Òdena - Anunci Bar Jordi

Altres llocs per visitar

Òdena - Església de Sant Bernabé
SANT BERNABÉ
Aquesta església romànica apareix a la documentació des de l’any 1110. L’any 1337 era donada d’aquesta capella una dona de nom Maria dedicada al manteniment de l’ermita i al conreu de les terres a ella adscrites. A finals del segle XVII, inicis del XVIII, fruit del creixement econòmic del moment, l’ermita va patir importants reformes com la construcció d’un cor a la banda de ponent. El 1954 la capella fou restaurada pel seu propietari, Joan Ferran Cañellas. El 13 de juny d’aquest any fou beneïda l’ermita i una imatge de sant Bernabé, obra de l’escultor Bohigas. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, ampliada a llevant amb un absis semicircular. Si bé la nau és coberta amb una volta de mig punt enguixada, el sostre de l’absis és una volta de pedra d’un quart d’esfera. S’hi accedeix per una porta adovellada, de construcció moderna, a la banda de ponent. Les obertures a l’exterior es complementen a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada. Possiblement la porta primitiva, actualment tapiada, es trobava al nord, on es conserven encara les dovelles de carreus d’arenisca molt degradats. A la banda de ponent s’aixeca un petit campanar d’espadanya de construcció moderna.

Òdena - Capella de Sant Sebastià
CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ
Sant Sebastià és el co-patró d’Òdena, juntament amb Sant Pere Màrtir i la seva devoció al poble cal centrar-la vers les acaballes del segle XIV i principis del XV. Fou en aquest període quan es va construir la primera capella que posteriorment va ser reformada l’any 1690. És un edifici d’una única nau coberta amb bòveda de creueria, avui quasi esfondrada.
Fins al segle XIX en aquell indret es va celebrar la Fira d’Òdena, per la diada del titular Sant Sebastià. El 21 de desembre de 1879 la fira es va traslladar al nucli d’Òdena, concretament a la Plaça de la Constitució -davant de l’antic Ajuntament i de l’església del castell-. Des de 1984 la fira va rebre la denominació de Fira dels Torrons, recordant com el firaires aprofitaven aquestes dates per acabar de vendre els torrons sobrants de Nadal. Actualment la fira porta de nou el nom de Fira de Sant Sebastià.

Òdena - L’Espelt
L’ESPELT
Els inicis del castell de l’Espelt, cal centrar-los a inicis del segle X, quan trobem a Sal.la, membre de la família vescomtal del Conflent, endegant un seguit de repoblacions tant de terres com de castells. Coneixem la seva actuació repobladora al castell de Maians, al d’Òdena i més clarament al de l’Espelt, Clariana i la Roqueta. Després d’estar vinculat al bisbat de Vic, al rei Jaume II, als Cardona, al comte de Perelada i diversos castlans, durant el segle XVIII l’Espelt manté la seva independència civil ja que poseeix batlle separat del d’Òdena, tot i que encara santa Magdalena depèn eclesiàsticament de la parroquial d’Òdena. Ja al segle XIX, en acabar la guerra contra els francesos, aquests deixaren rera seu un rastre amb les seves idees. Seguint criteris d’uniformitat i racionalització, l’Espelt, que compta amb 20 habitants, perd la seva independència civil, agregant-se al municipi d’Òdena. Avui en dia no tenim constància del lloc on s’aixecava el castell de l’Espelt.

Òdena - Església de Santa Magdalena de l’Espelt
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MAGDALENA DE L’ESPELT
Originàriament, amb l’aparició del castell de l’Espelt, aquest nucli es dotà d’un església, que inicilament consta com Santa Maria i, com Santa Magdalena des del segle XIV en endavant. Fou sufragània de la parroquial de Sant Pere Apòstol d’Òdena fins que el 1855 es decidí d’erigir-la en parròquia. Això no es realitzà fins el 1877 i se li asignà l’Espelt que tenia 18 cases, més 17 de pagesia, dos hostals, un molí, amb un total de 12 cases, més tres cases de la parròquia de Montbui, i dues de la sufragània de Sant Jaume Sesoliveres.

