Altres llocs per visitar

Sant Guim de Freixenet - Sant Salvador d’Altadill
Sant Guim de Freixenet - Sant Salvador d’Altadill
SANT SALVADOR D’ALTADILL
Malgrat tenir origen medieval l’actual capella és una estructura moderna. Ja consta sota l’advocació de Sant Salvador en una visita pastoral de 1332. No gaire lluny de l’edifici actual es conserven els basament del primitiu edifici romànic. És d’una única nau, d’estructura molt simple. A la façana principal hi ha la porta d’accés, a la dovella central de la qual hi figura la data de 1894, una finestra circular i un petit campanar de paret.
La denominació de Sant Salvador no es refereix al sant homònim del segle XVI sinó al títol donat a Déu, com a salvador dels homes. La tradició llatina el va identificar amb la transfiguració, quan Jesús va manifestar la seva glòria i el seu messianisme als apòstols Pere, Jaume i Joan a la muntanya identificada com el Tabor. A partir dels segles XII i XIII aparegué una llegenda que parlava d’una icona del Salvador de la ciutat de Beirut que va suar aigua i sang i va obrar nombrosos miracles. El culte al crucifix de “Berit” com es va popularitzar es va estendre a diverses esglésies i capelles del Principat.
La imatge que es venera en aquesta església, de pedra policromada i de tipologia gòtica, possiblement representa Jesús en el fet de la transfiguració, moment en el qual es habitual representar-lo envoltat de raigs (la imatge està coronada amb raigs), amb notable importància de la ma divina de Déu present a la transfiguració (la ma dreta de la imatge es destaca per les seves dimensions). La imatge sosté a la ma esquerra una bola. La representació de les esferes o boles des d’antic van sempre associades al poder d’una institució o persona sobre el món, costum adoptat posteriorment per la iconografia de la religió catòlica; simbolitzen la sobirania i el poder de Jesús sobre el món, sobre la Terra.


Sant Guim de Freixenet - Font d’Altadill
Sant Guim de Freixenet - Font d’Altadill
FONT D’ALTADILL
A pocs metres de l’església trobem una font de clot coberta amb volta lleugerament apuntada, feta de pedra seca. A l’hora de cobrir cal distingir tres tècniques diferents: La falsa cúpula o volta cònica, la volta i la cúpula. La coberta de falsa cúpula s’aconsegueix amb la superposició de les pedres, es a dir per aproximació successiva de fileres horitzontals de pedres formant anells o filades les quals en arribar a una certa alçada es van endinsant fins a tancar l’obertura o deixar un petit buit que es tanca amb una llosa plana anomenada "cobertera"; les pedres son col·locades amb un petit desnivell cap a l’exterior per evitar filtratges.
A les de cúpula semiesfèrica, les pedres es van posant filera per filera en espiral, en rotació a un eix central imaginari desnivellades, cap a l’interior per tal d’aconseguir una cúpula i tancar-la amb la pedra central o clau.

Les construïdes amb tancament de volta es feien amb l’ajut d’un motlle de fusta on descansaven les pedres dels diversos arcs, aquestos arranquen des de les parets i a una certa alçada de terra.
És un tipus de font molt característic d’aquestes contrades que a més de ser una surgència d’aigua natural també recull les aigües superficials de l’entorn que provenen de la pluja, com si fos una mena d’aljub ja que manté les característiques d’aquest tipus d’edificacions hidràuliques, consistents en un dipòsit rectangular ample i de poca fondària, excavat a terra i revestit amb pedres i tapat de volta, que serveix avui en dia encara per recollir l’aigua de pluja que corre per terra.

