|
El nucli medieval de la Seu d’Urgell estava situat davant una terrassa fluvial a l’encontre els rius Segre i Valira. La planta de la ciutat era gairebé triangular i s’aixecà a redós de la fundació de la Seu, la parròquia de Santa Maria del Raval, que davallà del turó proper de Castellciutat a l’entorn del segle IX i després de la destrucció d’una primitiva seu visigòtica, una de les causes de l’atac d’Abd al-Malik, fill del cabdill sarraí Almansur. Aquest primer triangle sense unes muralles ben definides encara, abastava la part exterior del carrer dels canonges, i camí de sota Palau, configurant el carrer dels canonges i de l’escorxador com les vies principals.
|
|
Ja al segle XII podem parlar d’una muralla
pròpiament dita; de l’estructura anterior únicament es va conservar la façana de llevant on des de la catedral i fins al sud l’estructura defensiva era les mateixes façanes de les cases. El triangle inicial es va ampliar i el nucli emmurallat corresponia al nucli antic de la població. Hi havia quatre portals: el de Cerdanya, a llevant, prop de l’Ajuntament, el vell d’Andorra, al nord del barri de Capdevila, el de la Princesa, a ponent i el de Tredós o de Soldevila, al sud.
Avui trobem testimonis de la muralla medieval a la zona de llevant del nucli antic i en espais concrets com el carrer dels jueus, on hi hagué el call jueu amb la seva sinagoga o el mateix portal vell d’Andorra.
|
|
|
|
Per altra banda, al carrer Major són molt conegudes les mesures públiques de gra
de la Seu d’Urgell, una de les quals porta la data de 1579 que es va rectificar erròniament per la de 1379. En un gran bloc de pedra es van situar tres embuts metàl·lics que permetien omplir els sacs de cereals després d’haver estat mesurats oportunament. L’any 1840 es va construir un nou banc de mesurar a poca distància del primer, possiblement perquè el més antic va ser insuficient.
|
|
|
Al carrer porticat dels canonges
, eix principal de la ciutat, hi residien antigament els canonges dels quals pren el nom; una de les cases més significatives és ca l’Armenter. El carrer Major
també és punt de referència que limita la part medieval amb els nous eixamples; trobem edificis singulars com cal Don Llorenç o cal Tarragona. Si prenem el passeig Joan Brudier trobarem la placeta de les Monges i l’església barroca de la Immaculada.
|
|
|
|
|
|
|