Òdena - Centre Unión Odenense
CENTRE UNIÓN ODENENSE
Un cop incorporat l’Espelt al municipi d’Òdena al voltant de 1830, aquest es configura com un dels nuclis més actius en els moviments associatius i culturals del poble. El "Centro de la Unión Odenense" es va fundar a l’Espelt el 13 de març de 1889, amb finalitats recreatives i d’esbarjo. Aquesta societat tenia un caràcter independent, exclòs de tota activitat política segons consta en el seu propi reglament. El 20 de setembre de 1909 comptava amb un total de 28 socis. En l’actualitat ha variat la seva denominació inicial i l’associació que el gestiona és el "Centre Cultural de l’Espelt", que manté una dinàmica participativa envejable, essent un dels eixos vertebradors de la identitat d’aquest poble.

Òdena - Església parroquial de Sant Pere
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE D’ÒDENA
És un temple projectat per l’arquitecte Alejandro Tintoré Oller, amb un pressupost inicial de 570.712,03 ptes, estructurat a partir de tres naus amb els corresponents absis, campanar de planta quadrangular i cimbori al creuer. Les obres van ser subvencionades per nombrosos particulars, en metàl.lic o en jornals de ma d’obra o de carro, a més de donatius estatals. El 29 de juliol de 1948 el bisbe va autoritzar poder destinar fins i tot, el producte de la venda de la propietat que "el Curato de Odena" posseïa a la tossa del castell on estava enclavada l’anterior església i els seus voltants, per un total de cent mil pessetes. Des de l’inici de les obres fins l’any 1956 es van recollir un total de 742.989,25 pessetes. El 27 de setembre de 1942 el bisbe de Vic, doctor Perelló, va beneir la primera pedra i el 5 de juny de 1955 es va inaugurar la nova església parroquial, que substituia la del castell d’Òdena, definitivament malmesa i desapareguda per la guerra civil.

Òdena - Església Verge de la Pau
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LA PAU
A causa de l’important nucli poblacional format pel barri de Sant Pere i el Pla de la Masia, sorgit especialment a partir de la dècada dels seixanta en aquest extrem del terme municipal d’Òdena, es bastí, no sense dificultats una església amb caràcter de parroquial sota l’advocació de la Mare de Déu de la Pau. Aixecada l’any 1978, és una construcció singular dins l’arquitectura religiosa de finals de segle. Defugint materials utilitzats en d’altres edificis d’aquestes característiques com el totxo vist, el formigó exterior i recobriments metàl.lics, l’església de la Pau, es presenta senzilla, blanca, a partir d’una estructura de formes circulars intercalades, formant un conjunt de volums suaus i harmònics. Unes primitives arcuacions cegues apuntades, les finestres de clara verticalitat i els vitralls són les úniques decoracions que envolten l’edifici. Si hi ha un element que destaca especialment, aquest és el campanar; es tracta d’una senzilla torre cilíndrica amb petites obertures als quatre vents que recorda el minaret d’una mesquita islàmica, i que és l’únic element que proporciona verticalitat al conjunt. Sembla com si el conjunt estigués pensat per tal de recordar un cert aire mediterrani i de regust andalusí. L’interior segueix les directrius marcades pel Concili Vaticà II, amb línies austeres i senzilles representacions iconogràfiques, en un intent de proximitat als feligresos. Per visitar-la es pot trucar al telèfon 93 805 41 79.

Òdena - Centre Cívic del Pla de la Masia
CENTRE CÍVIC PLA DE LA MASIA
A cavall entre el barri de Sant Pere i el Pla de la Masia es troba aquest edifici sòcio-cultural, de construcció moderna i funcional. Destaquen les façanes de totxo vist, dotat de gran lluminositat i articulat a partir d’una escalinata coberta amb una cúpula de vidre.

