Cal Codina de la Quadra o la Quadra de Galí
Petit nucli agregat a Solanelles el 1788 i el 1840 a la vila de Prats de Rei. El lloc el formava un únic casal, conegut amb el nom de can Codina de la Quadra, de sòlides parets de pedra picada i grans arcades. Un pont al nivell del primer pis comunicava la masia amb la capella de grans dimensions sota l’advocació de sant Antoni, bastida el 1743, d’una nau amb dues capelles a cada costat, coberta amb volta de llunetes que es troba esfondrada.
|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
|
|
|
|
|
|
Masia Molí de l'Albareda
Gran casal al sud del terme, en un desviament que surt del PK 44 de la carretera de Calaf a Copons. Fou propietat del cenobi de sant Miquel de la Comanda o del Sant Sepulcre depenent del de santa Anna de Barcelona a qui el 1126 s’havia donat l’església de santa Maria dels Prats. Passà desprès a mans particulars i l’any 1524 fou comprat pel monestir de Montserrat als hereus de Gaspar Ballester, utilitzant-lo com a mas i granja a més de construir-hi un molí fariner i paperer. Aquest casal, envoltat d’un mur perimetral amb un accés de portal de mig punt adovellat, conserva també el portal d’accés al mas pròpiament dit, amb un escut de Montserrat esculpit en pedra. L’estructura original ha sofert modificacions al llarg dels anys. En un dels seus mur hi té adossada la capella de sant Josep.
|
|
|
|
|
|
|
|
Solanelles
Petit llogarret que l’any 1788, per reial ordre de Carles III, s’uní als de Puigdemàger, Segués i la Quadra de Galí per formar una sola vila, la de Solanelles, que el 1840 s’uní a la vila de Prats de Rei. El 1022 ja es documenta la torre fortificada de Solanelles i el 1267 el castell. A partir de 1138 es documenta l’existència d’una església sota l’advocació de sant Gil. Inicialment tenia la categoria de parroquial, però entre els segles XV i XVI passà a ser sufragània de la parroquial de Sant Pere Sallavinera. L’actual fàbrica d’aquest temple, però, correspon a una construcció del segle XVIII força malmesa, d’una nau amb coberta a dues vessants i campanar d’espadanya, actualment desaparegut. Al cementiri destaquen dos panteons d’estil historicista datables entre la segona meitat del segle XIX i inicis del XX.
|
|
|
|
|
Sant Ermengol
Església romànica situada a l’inici de la Clau Reial. No conserva la coberta ni els arcs que la sostenien. Documentada des del segle XI, fou refeta a inici del segle XVIII.
|
|
|
|
|
|
|
|
Tomba aïllada i necròpolis de cal Seuba
A pocs metres de cal Seuba i damunt d’un marge rocós podem veure una tomba isolada excavada a la roca, de planta rectangular sense el cap diferenciat, de 1,80 m de llargada per uns 52 cm de profunditat. Conserva encara els rebaixos laterals que permetien encaixar la llosa de cobriment, avui desapareguda. També prop del camí que ens porta a cal Seuba i damunt d’un conjunt rocós situat al mig d’un camp de cereals es localitza una necròpolis formada per quatre tombes excavades a la roca situades damunt d’una roca arenisca que s’ha esberlat amb el pas dels segles, trencant la unitat de la roca mare. També es podem observar alguns testimonis d’habitatge (marges, graons...).
|
 | | Prats de Rei, Els - Cal Seuba |
Puigdemàger
Petit poblet proper a Solanelles enlairat dalt d’un turó. Documentat des de 1070 quan el seu desaparegut castell apareix citat en un empenyorament de terres. Avui al lloc hi trobem l’església romànica de finals dels segle XI de Sant Jaume de Puigdemàger que ostentà les funcions de parroquial fins a mitjans del segle XIV, passant a ser sufragània de Sant Pere Sallavinera. Formada per una sola nau, capçada per un absis semicircular i coberta amb volta de canó. Presenta un portal adovellat a migdia i campanar d’espadanya a ponent. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. El seu estat de conservació és molt precari. El seu cementiri conserva alguna estela funerària d’època medieval.
|
