Altres llocs per visitar

MASIA DE CAN GALAN
La masia de Cal Galant (Galan) està situada a l'antic camí del nucli dels Vivencs a la muntanya dels Mollons, dalt d'un petit turó, envoltada d’una moderna urbanització. Es coneix també com mas Olzinelles, ja que al segle XIX era propietat de Carles de Camps i d'Olzinelles, segon marquès de Camps. Des de 1991 és propietat municipal i acull diversos serveis i equipaments.

LA CREU DELS DIVUIT
Monument funerari construït en memòria de les 18 persones que van ser assassinats el 17 de setembre de 1936 en el decurs de la guerra civil. A l'obelisc hi ha inscrit: Igualada, Caidos por Dios y por Espanya, Presentes. A la part posterior del monument hi ha una paret amb tres nínxols on hi ha inscrit a cadascú 6 noms, en total 18: Francisco Serarols Sastre, Luís Vallés Moncunill, Manuel Mateu Solà, Tomàs Montfort Ferrer, Ramon Riba Martí, José Roca Puget, Manuel Bausili Domínguez, Luis Bausili Domínguez , Camilo Gené Codina, Ramon Ribalta Miserachs, Ramon Sala Ribera, José Tardà Cases, Mariano Rabell Masip, Bartolomé Borràs Codina, Saturnino Llambés Valls, Juan Aguilera Galobart, Isidro Torelló Cendra i Eugenio Ball Casadesús.

CAPELLA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Aquesta església gòtica, edificada ja el 1379, va ostentar les funcions de parroquial després que fou enderrocada l’església de Santa Maria del castell l’any 1463, després de l’ordre dictada per la Diputació del General en la guerra civil contra Joan II. Es conserva una clau de volta amb la data de 1380.

TORRE DE CAL FONT
Construïda al barri de la Rata per Antoni Gibert l’any 1921, seguint paràmetres noucentistes. Destaca la tipologia de la teulada i les teules vidriades.

MOLÍ DE CAL TORT
Conserva la inscripció “Me fecit Joseph Tort 1722”. Dos anys abans el propietari va obtenir permís de la Intendència General de Catalunya per edificar molins paperers o fariners, fargues d’aram o coure. La propietat va passar als Torra que van instal·lar filatures i teixits de cotó. Després, el 1857, Francesc Vives hi situà una fàbrica de teixits, així com més tard també Jaume Mas i Agustí Coma. A finals del segle XIX Cristòfor Vilà fabricà paper de fumar, fins que a partir de 1877 s’hi instal·laren els germans Miquel i Costas, raó social sinònim de paper de fumar amb les marques El Pino des de 1880 i Smoking des de 1924, així com de fabricants de diversos tipus de paper de alta qualitat.

MOLÍ DE CAL FONT
Situat al barri de la Rata, fou construït per Jaume Font a inici del segle XVIII. La seva estructura és la pròpia d’un molí paperer: planta rectangular, diversos pisos de construcció simètrica amb grans finestrals, especialment a la planta superior destinada a penjar el paper que s’assecava amb el corrent d’aire i coberta a dues vessants.

LA CREU DELS MOLLONS
Creu de ciment aixecada l’any 1987 al molló nord (549 m), conegut com el molló de la Mare de Déu, ja que des de 1954 hi ha una petita capelleta.

MOLÍ DE L’ESTRASSA
Antic molí draper que el 1744 va ser convertit en paperer per Segimon Borrull i al segle XIX llogat als Guarro i als Romaní. El darrer fabricant fou Carles Vallès i Castanyet, músic de Barcelona i promotor i propietari de l’antic Casino del municipi, que el 1926 va transformar l’arquitectura paperera en modernista. Sobresurt una galeria decorada amb trencadís i els finestrals. Fou destinat a estatges amb el nom de Colònia Vallès.

MOLÍ DE CAL GUARRO
L’any 1745 Francesc Guarro va comprar el terreny per a construir-hi el molí, al barri de la Rata. Els seus fills, Francesc i Pere, van introduir els paper Guarro a la Cort reial, aconseguint una cèdula reial per la qual disposaven franqueses particular gaudint del lliure proveïment de les matèries primeres i de la venda del paper. Així a la dovella central del molins hi havia l’escut i nom de fàbrica reial.

CINGLERA DEL GRAU
Segons l’historiador Josep Riba i Gabarró, “en aquest indret s’aixecaven les forques del Grau, al vessant de la muntanya dels Mollons, on es penjaven els sentenciats a mort, en el tribunal senyorial del castell de Claramunt, propi de la Baronia de la conca d’Òdena. Tenien el costum de fer les execucions el dissabte i els enterraments els dilluns i així la silueta dels penjats estava present al davant del camí ral”. Entre 1575 i 1628 es van condemnar a mort 18 homes i 1 dona.

MOLÍ DE LA BOIXERA
Fou aixecat a inici del segle XVIII. La família Borrull l’arrendà als Guarro; després també el gestionaren els Romaní i els Figueras. A inici del segle XX i fins 1950 ha estat molí fariner i serradora de fusta. Prop hi ha el pont homònim, construït l’any 1883, tot conservant algun element d’un pont anterior. Aquest també està fora de servei perquè ha esta substituït per un de nou l’any 1993.