Òdena - Centre Fraternal i Instructiu
CENTRE FRATERNAL I INSTRUCTIU
El "Centro Fraternal Instructivo", creat el 13 d’abril de 1906. Era una entitat que estava "a favor de la cultura, instrucción y de los principios republicanos democráticos y federalistas". L’edifici constava d’una sala de lectura-biblioteca i d’una sala recreativa. La seva planta és en forma de L. Destaca l’acroteri que amaga la teulada, les rajoles vidriades de les obertures i l’ús del maó vist dels pilars de la porta de la tanca que tanca el recinte, així com les gerres de ceràmica també vidriada que els coronen. A inicis del segle XX la consciència obrera de la població era certament important. Eren progressistes, federalistes i republicans, amb un alt nivell d’associacionisme. Fundaren el periòdic "Òdena Libre", com a expressió dels seus ideals, i que s’edità "para labrar por el Progreso y la Libertad de los Pueblos y por la redención de la sociedad esclava". El número 1 aparegué el 22 d’agost de 1915, redactat al carrer Rosari i sota la denominació de quinzenal republicano. A partir del número 9 -gener de 1916- fou editat mensualment.

Òdena - Font de la Torre
FONT DE LA TORRE
L’11 de novembre de 1923, l’Ajuntament d’Òdena, presidit pel seu alcalde, Joan Claret Cañellas, va realitzar un prèstec de 16.000 pta per portar l’aigua corrent a la localitat, des del lloc conegut com "els Horts" a peu de la riera d’Òdena. El projecte s’encarregà a l’arquitecte Josep Pausas i de la instal.lació de les bombes, motors i tuberies s’ocupà l’electricista igualadí Joan Guitart amb un cost de 5.450 pta. El dipòsit d’acollida de l’aigua estava previst situar-lo al costat de la torre, al "bassot" que fins fa pocs anys hi havia. Afortunadament Jaume Vich va cedir els terrenys que posseïa a peu de la torre per construir el dipòsit i a partir del qual es va distribuir l’aigua per les fonts públiques. Avui encara es conserva, a la pared del recinte del dipòsit, una placa alusiva a aquest fet. L’any 1924 Òdena ja disposava de la primera font pública, situada sota el castell. El setembre de 1926 s’inicien les obres de les fonts del carrer Rosari amb la barana de contenció de terres i la font situada prop de l’actual parada de l’autobus -aleshores del costat de la carretera de la Mancomunitat-.

Òdena - Centre Unión Agrícola
CENTRE UNIÓN AGRÍCOLA
Per a la construcció de l’edifici social de l’entitat denominada “Unión Agrícola”, inaugurat l’11 de gener de 1931, es van emetre 1.000 accions de 50 pessetes. Podien formar part com a socis “los agricultores vecinos de esta localidad y los propietarios, aparceros o arrendatarios de fincas rústicas de este término municipal, aún cuando no tengan vecindad en él”. Un cop superada la guerra civil, l’entitat va iniciar una nova etapa. L’associació fundada sota la denominació “Unión Agrícola”, va passar a denominar-se “Centro Local”, a partir d’uns nous estatuts presentats el 27 de març de 1947. L’objectiu de la nova entitat que mantenia com a seu social el mateix edifici, era “la cultura y la diversión, no faltando a la moral como son sus funciones teatrales, cine, baile, etc. Es rigurosamente prohibido la celebración de actos contrarios a la integridad del Estado, al Régimen constituido y a la Religión”. Aquesta circumstància es complementa amb una reglamentació de les activitats molt més restrictiva: “En las horas que determine la Junta Directiva, los socios tendrán derecho a frecuentar los salones del Centro y a disfrutar en ellos de todos los medios de distracción con que cuente la Sociedad... Tienen también derecho a presentar en el Centro a los forasteros cuya estancia en el radio no exceda de un mes, dando cuenta de la presentación al Vocal de servicio. En los días o noches de función teatral, bailes o conciertos, los socios podrán llevar al Centro a las personas de su familia dentro del tercer grado, siempre que nos sean mayores de catorce años, sin perjuicio de hacerles retirar los niños que por sus juegos o llantos, etc. privaran a la concurrencia del goce del espectáculo”. Finalment el 3 d’abril de 1977 es va donar l’edifici de l’entitat a l’Ajuntament d’Òdena. Així, en els primers anys del període democràtic, el local es va denominar “Centre Cultural i Recreatiu”, fins que a partir de la darrera remodelació s’ha tornat a identificat com Centre Unió Agrícola.

