumo y Distribución", amb Antoni Utges de president i 70 socis amb 253 persones. El 8 de febrer de 1939 l’Ajuntament de l’època va incautar el "Centro Fraternal Instructivo", la "Cooperativa" -destinada a església provisional- i el molí de la pròpia cooperativa que va continuar la seva activitat com "Sindicato Agropecuario de la C.N.S." Torre del Collet de Sant Pere Màrtir | ||||
| ||||
Restes d’una estructura de planta quadrangular, prop de la qual s’ha localitzat una necròpolis medieval. És una edificació que es pot datar del segle XI i XII. |
