Altres llocs per visitar

Hostalets de Pierola, Els - Església romànica de Sant Pere de Pierola
ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANT PERE DE PIEROLA
L’edifici romànic es troba immers dins de l’estructura de l’església reedificada el 1750, d’estil barroc popular i rural, que encara avui en dia conserva d’aquest segle XVIII la façana seguint les directrius d’una masia catalana amb la rectoria i mas annexos. Cal recordar que en aquest segle Pierola va duplicar la població. Tot el conjunt fou aixecada dalt d’un turó sobre la riera de Pierola i es troba en un estat força deteriorat.
Les estructures de l’edifici romànic original situades al sud-oest de l’església barroc, documentat des de l’any 1071, es van utilitzar pel mas annex com a corts dels animals, l’absis s’havia paredat i adaptat el seu ús a habitació i el campanar s’havia refet a la part superior però utilitzant la base del campanar romànic del segle XI. L’església romànica era d’una única nau amb absis semicircular que conserva encara una finestra de doble esqueixada a la banda nord del mateix. A cada banda de l’arc del presbiteri hi havia unes capelles laterals (una de les quals molt deteriorada per la construcció d’un forn) formant una mena de capçalera tripartida. Al sud i adossat a una de les capelles s’aixeca el campanar de torre de planta quadrangular, construït amb carreus sense devastar, que encara conserva una finestra de doble esqueixada que dona a l’església barroca i diverses lesenes que ens permeten afirmar que exteriorment estava decorat amb les frisos d’arcuacions limitats per lesenes raconeres.
Cal tenir especial atenció amb la delicada situació dels edificis, molt malmesos pel pas del temps i que poden presentar perill d’enderrocament

Hostalets de Pierola, Els - Església de Sant Pere
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DELS HOSTALETS
Es va iniciar la seva construcció a finals del segle XIX, ocupant el lloc de la capella del Roser, construïda el 1852, esglesiola que disposava de la parroquialitat des del 1868, en detriment de Sant Pere de Pierola que l’havia ostentat des del període medieval. A partir de 1931 s’hi realitzaren més obres que van culminar l’any 1952 amb la benedicció del campanar. És d’un estil d’estil que podríem catalogar com historicista, amb una porxada i façana neoromàniques i un campanar de torre de planta quadrangular construït amb maó vist.
El 1956 l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet va elaborar el projecte de decoració del presbiteri d’aquesta església parroquial.

Hostalets de Pierola, Els - Casa Cucurella
CASA CUCURELLA
Aixecada al voltant de l’any 1920 al carrer Mestre Lladós. Té planta baixa i pis en primer terme i un segon enretirat i cobert a dues vessants. Utilitza la ceràmica vidriada per decorar els brancals de les obertures, l’acabament de la façana i la xemeneia. També cal ressaltar la utilització del maó vist de la llosa del balcó. Actualment forma part d’una de les dependències municipals.

Hostalets de Pierola, Els - Dispensari municipal
DISPENSARI MUNICIPAL
Aquest edifici del carrer de l’Església fou obrat per Miquel Casals Isart a inicis del segle XX i fou seu de l’Ajuntament dels Hostalets. Per aquest motiu hi ha la torre del rellotge coronada per una torratxa de forja amb les campanes. En l’actualitat ja no és la seu del Dispensari Municipal que s’ha traslladat al Centre Cívic cal Figueres.

Hostalets de Pierola, Els - Pieralopithecus Catalanicus (Pau)
PIEROLAPITHECUS CATALANICUS
Com a conseqüència de l’ampliació de l’abocador de can Mata el desembre de 2002, es van trobar unes importants restes fòssils, consistents en l’esquelet parcial d’una nova espècie de primat, que ha estat batejat popularment com a Pau ja que en el moment del seu descobriment estavem vivint la terrible època de la guerra d’Iraq.
La investigació ha estat dirigida per Salvador Moya i un equip d’investigadors de l’institut paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. Es tracta d’un antropoide que va viure fa 13 milions d’anys, el primer d’aquesta edat que es troba al món. És l’avi de tots plegats, de nosaltres, dels nostres germans ximpanzés i goril·les i dels nostres cosins, els orangutans. El nostre avantpassat comú era un mascle d’uns 18 anys (que en primat d’aquesta categoria serien uns 7 o 8), que pesava uns 35 quilos i que mesurava entre un metre i un metre vint. Era un animal que menjava fruites, però que també tenia en la seva dieta vegetals, insectes i potser també alguna carn. En Pau i els de la seva espècie tenien rígida la part inferior de l’espina dorsal i haurien adoptat altres característiques anatòmiques que els permetia enfilar-se als arbres, tot i que no podien penjar-se de les branques.
El seu crani és similar al dels grans simis antropomorfes. La seva cara és relativament curta i l’estructura de la part superior del nas està al mateix pla que els ulls que li permetia tenir millor visió per calcular distàncies. Era un excel·lent escalador com ho confirmen els seus flexibles canells rotatoris i la rigidesa de la seva part inferior de la columna vertebral, que permet una major flexibilitat i extensió d’aquesta zona del cos. Es pot dir que abans d’ell només hi havia animals i després d’ell encara van trigar sis milions d’anys més en aparèixer els primers bípedes.
No és possible saber com va morir en Pau, però el paleontòleg Moyà-Solà va reconèixer que hi havia senyals de mossegades en els seus ossos. La hipòtesis és que en Pau va baixar o va caure d’un arbre i llavors va ser caçat per un depredador.
Però perquè aquestes restes s’han conservat als Hostalets. Sembla que la hipòtesi més contrastada defensa que ara fa 18 milions d’anys entre Montserrat i la serralada prelitoral es va formar una fossa tectònica, una gran fissura en la capa externa de la Terra que va engolir les terres i sediments que arrossegaven els rius. Per això, i si sumem a aquestes circumstàncies, les condicions ambientals de la zona que han afavorit la sedimentació posterior, podem entendre el perquè, en aquesta fossa, s’han trobat aquesta gran riquesa de restes fòssils.
L’entorn dels Hostalets de ara fa 13 milions d’anys era una selva tropical i subtropical amb rius, llacs i una espessa vegetació. En aquell moment els Pirineus estaven creixent entre terratrèmols i no s’havia format encara el Mediterrani. El Mar Tethys banyava la costa en el seu lloc. A la vora d’aquest mar creixia una selva càlida i humida semblant a l’actual Borneo. Amb en Pau convivien elefants amb llargs ullals, grans rinoceronts, cavalls de tres dits, grans porcs senglars, rèptils i tortugues.
Fins l’actualitat no és possible realitzar cap tipus de visita ni al jaciment ni a les restes obtingudes en el procés de recerca, tot i que s’estan portant a terme unmolt important projecte de difusió que serà a l’abast de tothom en breu.

CENTRE CÍVIC CAL FIGUERES
Situat al C/ Major, 2, i inaugurat l’any 2005, aquest centre abarca des del dispensari municipal, fins a un auditori, una sala d’exposicions, l’escola de música, la biblioteca, el casal d’avis, a més de diferents sales d’ús polivalent.

 

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Anunci no disponible
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Diputació Barcelona (tots els portals) 2020
Diputació de Lleida - Ara Lleida Diputació de Lleida - Patronat de Turisme Patronat de Turisme de Girona Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona - Terres de l´Ebre amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web