Òdena - Aqüeducte de l’Espelt
AQÜEDUCTE DE L’ESPELT
El terme d’Òdena, proporciona al municipi d’Igualada un cabal de 300 m. cúbics diaris per a les seves fonts públiques, per mitjà d’un aqüeducte, de més de 4 km., amb mines subterànies i dos ponts des de les fonts de Can Poal i de can Mas Arnau, fins als dipòsits igualadins de "l’Enxub" (aljub), al Poble Sec. Aquesta mina va ser feta amb les pedres de l’antiga muralla d’Igualada, segons el projecte de Fra Climent de Sant Martí, llec caputxí, a finals del segle XVIII. Les obres van ser suspeses en primer terme el 1808 per la guerra del francés, i foren continuades de nou a partir de 1816.
Les despeses de l’obra anaren a càrrec de mossèn Joan Abat, segons consta en unes làpides que hi ha a la cara de migdia del Pont Xic, sota un escut d’Igualada. A més de l’aixecament del Pont Xic sobre el torrent de l’Espelt, es necessità la construcció del Pont Gran sobre el torrent de can Mas Arnau. L’aqüeducte de l’Espelt, acabat el 1821, té una mina subterrània i es pot transitar bo i dret, exceptuant el tercer tram que porta l’aigua d’una deu adjacent sota cal Cesc.

Òdena - Casetes d’en Mussons
CASETES D’EN MUSSONS
Les Casetes d’en Mussons són un nucli, a redós de l’actual carretera coneguda com de les Maioles, configurades per un parell de carrers i diversos masos disseminats. Sorgides a partir d’establiments de can Mussons i dins les seves terres. L’origen de les Casetes d’en Mussons és inicialment similar al del raval d’Aguilera. Durant el segle XVIII es va produir una plantada i expansió del conreu de la vinya: els pagesos treballaven de valent fent la rompuda de boscos i conreant terrenys ermolats que ells anaven convertint en vinyes esplèndides. La rabassa ha estat interpretada com l’eina jurídica d’aquest impuls, tot i que aquest contracte estava pensat per a explotacions mixtes amb blat, llegum, oliveres, etc..., complint d’aquesta forma la condició de policonreu que caracteritza l’agricultura tradicional. Era habitual que en les vinyes "clares" es plantés qualsevol tipus de cereal o llegum, mentre que els arbres fruiters acostumaven a situar-se en els marges o en les immediacions de la barraca. Aquesta situació es va mantenir en segles posteriors, sorgint en tot aquest període la residència i nuclis dels rabassaires: "una casa con lagar, bodega y habitación fundando una nueva célula de vida campesina ".

Òdena - Puig Bufer
PUIG BUFER
Situat en un indret estratègic i amb una vista excepcional, és un edifici del segle XV amb diversos elements afegits posteriorment.

Òdena - Can Ventayols
CAN VENTAYOLS
Propietat ja documentada al període medieval, l’edifici actual és del segle XIX (balcons i galeria del primer pis). Conserva una magnífica arcada a l’interior.

Òdena - Rumbà
RUMBÀ
És un edifici del segle XV. Conserva una interessant decoració a les dovelles de la porta d’entrada, que representa estrelles dins de cercles i creus, amb la data de 1500.

Òdena - Can Mercader
CAN MERCADER
Correspont a l’antic can Mercader de Brines. L’actual edifici és fruït d’una transformació efectuada l’any 1878. Destaca la magnífica façana principal.

Òdena - Can Morera
CAN MORERA
Un mas datat ja al període medieval, és un edifici que conserva els trets constructius del segle XVIII. Destaca la porta d’accés adovellada i un gran arcs que separa dos patis, així com el cobert de l’era de batre amb un magnífic arc escarser.