Sant Guim de Freixenet - Sant Cosme i Sant Damià d’Amorós
Sant Guim de Freixenet - Sant Cosme i Sant Damià d’Amorós
SANT COSME I SANT DAMIÀ D’AMORÓS
L’església del castell d’Amorós es citada des del segle XI i fou inicialment una capella sufragània de la parroquial de Sant Pere de Sant Domí. Al segle XII s’esmenta com “ecclesia de Moros”. L’edifici actual no conserva cap testimoni del seu origen romànic. Es un temple d’una petita nau quadrangular. A l’interior es conserva una decoració feta de guix amb representacions de figures humanes a les mènsules, efectuades per algun artista local que va deixar també la seva empremta a la veïna església de Sant Cristòfol de la Rabassa. Té l’advocació dels gloriosos màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, metges a l’Aràbia. Conta la tradició que aquests dos germans bessons que exercien la medicina de forma gratuïta, quan no podien sanar amb els seus coneixements ho feien gràcies a l’oració i a la seva virtut. Van morir màrtirs, decapitats amb una destral. Sempre se’ls representa amb els atributs de la seva professió: barret cilíndric de metge, pots de farmàcia, espàtules, instrumentals quirúrgic i eines de barber (tissores, pinta...) ja que són patrons d’aquest gremi. Una llegenda narra com sota la seva advocació es va efectuar el trasplantament d’una cama d’un home negre ja mort al sagristà de l’església de Sant Cosme i Sant Damià de Roma; així després tenia una cama negra i una altra de blanca.

Sant Guim de Freixenet - Rentadors de Freixenet
Sant Guim de Freixenet - Rentadors de Freixenet
RENTADORS DE FREIXENET
El treball quotidià de rentar la roba, passava per usar els rentadors públics o safareigs en els pobles que en disposaven, convertint-se en les úniques instal·lacions comunitàries adequades per fer la bugada. Així les paraules més usuals d’aquest àmbit com roba, sabó, bugada, estendre, rentar, drap, brut, net, cove, cossi, bassa... es convertien en les més habituals d’aquests espais. Fer bugada, per exemple, no només vol dir rentar la roba o xafardejar, també vol dir ‘confessar’, i això ja és incloure també el concepte de rentar, de netejar, de treure la “brutícia”...
La cultura de l’aprofitament de l’aigua que sembla que tornem a valorar, es constata molt bé en aquestes construccions modèliques pel que fa a l’aprofitament i la reutilització de l’aigua. L’aprofitament de l’aigua de la font natural per fer la bugada, possibilitava després aprofitar-la per regar els horts propers. El safareig va ser un veritable avenç en la feixuga feina de rentar la roba. En les zones on no hi havia fonts properes o safareigs públics com aquest de Freixenet, les dones havien d’anar a rentar al riu. Les basses eren per als animals i la població tenia cisternes a cases.
Els safareigs són les obres públiques de més popularitat en les poblacions, on s’aplegaven les dones de cada casa i on apart de fer la bugada, sortien les notícies de la població, era la premsa oral.

Sant Guim de Freixenet - Sant Martí de la Tallada
Sant Guim de Freixenet - Sant Martí de la Tallada
SANT MARTÍ DE LA TALLADA
Malgrat no disposar de documentació medieval podem afirmar que el seu origen es situa vers el segle XI. Del seu origen romànic no conserva cap element. D’una remodelació posterior destaca la pica baptismal que fou picada l’any 1654. L’actual edifici d’una única nau amb dues capelles laterals és d’estil neoclàssic (a la dovella central de la porta d’accés hi ha la data 1862). Al damunt de la porta d’accés s’aixeca el cor. El retaule principal correspon a la postguerra i està presidit pe unes imatges modernes de sant Martí al centre, amb sant Sebastià i sant Isidre als flancs.

Sant Guim de Freixenet - Sant Cristòfol de la Rabassa
Sant Guim de Freixenet - Sant Cristòfol de la Rabassa
SANT CRISTÒFOL DE LA RABASSA
L’església de la Rabaza o Rabasca va tenir inicialment vers el segle XI la titularitat de parroquial. Ja des de l’any 1685 és sufragània de Santa Maria de Freixenet, i el nucli estava format per un conjunt de 10 cases. Des de 1957 pertany a la diòcesis de Solsona. Sant Cristòfol que vol dir el qui porta a Crist (Chistoforus), està entroncat amb la llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Es converteix al servei de Crist i es dedica a ajudar als viatgers a creuar un curs d’aigua perillós. Una tarda trasllada a un nen, al qual puja a l’espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l’altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dona fruïts. Així sempre se’l representa amb Crist a l’esquena i amb una bastó florit.

 

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
Sant Guim de Freixenet - Ajuntament
Diputació de Barcelona amic, mitjans d´informació i comunicació OJD 
festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web