Altres llocs per visitar
| Pont de ferro
Interessant obra d’enginyeria de l’any 1877 que es va construir per permetre que el ferrocarril que comunica Barcelona amb Portbou travessés la riera de Valleta. Església romànica de Sant Silvestre de Valleta Església del segle X que presideix el veïnat de la Valleta. És un temple d’una única nau capçada a llevant per un absis semicircular amb la porta d’entrada a migdia. L’aparell de l’edifici amb pedres de licorella és molt variat i oscil·la des de filades d’espina de peix a filades amb carreus irregulars. Conserva l’arrencada d’un campanar de paret amb dues obertures. Església romànica de Sant Genís de Terrer Les seves ruïnes es troben a uns 2 kms al nord-est del poble de la Valleta. L’esglesiola que era d’una única nau rectangular ha conservat la volta i les estretes finestres només a l’absis que és de ferradura Els murs perimetrals de la nau s’han conservat en alçades irregulars. Malgrat les reduïdes dimensions, aquesta església tenia tres portes Església preromànica de Sant Martí de Vallmala Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Vallmala es troben a l’extrem occidental del terme de Llançà. El millor camí per anar-hi és seguint una pista forestal que parteix del poble de Vilamaniscle. És d’una sola nau, capçada per un absis trapezoïdal. Conserva l’absis i els murs nord i frontal de la nau. L’absis manté dues finestres d’una sola esqueixada. Museu de l’aquarel·la: la Fundació Martínez Lozano Aquest museu es defineix com el primer Museu de l’Aquarel·la d’Espanya. Compta en principi amb diverses aquarel·les de J. Martínez-Lozano a més d’obres d’altres autors ja desapareguts provinents de la col·lecció particular del mateix pintor: Grau Sala, Ramon Reig, Lloveras, Miquel Farré... Sepulcres megalítics Dins del terme municipal de Llança podem localitzar diversos sepulcres megalítics que formen part d’aquest ric patrimoni que a la comarca de l’Alt Empordà és tant significatiu: dolmens de Roca Miralles, de la riera de Pujolar i del Passatge. A començament de l’Edat del Bronze l’home deixa de viure a l’aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l’observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s’inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l’entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d’aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. |