Òdena - Raval d’Aguilera
RAVAL D’AGUILERA
Al segle XVIII es va produïr una expansió de la vinya que va motivar uns contractes, la "rabassa morta", que contribuïren a millorar considerablement la posició econòmica i social dels camperols, els quals moltes vegades construïren noves cases. El jornaler agrícola desaparegué com a grup social i les classes socials es reduïren a dues, els propietaris i els rabassaires. El Raval d’Aguilera és un testimoni d’aquest moment històric.
Va sorgir a finals del segle XVIII, a partir d’establiments de Jaume Aguilera, del mas Aguilera de la Costa, en la partida de la "Soleia", on es situaren parcers o rabassaires de terres del mas de les Rovires, de can Rossinyol de Moragues -actual can Macià- i del mateix ca n’Aguilera. En alguns casos s’efectuà una venda d’una peça de terra a canvi d’un preu acordat i en d’altres es va establir un cens anual de caràcter indefinit i una entrada simbòlica que fou curiosament un vas d’aigua; és el que es coneix com establiment emfitèutic indefinit. Així es van construïr petites cases amb horts al darrera que van permetre, a més de consolidar la presència dels pagesos en el territori, accedir al cultiu de les terres a partir del contracte de la rabassa morta i ampliar contínuament la superfície conreada de vinya bàsicament.

Òdena - Sant Pere de les Cadenes
SANT PERE DE LES BOTGES
D’aquesta església situada prop del mas de cal Caire, també coneguda com Sant Pere de les Cadenes, únicament es conserven els basament de l’edifici d’una única nau capçada a llevant per un absis semicircular.

Òdena - Cooperativa
COOPERATIVA SINDICAT AGRÍCOLA
El 24 de febrer de 1924 es va constituir la "Cooperativa Sindicato Agrícola" amb 250 socis i 1031 persones, sota la presidència de Silvestre Torras. El 1925 l’entitat va obtenir un benefici de 11.750,75 pta. El 10 de gener de 1937 es va constituir una altra col.lectivitat, el "Sindicato de Oficios Varios de la C.N.T." i el 23 de setembre la "Cooperativa de Consumo y Distribución", amb Antoni Utges de president i 70 socis amb 253 persones. El 8 de febrer de 1939 l’Ajuntament de l’època va incautar el "Centro Fraternal Instructivo", la "Cooperativa" -destinada a església provisional- i el molí de la pròpia cooperativa que va continuar la seva activitat com "Sindicato Agropecuario de la C.N.S."

Òdena - Ca n’Enric
CA N’ENRIC
Correspon a l’antic mas Enric de Bocatés. Amb una porta d’accés adovellada, aquest edifici del segle XVIII, conserva a l’interior dos cellers amb volta de rajola, la cuina amb campana central, foc de rotllo i forn de pa. Al primer pis hi ha una gran sala i una galeria amb pilars decorats amb rajola esmaltada, arcs apuntats i barana de ferro treballada.

Òdena - Torre del Collet de Sant Pere Màrtir
TORRE DEL COLLET DE SANT PERE MÀRTIR
Restes d’una estructura de planta quadrangular, prop de la qual s’ha localitzat una necròpolis medieval. És una edificació que es pot datar del segle XI i XII.

ALTRES MASIES DEL TERME
Òdena disposa d’un dels termes municipals més extensos de Catalunya. Per aquest motiu gran part del seu territori és rural i agrícola i disposa de grans masoveries i masos molt importants com can Magí de les Alzines, cal Sabater, cal Senador, can Jantorras, ca n’Aguilera de la Costa, les Malloles, Viladés, ca n’Aguilera de les Rovires, can Jorba de les Planes, cal Vidrier, Can Vicens, Can Roig, ca l’Oranies...

Òdena - Can Magí de les Alzines
Òdena - Can Magí de les Alzines
Òdena - Cal Sabater
Òdena - Cal Sabater

Òdena - Cal Senador
Òdena - Cal Senador
Òdena - Cal Jantorras
Òdena - Cal Jantorras

Òdena - Ca n’Aguilera de la Costa
Òdena - Ca n’Aguilera de la Costa
Òdena - Les Malloles
Òdena - Les Malloles

 

Vols rebre les nostres propostes setmanals?

Subscriu-te!

Envia aquest correu electrònic i rebràs comunicacions electròniques relacionades amb les activitats turístiques, culturals i amb els serveis i activitats que ofereix www.festacatalunya.cat

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Facebook Festacatalunya
Instagram
Òdena - Ajuntament
On Menjar
Diputació de Lleida Diputació de Girona Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web